Teoria de Kondratiev: Cicles Econòmics i Innovació Tecnològica

Teoria de Kondratiev

La teoria de Kondratiev (segle XVIII-actualitat) postula que el capitalisme opera a través de grans cicles de 30-40 anys, amb períodes de creixement i recessió. Aquests cicles estan impulsats per les innovacions tecnològiques. Segons aquesta teoria, hi ha hagut quatre cicles principals des de finals del segle XVIII fins a l'any 2000, i actualment ens trobaríem en una nova era del capitalisme.

1r Cicle: La Màquina de Vapor

El primer cicle s'inicia amb la introducció de la màquina de vapor, que permet la producció en fàbriques i el naixement del capitalisme, deixant de banda la producció artesanal.

2n Cicle: La Metal·lúrgia i el Ferrocarril

El segon cicle (meitat del segle XIX) està centrat en la tecnologia de la metal·lúrgia, que dona origen als ferrocarrils.

3r Cicle: L'Electricitat i la Indústria Química

El tercer cicle (segle XX) correspon a la segona revolució industrial, marcada per l'electricitat, que transforma els hàbits quotidians. També apareixen les indústries químiques i els cotxes.

4t Cicle: La Societat de Consum i l'Estat del Benestar

El quart cicle es caracteritza per la societat de consum, on les innovacions tecnològiques arriben a totes les llars (cotxes) i hi ha una expansió dels electrodomèstics (TV, neveres i rentadores), transformant els hàbits quotidians de la població. S'imposa el model de benestar, on l'estat cobreix les necessitats bàsiques a través de l'educació, la sanitat i les pensions o serveis socials, tots públics.

5è Cicle: La Societat de la Informació

El cinquè cicle, o cicle actual, s'anomena la societat de la informació, impulsada per una onada d'innovació tecnològica. Aquest canvi prové de tres fenòmens: la innovació tecnològica (tecnologia de la informació), el procés de globalització en l'àmbit econòmic i les transformacions socioculturals que modifiquen la societat.

1. Revolució Tecnològica

Irrupció de tècniques i instruments que permeten agafar, emmagatzemar i processar informació de forma ràpida.

• Sectors com la informàtica, l'electrònica i les telecomunicacions.
• Aparició i obsolescència ràpida dels productes que transformen la societat.

2. Societat del Coneixement

El saber és fonamental per a la producció. La ment humana esdevé una força productiva directa. El saber és el principal factor de generació de valor.

• S'obre pas una nova economia on regna la competitivitat i la productivitat basada en la capacitat de generar, processar i aplicar coneixement de manera eficaç.
• Aquesta economia ha desplaçat la producció d'objectes materials en l'era industrial (indústria de cotxes).
• Punts neuràlgics de coneixement: universitats i centres de recerca.

3. Societat de Globalització

Passa de ser mundialitzada a globalitzada. Suposa la capacitat de molts sectors d'activitat com a una unitat en temps real i a escala planetària (eines de transport).

4. Societat Xarxa

Està interconnectada, però no tots els països són iguals. Hi ha diverses posicions, ja que està jerarquitzada.

5. Model Capitalista

Vivim en un model de neoliberalisme, el qual tendeix a desmuntar l'estat del benestar.

6. Transformacions Socioculturals

Societats humanes que pateixen canvis profunds en àmbits socials i culturals depenent dels espais geogràfics.

• El procés d'alliberament de la dona, la consciència i els moviments mediambientals ofereixen nous marcs socials.