Teoria de Piaget i Vygotsky: Desenvolupament Infantil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
Teoria de Piaget
Piaget es va interessar pel desenvolupament del joc infantil i va explicar detalladament els canvis i progressos que es van produint en els infants.
El més destacat de la seva teoria del desenvolupament és l’afirmació que l’infant necessita jugar perquè és l’única manera que té de poder interaccionar amb la realitat que el desborda.
Piaget va descriure el desenvolupament intel·lectual i el va dividir en estadis: L’estadi sensoriomotor (0-2 anys) i L’estadi preoperacional (2-6 anys).
Segons Piaget, l’infant desenvolupa les seves estructures cognitives quan es relacionen amb l’entorn mitjançant les experiències que va vivint, i per tant els estadis de jocs pels quals passa són conseqüència directa de les estructures intel·lectuals esmentades.
També afirma que el joc influeix notablement en l’establiment i la construcció d’aquestes noves estructures mentals.
Piaget i el desenvolupament infantil
Assimilació: l’infant s’adapta a les situacions externes i n’obté elements.
Acomodació: l’infant s’ajusta a les condicions externes.
Equilibrament: comportaments adaptats, en els quals les dues formes d’actuació anteriors guarden un equilibri.
Teoria de Vygotsky
El joc com a valor socialitzador
Vygotski parteix de la idea que l’ésser humà hereta tota l’evolució filogenètica, però que el producte final del seu desenvolupament el determinen les característiques del medi social on viu.
És per tant el procés de socialització el que transmet als individus els valors, els costums, i en general, tots béns culturals de la societat a la qual pertanyen.
En aquesta línia considera que l’origen del joc es troba en l’acció espontània dels infants, però orientada socialment.
El joc com a factor de desenvolupament
Per a Vygotski, el joc neix de la necessitat, del desig de saber, de conèixer i de dominar els objectes.
El joc està dominat sempre per la ficció i com a conseqüència ha d’utilitzar la imaginació. La imaginació implícita en el joc, sobretot a partir dels tres anys, ajuda a desenvolupar els pensaments abstractes de les etapes subsegüents i les regles i facilita la incorporació a la tasca escolar.