Teoria política de Plató

Teoria de l'ànima

El mite del carro alat

Si l'ànima pertany al món intel·ligible, què hi fa dins d'un cos que pertany al món sensible? Plató recorre al mite del carro alat per explicar-ho. L'ànima és com un carro de cavalls alats conduït per una auriga. Un cavall blanc representa les tendències nobles i un de negre, les materials. El cavall negre es desboca i l'auriga, incapaç de controlar les tendències oposades dels dos cavalls, fa que el carro caigui al món sensible. L'ànima queda empresonada en un cos. Per això, Plató diu que l'home és una unió accidental, fruit de l'accident del carro alat.

A més, en caure, l'ànima oblida la seva vertadera naturalesa i el món al qual pertany. Per això, l'home ha de passar per tots els nivells de coneixement per recordar tot allò que havia oblidat. Aquesta és la teoria de la reminiscència: el coneixement és un record. Això es relaciona amb la maièutica socràtica, que extreu la veritat de dins dels interlocutors. Segons aquesta teoria, tots portem la veritat a dins; només cal recordar-la ascendint a través dels nivells de coneixement.

Teoria política

Model d'estat ideal

A La República, Plató dissenya un model d'estat d'orientació ètica que persegueix el bé de la comunitat. Això s'aconsegueix quan els savis governen, ja que, segons l'intel·lectualisme moral (la seva teoria ètica), qui coneix el bé és capaç de dur-lo a terme, i el mal es fa per ignorància.

Plató diu que la naturalesa de cada ciutadà, la part de l'ànima que domina, determina la seva funció a la polis:

• Racionals: Governants (més capacitats per fer el bé).
• Irascibles: Guardians (valerosos, defensa de la república).
• Concupiscibles: Artesans (preocupats per les tendències materials).

Cadascú ha de tenir una funció segons la seva capacitat natural. Com que el bé comú és primordial, els governants han de ser els filòsofs, els savis, els únics que poden conèixer i exercir el bé. L'educació, especialment la dels governants (50 anys d'ensenyament), també defineix les classes socials.

Aquest model és totalitari: classes socials fixes, família prohibida, nens pertanyents a l'estat, i eliminació de les arts (exalten la bellesa sensible). Però Plató defensa certa igualtat de gènere: homes i dones poden pertànyer a qualsevol classe, ja que l'ànima, no el sexe, defineix la naturalesa.

Classificació dels règims polítics

Al llibre VIII de La República, Plató classifica els règims polítics segons la naturalesa dels governants:

• Aristocràcia: Govern dels millors.
• Timocràcia: Govern militar, massa violent.
• Oligarquia: Govern dels rics, preocupats pels seus interessos.
• Democràcia: Govern de l'opinió pública, dels sofistes i del no saber.
• Tirania: Derivació de la democràcia, on el líder esdevé un tirà que fa lleis conduït per la cobdícia, la ignorància i el despotisme.

Plató jerarquitza els règims, des del més just (aristocràcia) fins al més injust (tirania).