Teoria de la Votació i el Votant Mitjà en Economia Pública

Preferències Unimodals

Quan només existeix una alternativa que és preferida a les que són pròximes a ella.

Conclusió sobre Preferències Unidimensionals

Si les preferències són unidimensionals, podem trobar una regla d'elecció col·lectiva (la votació majoritària) que compleixi amb les restants condicions.

El Votant Mitjà

És aquell on el seu nivell de despesa preferida es troba a la mediana de la distribució de despesa òptima.

Un resultat general de la teoria de la votació majoritària és que quan els individus tenen preferències unimodals, el votant mitjà és decisiu.

Per què el votant mitjà és decisiu?

El resultat de la votació majoritària coincidirà amb l'alternativa més preferida del votant mitjà.

Exemple del Votant Mitjà (5 votants)

Si tenim 5 votants, amb 2 preferències de despesa baixes (per sota de la despesa mitjana, Gm) i 2 preferències altes (per sobre de Gm), el votant mitjà té com a preferència Gm. Si una alternativa de despesa (Go) és menor que Gm, guanya Gm.

Logrolling (Intercanvi de Vots i Concessions Mútues)

La provisió eficient exigeix tenir en compte la intensitat de les preferències, però la regla de votació majoritària impedeix tenir en compte aquestes intensitats. Una forma habitual de negociació en mecanismes de votació és l'Intercanvi de Vots (IDV).

Què és l'Intercanvi de Vots (IDV)?

És quan es voten diverses alternatives no mútuament excloents, i els votants intercanvien els seus vots: «Jo et voto a favor si tu votes a favor del que jo voto.»

Problema de l'Intercanvi de Vots

Els vots promesos es podrien incomplir. Per exemple, si A ja té el vot de B, A podria no votar a favor de B, cosa que faria que s'incomplís el pacte. Perquè això no passi, es pot fer una nova proposta X3 que englobi X1 i X2. X3 es denomina sistema de concessions mútues.

Democràcia Directa vs. Democràcia Representativa

• Democràcia Directa: Els votants trien una cosa, voten un projecte concret.
• Democràcia Representativa: Els votants van a votar un partit polític. Els que voten no són propostes concretes, sinó un programa electoral. Els votants elegeixen representants polítics, els quals prenen decisions sobre la despesa pública.

Model Downs-Hotelling

Aquest model es basa en dos partits polítics amb l'objectiu de maximitzar el nombre de vots. Assumeix individus amb preferències unimodals i alternatives unidimensionals.

Conclusió del Model Downs-Hotelling

Amb un sistema bipartidista, els partits sempre acabaran proposant programes «centralistes» molt similars. Cada partit anirà fent propostes més semblants a les del votant mitjà.

Problemes del Model

1. Si no està clar qui és el votant mitjà, la convergència desapareix.
2. L'abstenció pot fer que el votant mitjà efectiu sigui diferent del votant mitjà real.
3. Només serveix quan hi ha bipartidisme. Aquests resultats no són vàlids quan hi ha multipartidisme, ja que si existeixen diversos partits entren en joc les estratègies dels individus.