Teoria sobre la realitat de Plató

Seguin l’estela de Sòcrates, Plató discrepa dels sofistes si totes les Opinions valen igual i cap no és més veritable que un altra, aleshores el Concepte mateix de veritat desereix. Per poder entendre equivocadament el  pensament platònic cal partir del fet que per A ell existeixen realitats, que tot i no ser materials, són eternament Presents: les idees. En elles es basa el coneixement, però també l’acció moral I política. Segons els sofistes, no hi ha una realitat permanent. Qualsevol Realitat, i per tant també qualsevol afirmació, sempre es relativa a les Circumstàncies en què es dona. Oposant-se a aquesta tesi Sòcrates, està Convençut de la necessitat de defensar uns valors estables, universals, que no Estiguin a disposició de la voluntat capriciosa de la majoria. La democràcia Que Plató no dubta a qualificar de demagògia, ha conduit a la pèrdua de L’hegemonia Atenes a en favor d’Esparta. D’una banda Plató afirma l’existència D’un món material, imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits. D’altra banda, afirmà també que és imprescindible acceptar l’existència d’un Segon tipus de realitat, immaterial, perfecta i immutable. Quan parlem del món Real ens referim habitualment al món material, que es pot veure i tocar. Plató, Tot i acceptar la realitat d’aquest món, afirma que és una realitat de segon Grau, que l’autentica és de caràcter immaterial. Es tracta, sens dubte d’una Tesi innovadora i fins a cert punt sorprenent. Aprofundint en aquest Plantejament, Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de Coneixement corresponents en el món sensible hi ha els objectes materials i les Seves imitacions. En el món Intel·ligible trobem: en primer lloc, las realitats Matemàtiques, que encara necessitem una visualització imaginaria per ser Enteses a les quals correspon el pensament discursiu; en segon lloc, les idees Pures, a les quals correspon el coneixement.

Reminiscència, amor i dialèctica. El govern dels filòsofs

Segons Plató, si estem ben dirigits, i Aquesta és la funció de l’autèntic mestre, tenim la capacitat de trobar en Nosaltres mateixos coneixements que mai- almenys en aquesta vida- ningú no ens Ha ensenyat. Potser la millor exposició de la teoria de l’anamnesi -negació de l’amnèsia, De l’oblit- la trobem en el diàleg Hemo .Allà Sòcites dialoga amb un esclau i l’interroga, Sense donar mai les respostes a allò que pregunta i conduint-lo pas a pas fins Assolir que sigui ell, l’esclau, qui enuncií algunes propietats matemàtiques Malgrat que les desconeixia prèviament. Per estrany que et sembli, la via de L’eros, es a dir, de l’amor autèntic, es allibera del camí de la veritat i de La bondat. Tot i que com diu Plató ha begut del riu del oblit, l’anima Empresonada enyora la perfecció que havia conegut. L’existència es converteix Per a alguns en l’anhel mai satisfet de la pèrdua i l’amor es impuls que els Mou a recuperar-la. La dialèctica recorre de la ma meva ordenada el regne Intel·ligible, perseguint les connexions lògiques entre les idees i saltant D’una banda a l’altra fins a entendre l’ordre que reconegués la realitat, es a Dir, fins a entendre el Bé. Homo podia pensar que qualsevol persona, degudament Instruïda, podrà abandonar la caverna i accedir al coneixement necessari per Governar-se ella mateixa. No tot es les animes tenen la mateixa qualitat. Així, Doncs la ciutat necessita de bons productors, de bons guardians i de bons Governaments. Tres eren precisament les facultats de l’ànima i en uns Predominava mes l’anellament a la teva, ens uns altres el coratge i en una Minoria la racionalitat. Així doncs, l’estructura social reprodueix i amplifica De manera natural, les peculiaritats  de L’anima humana. Els savis han de governar la ciutat i aquest compromís no és Tan sols un consell. Plató el considera una exigència, posar el seu coneixement Al servei de la ciutat.

La idea del bé, el mite de la caverna i el Dualisme antropològic

En el món de Les idees no totes tenen la mateixa categoria, també les idees tenen un ordre, Un sentit i unes relacions. Aquest ordre és anomenat bé per PLATÓ. Bé, bellesa, Proporció, nombre... És fàcil entendre que idees com aquestes serveixin per Expressar una realitat perfecta, on cada cosa és el que és sense canvi ni Alteració, absolutament racional i comprensible per a la raó humana. El mite de La caverna exposat a la república, sintetitza els aspectes nuclears de la Teoria de les idees. La narració ens mostra uns presoners que mai no han vist Més que ombres projectades per un foc a la paret del fons d’una cova. Com és Lògic creuen que aquella és l’autentica realitat. Un d’ells és alliberat i Després d’un gran esforç coneix la realitat de l’exterior i s’adona que allò Que fins llavors ha conegut no és més que un pàl·lid reflex d’allò que ara Descobreix. El presoner de la caverna descobreix progressivament les figures, El foc, la natura, el firmament. Només després d’aquest llarg entrenament està En condicions d’observar el sol, origen i explicació de tot. Només llavors Entén la realitat. Aquí presenta la idea del bé. Si ens preguntem com podem els Humans entrar en relació amb el món immaterial de les idees, la resposta de PLATÓ és que ja en formem part, que una part de nosaltres és immaterial i es Tracta de l’ànima. Aquesta ànima preexisteix al cos i s’uneix a ell de manera Accidental. Així podem parlar de tres parts i funcions de l’ànima:

·L’ànima Racional: situada al cap, és l’ànima pròpiament dita i l’encarregada de dirigir El conjunt d’acord amb la raó

·L’ànima Irascible: radicada al pit és la seu de l’impuls noble, del valor, de la força De voluntat

L’ànima Concupiscible: més lligada a la terra i al desig, té la seva seu, naturalment Al ventre