Teoria política i ètica de Plató: justícia i organització de l'estat

1: Què teories es troben: - Teoria política, teoria ètica

2: Relació d'aquestes?: Teoria política: Quan nombra la ciutat bona, ho fa referint-se a la seva teoria política, que s'orienta per trobar què és una ciutat adequada per a la societat, una ciutat justa. Teoria ètica: Quan nombra els tres llinatges, està fent referència a les virtuts de cada funció de l'ànima

3: 3.1 Quin sentit la paraula justícia? Ètic; 3.2 Definició de justícia: La virtut que posseeix un individu o un conjunt d'aquests que fa que tinguin equilibrats els aspectes de l'ànima o bé estiguin organitzats socialment de la millor manera possible; 3.3 Què fa que un home sigui just? L'ànima està tancada dins del cos, en la teoria del soma-sema s'explica com alliberar-la. Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els hi pertoca, tal com ho han de fer els tres tipus d'homes en la ciutat justa. La funció racional de l'ànima guia a les altres dues, no les oprimeix però les dirigeix. Per buscar la justícia de l'individu, és útil buscar-la en la ciutat d'aquest. 3.4 Què fa que una ciutat sigui justa? Un estat en el que les classes socials s'organitzen d'una manera justa, és a dir, cadascun dels individus de cada classe social, han de fer allò que els hi és propi, allò que els hi pertoca.

4. En relació a quin criteri considera Plató que s'han d'organitzar els integrants de la polis? Dins de cada classe social, els individus d'aquesta s'han d'organitzar concorde als seus mèrits, és a dir, als seus esforços i capacitats. Quan més s'esforci un individu en assolir un major estatus social ho pot aconseguir amb dedicació, per tant, és un sistema meritocràtic. No obstant, un individu, si la seva funció predominant n'és una, aquesta no pot canviar, per tant, pot assolir un major estatus, però mai canviarà de classe social.

4.2 De quina forma s'ha d'organitzar l'estat? L'aspecte racional guia a la societat, és a dir, la classe en la que la seva funció predominant és la saviesa (racional), s'encarrega de dominar les altres dues funcions, l'irascible i la concupiscible, aquest procés, comporta la justícia. Aquesta és la manera en que Plató organitza a la societat. Les classes s'ordenen de la següent forma: governants (saviesa) (filòsofs reis), guerrers (valentia) i per últim els camperols/artesans (temprança)

5. 5.1 Quins són aquests elements? Són les virtuts de les funcions de l'ànima, la saviesa, valentia, temprança i justícia; 5.2 A quins qualificatius es refereix? Es refereix a les tres activitats socials bàsiques, una societat que estigués governada per l'aspecte racional. És una ciutat que garanteix la seva seguretat, els guerrers. Una societat que cobreix les necessitats primàries de la societat, els comerciants.

5.3 Explica breument el significat de la frase: Pot fer-se un paral·lelisme entre les virtuts o elements que qualifiquen les funcions de l'ànima amb els qualificatius que defineixen com les classes socials són beneficioses amb la societat. En primer lloc, l'aspecte racional de l'ànima posseeix la virtut de la saviesa i paral·lelament, la classe social corresponent (els filòsofs reis), són beneficiosos per a la societat si dirigeixen racionalment. Per l'altra banda, l'aspecte irascible que posseeix la virtut de la valentia, correspon a la classe dels guerrers, el benefici de la qual és la protecció, seguretat. Finalment, l'aspecte concupiscible posseeix la virtut de la temprança, que s'identifica amb la classe dels artesans, comerciants que han de procurar cobrir les matèries primàries de la societat.

1. Aristòtil:

- Idees principals: Inicialment, fa una crítica al dualisme ontològic de Plató, diu que l'essència d'una cosa no pot ser fora de la mateixa cosa. El text mostra la idea platònica de que les idees són les causes dels objectes i també del fet de esdevenir. Aristòtil considera que per a cada cosa, haurien d'existir dues idees, una que fos la causa de ser i l'altra la causa de l'impuls de ser.

- Relacionades amb la crítica que fa Aristòtil de Plató: Per a Aristòtil, únicament hi ha un món, doncs admetre que hi ha dos complica l'explicació innecessàriament, duplicant les realitats. Considera que la essència i la cosa no existeixen separadament. Una idea immutable no pot ser una causa que posteriorment creï un objecte mutable.

2. (solo si es este texto: Cabdell de llana groga és una… (substància, acte, potència, matèria, forma, matèria, forma, substancial, accidental, qualitatiu, substancial, matèria, potència, forma, acte)