Teoria de la Personalitat de Freud: Inconscient, Jo, Superjò

Primera Tòpica Freudiana

Correspon a l'època en què Freud parla per primer cop del terme "inconscient". Freud proposa la teoria segons la qual els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s'anomena inconscient. Fins aleshores es creia que la psicologia només tractava de fets conscients. Ara bé, l'inconscient es pot manifestar a la consciència de diverses maneres:

• Somnis: Satisfacció simbòlica de desitjos inconscients reprimits que escapen a l'autocensura.
• Actes fallits: Actes no resolts satisfactòriament per l'acció de forces inconscients que ho impedeixen.
• Lapsus: Oblits aparentment intranscendents que obeeixen a bloqueigs de l'inconscient.
• Acudits: Construccions lingüístiques que provoquen la sortida d'idees latents que la consciència no accepta. És la disfressa de continguts perillosos que s'amaguen a l'autocensura.
• Neurosi: Malaltia psíquica que, mitjançant uns símptomes, manifesta simbòlicament un conflicte entre uns desitjos fortament reprimits i un jo feble que no aconsegueix la seva satisfacció.

Segona Tòpica Freudiana

Aquesta segona teoria distingeix tres instàncies en la personalitat: l'Allò, el Jo i el Superjò.

L'Allò

És totalment inconscient i primitiu. El seu mecanisme de funcionament consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats, sense cap altra consideració. L'Allò és totalment instintiu. No té valors morals ni actua pensant en els altres, només actua d'acord amb el principi de plaer.

El Jo

S'origina a partir de l'Allò en el nen petit, es converteix en la part mental de control de la conducta. El Jo té com a finalitat el contacte amb la realitat i l'autoconservació enfront d'aquesta realitat exterior. El Jo té elements del conscient –el contacte amb la realitat exterior–, del preconscient –records emmagatzemats– i de l'inconscient –el contacte i el control de l'Allò.

El Superjò

Es constitueix al voltant dels 5-6 anys, quan els nens i les nenes idealitzen la imatge dels pares i aprenen el sentit de les normes que cal respectar. Les característiques concretes del Superjò dependran de la moral de cada societat i del model educatiu que hagin inculcat als nens els pares o altres adults que hi estiguin en contacte. En una persona adulta equilibrada, el Superjò ajuda el Jo a controlar les exigències instintives de l'Allò.

Mecanismes de Defensa del Jo

Per tal d'ajudar el "pobre" Jo, que està tan pressionat tant per l'Allò com pel Superjò, el Jo disposa d'unes tècniques per evitar aquestes pressions: els mecanismes de defensa. Aquests mecanismes demostren que hi ha un conflicte interior. Els més importants són:

• Repressió: Conflictes causats per un desig que no es pot dur a terme.
• Racionalització: Consisteix a inventar-se arguments racionals per justificar la conducta que exigeix l'Allò.
• Negació de la realitat: Consisteix a negar un fet de la realitat, o bé a deformar aquesta realitat.
• Projecció: Consisteix a veure en els altres sentiments o idees propis d'un mateix, però que no es volen acceptar.
• Regressió: És una manifestació d'immaduresa.
• Reacció o formació reactiva: Es tracta de manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte refusat. D'aquesta manera s'amaga el veritable sentiment que està reprimit.
• Sublimació: Consisteix a canviar l'objectiu de les pulsions cap a finalitats que socialment siguin acceptades i, per tant, tolerades pel Superjò.

Els Instints

En psicoanàlisi, el concepte d'instint, que de fet s'anomena pulsió, fa referència a una força o energia constant que prové de dins del cos i que està a la frontera entre la part psíquica i la biològica. Freud afirma que tots els éssers vius tenen dos instints: l'instint d'autoconservació i l'instint sexual. En general, tant els instints sexuals com els d'autoconservació es regeixen pel principi de plaer.