Teoria de sistemes de Watzlawick

2. WATZLAWICK

Teoria de sistemes

Un sistema és un conjunt de coses o de qualitats que estan relacionades entre sí que s'afecten mútuament. En els sistemes el que importa és la relació, s'intenta veure el conjunt (ex: no diem 'està malalt' sinó 'quina mena de contacte ha tingut tal amb tal?').

• Sistema obert: Un sistema obert és un sistema viu. A diferència d'allò determinat genèticament, nosaltres podem aprendre, millorar... en definitiva, canviar. Per tant és un sistema susceptible al canvi; pot canviar i ho fa (tot i que se'ns hagi educat de manera que no creguem que canviar és possible). Tot i això, un sistema obert necessita una certa estabilitat ja que sense aquesta no podria variar. Diríem, doncs, que un sistema obert alterna el canvi i l'estabilitat i per tant evoluciona. Quan interactuem rebem informació de manera inconscient i això en part és degut a la nostra conducta. Finalment, un

Com-municare: Com = 'en companyia de'. Muni = 'do', 'regal' (hebreu).

- La dificultat d'escoltar-se:
Ens creiem tant els nostres prejudicis que no som capaços d'obrir-nos a

Comunicar

Estar en companyia per fer-se regals.
Comunitat = seguretat, estima, confiança, compromís.

• Sistema tancat: Està determinat per les seves condicions inicials i per tant no canvia i

sempre actua igual, és a dir, tendeix a la redundància. Un exemple de sistema tancat

seria una rentadora.
Cada ésser humà té el seu sistema individual amb uns valors individuals que ha d'anar variant i adaptant depenent de la realitat. Si no se'ns ensenya la metacomunicació cometrem els mateixos errors familiars. Per això és important que des de l'educació se'ns ajudi a prendre consciència del problema i poder canviar-ho.

• Axiomes

Segons Watzlawick existeixen 5 axiomes en la teoria de la comunicació humana. Axioma vol dir que reflexa condicions que no poden desaparèixer ja que pel contrari no estariem parlant de comunicació.

1) És impossible no comunicar-se

Tota conducta o forma de comportament és comunicació, és reacció. No existeix forma contrària al comportament ('no comportament' o 'anticomportament') i tota conducta informa sobre alguna cosa, és a dir, té valor de missatge. No pots estar indiferent perquè estàs viu. Per tant no existeix la 'no comunicació'. Tota comunicació té els següents elements:

- Missatge: unitat mínima de comunicació.
- Interacció: seqüència, són missatges intercanviats entre persones. Alguna cosa que com a observadors podem aïllar.

- Pautes d'interacció: conjunt de normes que ens indica unes manera d'interactuar.

2) En tota interacció hi ha dos aspectes: El contingut i la relació

L'aspecte referencial transmet informació amb la qual cosa la comunicació humana és sinònim de contingut. Dit d'una altra manera; transmet les 'dades' de la comunicació.
Per altra banda l'aspecte conatiu fa referència a quin tipus de missatge s'ha d'entendre que és i, per conseqüència, quina és la relació que hi ha entre els comunicants, és a dir, fa referència a com s'ha d'entendre aquesta comunicació. Aquest últim també el podríem definir com a metacomunicació, que a part de garantir una comunicació eficaç, està vinculada a la complexa

percepció del 'jo' i del 'tu'.
En definitiva, tota comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte relacional tals que el segon classifica el primer i és, per conseqüència, una metacomunicació.

3) La puntuació semàntica

Es tracta de la interpretació dels fets per part de l'individu a partir d'unes creences culturals. En una interacció dos comunicants presenten el mateix patró en forma de seqüència; aquesta és: estímul - resposta - reforç, en la que s'alternen els dos parlants (Estímul: alguna cosa que genera una reacció, una resposta; resposta: una reacció que sorgeix davant d'un estímul; Reforç: implica un tercer element i alhora el reconeixement o ratificació d'una relació). Aquesta seqüència permet que els individus estableixin entre ells uns patrons d'intercanvi que constitueixen regles de contigència respecte a l'intercanvi de reforços. La falta d'acord pel que fa a la manera de puntuar la seqüència de fets és la causa dels conflictes en les relacions. Aquí cal esmentar el feedback, que si és negatiu, és a dir, si no canvia l'actitud, hi haurà una redundància i es donarà lloc a una 'sèrie alternada infinita', com diu Watzlawick.

4) Comunicació analògica i digital

La comunicació analògica té una base més primitiva en l'ésser humà, fins i tot innata. És tot allò que no sigui comunicació verbal (vocalització, moviments, gestos, to de veu...) i té a veure amb el sistema hormonal, el qual arriba a totes les parts del cos en forma d'estímuls i dels quals no en som conscients i, quan ens n'adonem, intentem justificar-ho o reprimir-ho. En la comunicació analògica hi ha un implícit cultural que és que quan nosaltres tenim una conducta amb un altre, aquest potser no tingui la mateixa i hi hagi un problema de comunicació, però podem evitar aquesta mala interpretació mitjançant la metacomunicació, que ens permet entendre l'altra cultura. La comunicació analògica determina la relació entre els comunicants i

en molts casos és la part que més significat aporta a la comunicació.
La comunicació digital fa referència al contingut que es transmet en la comunicació mitjançant les paraules. En la comunicació digital s'inclouen qualificadors que indiquen quin dels significats de la paraula està implícit i indicadors que permeten distingir entre passat, present i futur, és a dir, té una sintaxi lògica sumament complexa, cosa que en la comunicació analògica no existeix. Del que careix la comunicació digital és d'un vocabulari adequat per referir-se a la relació. Veiem, doncs, que l'home, ja sigui emissor o receptor, necessita combinar aquests dos llenguatges amb la dificultat de traduir constantment en ambdós sentits.

