Teories de l'Aprenentatge: Pavlov i Skinner
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB
El Condicionament Clàssic: Ivan Pavlov
Ivan Petròvitx Pavlov (1849-1936) fou un neuròleg rus que va estudiar els mecanismes de conducta dels animals, investigant amb gossos i basant-se en l’observació científica.
Els Reflexos Incondicionats
Pavlov afirmava que l’organisme està governat per una sèrie de lleis, i l’objectiu de la psicologia és, precisament, descobrir-les. Però l’organisme no està aïllat, sinó que s’interrelaciona amb un entorn i ha de reaccionar davant d’aquest. El conjunt d’aquestes reaccions és el que anomenem conducta. Aquesta adaptació constant es produeix per mitjà del que Pavlov anomenava reflexos incondicionats, que són reaccions automàtiques i innates de l’organisme enfront del medi.
Els Reflexos Condicionats
En els seus experiments amb animals, Pavlov va descobrir l’existència d’un altre mecanisme de reacció, que va anomenar reflex condicionat.
Pavlov va crear un procés de condicionament que consistia a establir una connexió entre el so i la salivació.
Aquesta teoria de l’acte reflex condicionat es coneix amb el nom de condicionament clàssic. Amb ella podem explicar com realitzem el procés d’aprenentatge, com aprenem a reaccionar davant d’estímuls nous. De la mateixa manera que adquirim un reflex condicionat, podem fer el procés invers i aconseguir que el condicionament desaparegui. Aquest procés invers s’anomena extinció. Les respostes condicionades, però, no s’esborren del tot.
Generalització i Discriminació d'Estímuls
- La generalització d’estímuls es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a elements que tenen característiques similars a l’estímul condicionat.
- La discriminació és la capacitat de distingir entre l’estímul condicionat original, que ens provoca l’acte reflex condicionat, i els estímuls condicionats que s’hi assemblen.
El Condicionament Instrumental: B.F. Skinner
El psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) va seguir la línia de Pavlov i va proposar una teoria més complexa que donava resposta a altres formes d’aprenentatge.
D’entrada, Skinner es va plantejar com a objectiu prioritari el descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge. Per treballar sobre aquest tema, va crear el que es coneix com a caixa de Skinner, una gàbia per a animals en la qual hi ha una palanca que, quan s’acciona, fa caure menjar a l’interior.
El mecanisme bàsic del condicionament instrumental és el següent:
- Hi ha una acció sobre el medi.
- És el mètode d’assaig i error.
- Es produeix una resposta.
- Es relaciona l’acció amb una resposta.
Skinner va anomenar reforç aquesta recompensa, perquè la conducta de moure la palanca es mantenia gràcies al reforç del menjar.