Teories de l'aprenentatge i la personalitat: Pavlov, Skinner, Bandura, Maslow i Freud

Teories de l'aprenentatge i la personalitat

Pavlov va estudiar els mecanismes de la conducta dels animals. Investigant amb gossos i basant-se en l’observació científica, les conclusions es van traslladar als mecanismes de conducta dels éssers humans. El seu estil de fer psicologia es basava en els fets i l’experimentació. Condicionament clàssic: els éssers vius aprenen relacions entre estímuls i canvien la seva conducta en conformitat amb això (Ex: gossos). Això passava perquè associaven a Pavlov (estímul condicionat) amb el menjar (estímul incondicionat). Demostració: Les conductes venen determinades per estímuls. Reflexos incondicionats: L’organisme està governat per unes lleis i s’interrelaciona amb un entorn i ha de reaccionar davant d’aquest. El conjunt d’aquestes reaccions s’anomenen conducta. Per tant, hi ha adaptació i es produeix per mitjà dels reflexos incondicionats. Són reaccions automàtiques i innates de l’organisme davant el medi. Reflexos condicionats: els éssers vius no tenien prou amb els seus estímuls innats, ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies. Connexió entre un estímul nou i un reflex existent. (Exemple gossos). Condicionament instrumental: Skinner teoria més complexa i que donava respostes a altres formes d’aprenentatge. Objectiu prioritari: descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge. Per fer-ho va crear la caixa de Skinner. Tipus de condicionament instrumental: Reforç positiu (premi) fa que la conducta es repeteixi. Ex: (el menjar). Càstig (reforç negatiu).

Aprenentatge per observació o modelatge. Bandura diu que les persones aprenen a través de l’observació de la conducta dels altres. Aquesta observació és perquè l’atreu el model. Observació = efecte modelatge. (familiars, amics, entorn, famosos...) Bandura dóna importància al pensament de la persona i a la seva capacitat per decidir si imita o no allò que observa. Aprenem dels pares els valors, hàbits i les conductes bàsiques per imitació. Després també imitem les conductes i valors de la cultura audiovisual. Teoria de la personalitat: Psicologia humanista

1. Deixar de fer servir màscares
2. Deixar de banda els ‘’hauria de’’
3. Deixar de satisfer expectatives imposades
4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres
5. Anar canviant
6. Ser tota la complicitat del teu jo
7. Obrir-se a l’experiència
8. Acceptar als altres
9. Confiar en un mateix

Maslow: suposa que la naturalesa de cada persona no sembla que sigui essencialment dolenta. Creu que les necessitats bàsiques són neutrals o positives. Les persones tenen com a motivació l’autorealització. Proposa el model de la persona autorealitzada.

1. Està satisfeta
2. S’accepta a si mateixa
3. Té una percepció clara
4. Es mostra oberta a les experiències
5. És espontània i expressiva
6. Capacitat per resoldre problemes
7. Amant de la soledat
8. Autònoma
9. Gaudeix de la vida
10. Relacions interpersonals bones
11. Riquesa de reacció emocional
12. Sentit de l’humor
13. Creativa
14. Amorosa
15. Accepta canvis

Freud 2 teories de la personalitat: 1a aquesta constituïda pel terme inconscient, preconscient i conscient. 2n nou model basat en l’anterior, constituïda per l’allò (inconscient) que es mou per l’instint i el principi del plaer, el jo que sorgeix del contacte de l’allò amb el món exterior (principi de realitat) i el superjò o moral comunitària que és la veu interna. Relacions: hi ha tensió i conflicte quan l’allò vol alguna cosa que el jo i el superjò no poden acceptar. El jo farà de mediador i intentarà eliminar tensions i mantenir l’equilibri. Per regla general, el jo i el superjò s’alien contra l’allò o també pot passar que el superjò s’enfronti al jo. Quan el jo se sent pressionat per l’allò i el superjò disposa de mecanismes de defensa: Repressió: negació de les pulsions no acceptables pel superjò, consisteix en esborrar un desig que la consciència moral no accepta. Quan la repressió és molt intensa el jo pot caure en la neurosi. Regressió: retorn a etapes anteriors de la vida on el jo no tenia els conflictes actuals. Sublimació: transformació dels impulsos instintius en activitats considerades superiors i per tant més acceptades. Projecció: atribuir als altres aquells impulsos, idees o sentiments que el jo considera perillosos. Desplaçament: canviar l’objecte inicial d’una pulsió per un substitut que el jo considera complicat o perillós. Reacció: desenvolupar una conducta externa contrària a un sentiment o impuls refusat per les imposicions del superjò. Racionalització: inventar arguments racionals per justificar la conducta de l’allò. Negació de la realitat: negar un fet real o deformar la realitat. Adolescència: etapa de la vida que comença als 13/14 anys i acaba als 18/20. Característiques: Cos nou (es produeixen canvis físics), descobriment d’una nova sexualitat (maduresa sexual), nous i vells amics (ajuda a descobrir la pròpia identitat, seguretat i estabilitat, habilitats socials), una mentalitat nova i una vida independent.