Teoria de la Personalitat de Freud: Estructura i Mecanismes

Parts de la Ment (Primera Tòpica)

Conscient

És la part de la nostra ment de la qual ens adonem, on percebem els nostres actes i podem donar-ne explicacions.

Preconscient

Es compon de records i aprenentatges dels quals no som conscients en tot moment, però que podem recuperar amb certa facilitat.

Inconscient

És un lloc de la nostra ment molt ocult i que no controlem, on amaguem tot allò que ens pot molestar, causar dolor o patiment (Freud ho compara amb un iceberg).

Manifestacions de l'Inconscient

L'inconscient és com una "bomba de rellotgeria" que tots portem a dins i que necessita sortir d'una forma o altra. Les seves manifestacions inclouen:

• Somnis: S'expressen de forma simbòlica i cal interpretar-los.
• Lapsus: Són desitjos reprimits que es manifesten i que fan que no resolguem satisfactòriament la situació.
• Neurosi: De vegades, el conflicte és tan gran que no ens deixa portar una vida normal i llavors es manifesta amb malalties mentals, com la depressió.

Estructura de la Personalitat (Segona Tòpica)

Freud divideix la nostra personalitat en tres parts:

1. Part biològica
2. Part psíquica
3. Part moral

L'Allò (Id)

És la part més primitiva. Es compon de totes les pulsions innates, agressives i sexuals reprimides. Està dominat pel Principi del Plaer, el qual busca satisfer els desitjos immediatament.

El Jo (Ego)

És la part racional i equilibrada. Fa de mediador entre l'allò i el superjò. Intenta que els nostres desitjos no siguin sempre i en tot moment reprimits. És la part que continua sent egoista, però calcula, basant-se en el Principi de Realitat.

El Superjò (Superego)

Representa la moral que hem anat interioritzant a partir de les prohibicions familiars. És la part més altruista, pensa abans en els altres que en si mateix i segueix el Principi de Moralitat.

Mecanismes de Defensa de la Personalitat

Són petits autoenganys que tots fem servir en un moment donat de la vida i que són necessaris.

• Repressió: Reprimim a l'inconscient tots els actes que ens fan mal.
• Racionalització: Intentem racionalitzar un fet que no esperàvem i ens fa mal, perquè en som els únics responsables.
• Negació de la realitat: Neguem un fet que ha succeït; el nostre jo no el pot admetre i acostuma a ser instintiu.
• Fantasia: Ens imaginem i creem mentalment tot allò que no som, però que ens agradaria ser.
• Regressió: Anar enrere, retornar a una etapa anterior. Es produeix quan rebem un canvi o un cop molt fort a la vida.
• Sublimació: Transformar allò instintiu en una cosa superior, més apropiada.
• Projecció: Remetre als altres tots els sentiments que no són ben vistos.
• Compensació: Quan fracassem en una activitat important de la nostra vida, intentem destacar en una altra.
• Reacció: Quan un aspecte de la nostra personalitat està en conflicte amb el superjò, llavors intentem ocultar-lo.
• Desplaçament: Desplaçament d'un sentiment d'un lloc a un altre.

Teoria de la Sexualitat

Freud va fer dues afirmacions clau:

1. La principal causa dels trastorns psíquics humans ve de problemes relacionats amb la sexualitat.
2. En el moment de néixer, ja tenim sexualitat.

Freud va parlar de quatre etapes de l'evolució sexual:

Etapa Oral (0-1 anys)

En aquesta etapa, el nadó rep el plaer a través de la boca: mamar, xumet, etc.

Etapa Anal (2 anys)

Rep el plaer controlant els esfínters.

Etapa Fàl·lica (3-6 anys)

És una etapa importantíssima i s'ha de superar bé, si no, poden quedar traumes. Els nens descobreixen els òrgans genitals.

• Complex d'Èdip: És un complex que pateixen els nens; volen posseir la seva mare i veuen el pare com un enemic.
• Complex d'Electra: Volen el pare per a elles soles i la mare és la rival.

Etapa de Latència (6 a 12 anys)

Rep el plaer agradant als adults (pares, avis...). Domina el superjò i les normes són acceptades sense qüestionar-les. Si no es supera adequadament, pot comportar sadisme, masoquisme i narcisisme.