Teories de l'aprenentatge: Piaget, condicionament clàssic i operant

Teoria de Piaget: deia que la ment del nen s’organitza de manera progressiva, per etapes. Considera que la intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se a l’ambient.

Etapes del desenvolupament cognitiu

Sensoriomotriu

Intel·ligència = accions. Amb una joguina sobre una manta, el nen d’un any tiba la manta per agafar-la. Per a Piaget, això és un acte d’intel·ligència. El nen ha fet servir la manta per aconseguir un objectiu. Piaget anomena això esquema d’acció.

• Assimilació: Incorporació d’un objecte o estímul nou a esquemes preexistents. A qualsevol edat, el nen té accions o operacions, i els objectes o idees noves s’assimilen a les més velles.

• Acomodació: Tendència a ajustar-se a un objecte nou, a canviar els propis esquemes d’acció per adaptar-se al nou objecte. Un cop el nen s’adona de les propietats úniques de l’imant, s’hi acomodarà i desenvoluparà nous esquemes d’acció respecte als imans.

El desenvolupament mental, per a Piaget, és la solució de la tensió entre assimilació i acomodació, el conflicte entre usar respostes velles per a situacions noves i adquirir respostes noves per a situacions noves. El desenvolupament intel·lectual és l’adaptació a situacions noves.

Preoperacional

Posseeix llenguatge i significats dels objectes. Aquesta capacitat de tractar els objectes com a símbols és essencial en aquesta etapa. El nen no té representació mental d’un conjunt de categories quan escull, ni consciència de cap característica que els uneixi. Li costa posar-se al lloc dels altres. Piaget diu que aquesta etapa té una perspectiva egocèntrica.

Operacions concretes

• Representacions mentals: L’altre nen no té una representació mental d’una sèrie d’accions.

• Conservació: La noció que líquids o sòlids poden canviar de forma sense modificar el volum o la massa es manifesta només a l’etapa d’operacions concretes (OC). Quan es canvia la forma d’un tros de plastilina, el nen P diu que la quantitat canvia.

El nen P no s’adona si el nombre d’objectes en dues ordenacions diferents coincideix.

• Termes de relació: El nen P tendeix a pensar en termes absoluts: no “més gran”, “més alt”… sinó “alt”, “gran”. Li és difícil utilitzar conceptes com “el germà de”, “a l’esquerra de”…

• Inclusió: P no pot raonar simultàniament sobre la part i el tot; no pot entendre que una cosa està dins d’una altra (caramels).

• Classificació: Els nens en operacions concretes tenen capacitat d’ordenar objectes segons mida o pes. És capaç de produir una imatge mental d’una sèrie d’accions, i veu que “més fosc que”, “més gran que”… no són qualitats absolutes.

Operacions formals

1. És capaç de pensar en totes les maneres possibles per a la solució d’un problema particular. L’adolescent genera i explora totes les hipòtesis i després busca la vàlida.
2. El pensament és molt deductiu; pot pensar en termes abstractes.
3. Busca la manera d’utilitzar regles abstractes per resoldre una classe de problemes racionalment i sistemàticament. x + 30 = 3x.

Condicionament clàssic (Pavlov). És abans de produir-se la conducta. Pavlov estudiava la secreció salival dels gossos i va observar que, quan se’ls posava aliment a la boca, sempre segregaven saliva. Va concloure que aquesta salivació davant d’estímuls associats amb el menjar era una forma senzilla i important d’aprenentatge. Per comprovar-ho, va dissenyar un aparell que permetia mantenir el gos aïllat, mesurar-li la secreció de saliva i alimentar-lo sense que el gos veiés la persona que li proporcionava el menjar. Si un estímul neutre (xiulet) assenyalava regularment l’arribada del menjar, i es repetia diverses vegades, el gos salivaria només davant la presència d’aquest estímul neutre. Això és el condicionament clàssic.

Condicionament Clàssic: Conceptes Claus

• Resposta Incondicionada (RI): Innata o no apresa.
• Estímul Incondicionat (EI): L’aliment produeix la salivació.
• Estímul Neutre (EN): Xiulet, llum… no provoca cap resposta fins que no s’associa amb l’EI.
• Resposta Condicionada (RC): Resposta als estímuls neutres.
• Estímul Condicionat (EC): L’estímul que prèviament era neutre i que desencadena la salivació condicionada.

Etapes del Condicionament Clàssic

1. Adquisició

Ajuda l’organisme a preparar-se per a fets positius o negatius imminents. L’EN es presenta després de l’EI.

2. Extinció i recuperació espontània

Pavlov va comprovar que, si feia sonar el xiulet diverses vegades sense presentar el menjar, la quantitat de saliva segregada disminuïa. Aquesta disminució de la RC en absència de l’EI s’anomena extinció. Va comprovar que, si deixava passar unes hores abans de fer sonar el xiulet, la salivació reapareixia. Això és la recuperació espontània.

3. Generalització

La tendència a respondre a estímuls semblants a l’EC. Adaptativa: suggereix quan rebutgem un aliment que fa una olor dolenta o desagradable.

4. Discriminació

Procés contrari a la generalització. És la capacitat de respondre davant d’un estímul determinat però no davant d’altres semblants. La discriminació afavoreix l’adaptació: capacitat de reconèixer les diferències entre estímuls.

5. Utilitat del condicionament clàssic

S’utilitza en el tractament de trastorns psicològics, com fòbies o addiccions. També s’utilitza en l’entrenament d’animals.

Condicionament Operant o Instrumental (Skinner). Es produeix després de la conducta. Relaciona els estímuls neutres amb respostes simples i involuntàries. S’utilitza per ensinistrar animals. Segons el condicionament operant, una conducta té més possibilitats de repetir-se si ha estat recompensada o reforçada; en canvi, tindrà menys possibilitats de repetir-se si ha estat castigada. El condicionament operant implica una conducta voluntària, que opera sobre l’ambient per aconseguir conseqüències reforçades o castigadores. Va ensenyar a coloms a caminar dibuixant un 8 o a prémer una palanca quan se’ls ensenyava una vocal i a no fer-ho quan era una consonant. Skinner va dissenyar una caixa insonoritzada, amb una barra que l’animal prem per aconseguir una recompensa (menjar o aigua), i un artefacte que registra les respostes. Una tècnica d’aquest comportament és el modelatge, que consisteix a reforçar només les respostes més properes al comportament final desitjat.

Condicionament Operant: Tipus de Reforç

1. El reforç

Conseqüència de la conducta que fa que aquesta tingui més probabilitats de donar-se en el futur. Pot ser un objecte, una lloança, l’atenció o deixar que jugui amb alguna cosa que li agrada. Sovint s’identifiquen els reforçadors amb les seves característiques, i es confonen aquestes últimes amb els efectes.

Reforçadors positius i negatius

Tots dos augmenten la conducta. El reforçador positiu consolida la conducta en presentar un estímul agradable (atenció, lloances o diners). El reforçador negatiu elimina un estímul desagradable. Satisfer necessitats sovint actua com a reforçador negatiu.

Reforçadors primaris i secundaris

Primaris: No necessiten aprenentatge. Secundaris: Són apresos. Els diners són el reforçador secundari universal.

Immediatesa dels reforçadors

:El fet que el reforçador sigui immediat sembla més eficaç que l’ajornament de la recompença.