Teoria Sociocultural de Vygotsky: Desenvolupament i Aprenentatge

Teoria de l'Anàlisi Sociocultural: Vygotsky

Lev Vygotsky, tot i viure només 37 anys, va tenir una gran influència en la psicologia del desenvolupament. Les seves obres es van començar a traduir a partir dels anys 60.

Estudi del Desenvolupament

Vygotsky pensava que el desenvolupament de les persones està lligat al desenvolupament de la societat en què viuen. La societat evoluciona i això marca les persones. La cultura ens marca i nosaltres marquem la cultura. Els nens tenen un desenvolupament social que els fa evolucionar. Individu i societat estan lligats.

Processos Psicològics Superiors

Els processos psicològics més característics dels humans són els processos psicològics superiors, que tenen un caràcter mediat per la societat i la cultura. Els humans són els que han creat la cultura i els nens es desenvolupen dins d'aquesta. Vygotsky distingia entre les capacitats psicològiques humanes i les capacitats dels animals. Les capacitats humanes que ens distingeixen d'altres capacitats que compartim amb els animals són els processos psicològics superiors, que tenen un caràcter mediat i utilitzen els signes que ens regulen i controlen el comportament, i ho duem a la pràctica.

Els instruments mediadors permeten escapar del condicionament directe dels estímuls del medi i condicionar-se a un mateix. Modifiquen la manera de rebre l'entorn. Els signes i sistemes de signes que fan de mediadors en els processos psicològics superiors no tenen un caràcter estrictament individual, sinó que han estat elaborats al llarg de la història cultural de l'espècie humana. El desenvolupament individual consisteix en l'adquisició d'aquests signes i sistemes de signes.

La Zona de Desenvolupament Proper

La zona de desenvolupament proper o potencial és el nivell que pot assolir una persona tota sola o amb l'ajuda d'una persona experta. Els experts són els mediadors que interactuen amb els nens, i així es van interioritzant els coneixements i les eines per pensar. Vygotsky destaca la importància de la cooperació i de l'intercanvi social en el desenvolupament dels nens. La participació en una vida col·lectiva més complexa contribueix al desenvolupament intel·lectual de les persones. El potencial depèn de la interacció.

Vygotsky parlava de funcions mentals que ens permeten pensar, raonar, etc. Dona gran importància a la pràctica educativa escolar com a motor del desenvolupament humà, ja que es produeix amb la interacció de persones expertes i competents, i ajuden a utilitzar de forma correcta els signes.

Conceptes Espontanis i Científics

El procés d'aprenentatge és un procés d'interacció i d'influència mútua entre dos tipus de conceptes:

• Espontanis: Sorgeixen a partir del contacte amb l'entorn, a partir de les propietats dels objectes a què es refereixen, introduint un procés d'abstracció o de generalització (per exemple, "totes les taules són iguals").
• Científics: S'adquireixen a través de la instrucció, en un procés "d'alt a baix". Necessiten la persona mediadora que estableixi les relacions entre aquests conceptes (per exemple, "hi ha taules rodones i d'altres formes").

Branques d'Investigació Derivades de Vygotsky

Es poden identificar tres branques principals d'investigació derivades de la teoria de Vygotsky:

1. Aprofundiment en el concepte de cultura: Conèixer com diferents cultures s'organitzen en processos educatius de forma diferent i com això acaba sent important per al nen, modulant la seva forma de pensar. Les diferents pràctiques aniran configurant processos de desenvolupament diferents.
2. Importància dels contextos en l'educació: La finalitat és aprendre a dissenyar entorns rics en estímuls i significatius, de manera que puguem transformar els processos d'ensenyament-aprenentatge a l'escola en sistemes globals d'activitat. Els entorns han d'estar pensats perquè els nens trobin motius explícits i rellevants que els permetin atribuir sentit personal al fet d'aprendre. La classe, el lloc, etc., ha de tenir condicions que permetin al nen observar i incorporar-se a patrons d'activitat més complexos amb l'ajuda de persones expertes, havent establert una relació emocional i oferint oportunitats per implicar-se en les activitats que ha après.
3. Interacció entre dues persones: Té a veure amb processos microscòpics, amb mecanismes que es produeixen en situacions interactives.