5) Interacció simètrica i complementària
Un sistema obert és un conjunt de relacions que s'afecten entre elles, és a dir, van canviant. En les interaccions es manifesten una tendència cap al canvi progressiu. Actualment, en les relacions comunicatives trobem patrons d'interacció simètrica i complementària, que poden estar basades en la igualtat o en la diferència. Les relacions simètriques es donen quan hi ha un equilibri entre els comunicants, basat en la igualtat o en la diferència mínima. Per altra banda, les relacions complementàries presenten dues posicions diferents: un dels participants està en posició superior o dominant, mentre que l'altre està en posició inferior o subordinada. En qualsevol dels dos casos hi ha un caràcter de mutu encaix de la relació en la que ambdues conductes tendeixen cada una a afavorir a l'altra. Cadascú dels participants es comporta de manera que presuposa la conducta de l'altre al mateix temps que ofereix motius per que aquesta sigui així; les seves definicions de relació encaixen.

• Propietats
Dins dels sistemes trobem també certes propietats que poden anar canviant segons l'individu:

· Feedback: També anomenat retroacció o reacció. És la resposta a un estímul anterior donat en la comunicació. Aquesta reacció implica una comunicació interna. L'autoregulació és la informació que té un sistema determinat que li diu com ha d'actuar i que li permet canviar.

Causa Reacció / Feedback:

Es pot produir de dues maneres Positivament: Tendeix al canvi. Negativament: Tendeix a la estabilitat.

· Redundància: És la inèrcia a repetir un model de funcionament i fa que el sistema es mantingui en aquestes coordenades que hem après. La redundància està relacionada amb el feedback negatiu o positiu. Quan se segueix el mateix feedback hi ha redundància. No hi ha aprenentatge si no hi ha feedback positiu. La redundància afecta en el feedback negatiu en el sentit que si seguim un sistema no tindrem una retroalimentació positiva.

· Metacomunicació: Propietat dels sistemes vius i humans amb la que els que nosaltres podem enendre l’altra cultura, ens permet comunicar-nos sobre els aspectes relacionals amb les altres persones

· Totalitat: Propietat per la qual la part afecta al tot. No podem acceptar o considerar que el sistema és una suma de coses perquè això implica un punt de vista alienador.

· Equifinalitat: El que importa no són les condicions inicials, sinó el procés, que determina que un sistema actuï d’una manera determinada.

Antropologia Filosòfica

Naturalment la vida es pot desenvolupar gràcies a la col·laboració. Per contra, socialment ens ensenyen a competir (lluitar contra ens altres). Primer es dóna la confiança i després la desconfiança.

COL·LABORACIÓ ≠ COMPETITIVITAT

confiança desconfiança

La col·laboració està implícita en la comunicació. No hi ha un jo sense que hi hagi un tu que m’ha cuidat com a jo. Si no hi ha connexió l’altre mai es pot sentir un jo. Aquest principi de relació només el conforma un jo i un tu. En canvi en la competició hi ha jo o tu. 

Els éssers humans són sociables, i es regeixen pel “Principi de col·laboració”, que permet que jo sigui jo. Hi ha una naturalesa en nosaltres per viure i compartir. El “Principi de col·laboració” és bàsic per a una comunitat.
El conflicte ve quan els valors que la societat promou van en contra de la vida. Segons la societat on som ens col·loquem en un mapa cognitiu.

El mapa cognitiu és una sèrie de coordenades que serveixen per fer funcionar el sistema i que correspon a unes condicions històriques i socials. Hi ha un mapa diferent per nens/adults, homes/dones... Quan la realitat i el mapa no coincideixen, el mapa ha de canviar. Un individu intenta adaptar el seu mapa o construcció cultural a tot el seu territori. Aquest és el joc simbòlic que dóna ordre, organització i sentit. També hi ha el joc maligne del tu o jo.
A conseqüència de catàstrofes irracionals humanes, com les guerres mundials o el feixisme, es va començar a estudiar l’ésser humà. El coneixement de les seves necessitats ens planteja com són les persones naturalment.
El sistema familiar (pare, mare i infants) ve determinat per allò conegut. Si el pare i la mare van rebre quelcom concret al seu sistema familiar buscaran aquest esquema de relacions en l’altre i l’incorporaran al seu propi. De petits, quan no ens podem defensar (les rebem de forma pacient) és quan rebem aquesta informació del nostre sistema familiar. Som molt mal·leables, ja que no estem plenament desenvolupats, els canvis venen degut al seu medi ambient (a mesura que es comunica ho va incorporant a les seves pautes de conducta). És un determinisme. L’ésser humà és l’únic que mitjançant la mirada interior pot adonar-se d’aquesta pauta i intentar modificar- la. Podem preguntar-nos quina informació hem rebut (buscar respostes al per què de la nostra conducta). La mirada interior o consciència és la capacitat humana més important i la que més ens diferència dels animals. Algunes de les pautes incorporades són antinaturals (en contra de la nostra naturalesa).
No som mai independents, el nucli familiar també depèn de la cultura i els sistemes socials, existeixen uns vincles. Dins nostre tenim incorporat l’àmbit íntim, social i històric.

• Jo i tu ; els dos guanyem. Joc simbòlic (uneix)
• Jo o tu : un guanya i l’altre perd. Joc diabòlic (separa)

El jo i tu és el model natural, en canvi el jo o tu és el model social. Cal entendre tots dos. Vivim en conflicte entre tots dos models.