Teories de l'Aprenentatge i la Motivació: Pavlov, Skinner i Més

El Condicionament Clàssic: Ivan Pavlov

Ivan Pavlov va ser un neuròleg rus que va estudiar els mecanismes de conducta dels animals, investigant amb gossos i basant-se en l'observació científica. Va decidir traslladar els mecanismes de conducta dels animals als humans i va iniciar un nou estil de fer psicologia basat en els fets i l'experimentació. (L'any 1904 li van atorgar el Premi Nobel de Medicina).

Els Reflexos Incondicionats

Són reaccions automàtiques i innates de l'organisme enfront del medi, és el que es coneix com a conductes instintives o instints. Aquestes conductes són automàtiques, hereditàries i pròpies de cada espècie.

Els Reflexos Condicionats

És un mecanisme de reacció de les persones basat en establir una connexió entre un estímul i un reflex (procés de condicionament).

Teoria del Condicionament Clàssic

És una teoria que serveix per explicar com aprenem a reaccionar davant d'estímuls nous a través de l'acte reflex condicionat. De la mateixa manera que adquirim un reflex condicionat, podem fer el procés invers i aconseguir que el condicionament desaparegui (extinció). Les respostes condicionades mai s'esborren del tot.

Generalització i Discriminació d'Estímuls

Altres mecanismes de condicionament estudiats per Pavlov:

• Generalització: Es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a elements que tenen característiques similars a l'estímul condicionat. (Exemple: vermell = perill).
• Discriminació: És la capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original que ens provoca l'acte reflex condicionat, i els estímuls condicionats que s'hi assemblen.

El Condicionament Instrumental: B.F. Skinner

Skinner va seguir les investigacions de Pavlov i va proposar una teoria més complexa. Volia descobrir les lleis universals de l'aprenentatge.

El mecanisme bàsic del condicionament instrumental és el següent:

1. Hi ha una acció sobre el medi.
2. Aquesta acció consisteix en anar provant el que hi ha i investigar què passa (mètode d'assaig i error).
3. En fer una de les accions, es produeix una resposta.
4. Es relaciona l'acció amb una resposta.
5. S'ha après que en moure la palanca s'aconsegueix menjar, és a dir, s'obté una recompensa per aquella conducta (reforç).

Motivació Orientada a Objectius i Metes

Un dels impulsos més forts que tenim les persones per motivar-nos és aconseguir un objectiu o meta. Perquè els objectius siguin motivadors han d'estar ben plantejats. La PNL proposa 7 punts per redactar un objectiu de forma correcta:

• Positiu: Pensar en allò que vols en comptes del que no vols. (Exemple: "El meu objectiu és aprovar" en lloc de "El meu objectiu és no suspendre").
• Sota la meva responsabilitat: L'objectiu ha de ser una acció que pots fer tu i que no depèn d'altres persones. (Exemple: "Què puc fer per sentir-me més estimada?" en lloc de "Vull que la gent m'estimi més").
• Especificació: L'objectiu s'ha de descriure de forma específica, concreta i detallada.
• Evidències: S'ha de definir quina serà la prova que et demostri que has aconseguit el resultat desitjat.
• Mida: L'objectiu ha de ser realista.
• Recursos: S'han de definir els recursos que necessites per aconseguir el teu objectiu. Poden ser materials, de temps o l'ajuda d'altres persones.
• Ecologia i conseqüències de l'objectiu: S'han de valorar com t'afectarà a tu aconseguir l'objectiu i també com afectarà les persones del teu voltant.

La motivació en relació amb els objectius es pot donar des de dues perspectives: es pot estar motivat per aconseguir l'objectiu o per evitar-lo (objectiu d'evitació).

Jerarquia de Necessitats: Les Necessitats Deficitàries

Aquestes necessitats són fonamentals per al benestar humà i es classifiquen de la següent manera:

• Les necessitats fisiològiques: Són imprescindibles per a la supervivència i són de naturalesa física.
• Les necessitats de protecció i seguretat: Protecció davant de perills físics o psíquics. Són fonamentals durant la infància i el procés de creixement. Donen autoestima i seguretat.
• Les necessitats d'afecte i acceptació: Fan referència a la pertinença a un grup i tenen a veure amb les conductes socials de les persones.
• Les necessitats de valoració: Cerca de l'autoestima i del concepte positiu d'un mateix. És bàsica per a la supervivència psíquica i per relacionar-se amb els altres.
• Les necessitats d'autorealització: Realització de les possibilitats, capacitats i talents propis i acceptació d'un mateix.