Teoria de Jocs i Presa de Decisions Estratègiques

Introducció a la Teoria de Jocs

La Teoria de Jocs és una branca de l’economia i de les matemàtiques que estudia les interaccions estratègiques entre jugadors; és a dir, com prenen decisions les persones o empreses quan el resultat depèn del que facin els altres. Ajuda a analitzar i anticipar què farà la competència i a dissenyar estratègies (com ara promocions o acords).

L'estratègia dominant és la millor opció per a un jugador, sense importar el que facin els altres. És a dir, sempre és la millor decisió possible, passi el que passi amb la resta. L’Equilibri de Nash és una situació on cap jugador pot millorar el seu resultat canviant la seva decisió, si els altres mantenen la seva.

Models de Racionalitat i Heurística

• Racionalitat: Existeix des de l'economia clàssica. Consisteix a triar l'opció que maximitza la utilitat esperada amb tota la informació. És un model ideal, però poc real.
• Racionalitat limitada (Herbert Simon): Les persones busquen decisions satisfactòries, no perfectes, a causa dels límits de temps i d'informació.
• Heurística (Kahneman i Tversky): Moltes decisions es prenen mitjançant dreceres mentals (heurístiques). Poden ser útils, però també poden generar biaixos; l'objectiu és minimitzar aquests biaixos.

Característiques d'una Bona Decisió

• Parteix d'una definició i anàlisi clar del problema.
• Informació: Ha de ser rellevant, fiable, precisa, exhaustiva i actual. L'experiència i l'entrenament ajuden a identificar les dades rellevants.
• Compara diverses alternatives abans d’escollir-ne una.
• Utilitza un raonament lògic i coherent amb els objectius de l’organització.
• Té en compte els riscos, la incertesa i els recursos disponibles.
• És ètica, transparent i acceptada per les persones que l’han d’aplicar.
• Busca solucions realistes i sostenibles a llarg termini, no només resultats immediats.
• Requereix intel·ligència per entendre el passat i imaginació per al futur.

Les Idees de Gerd Gigerenzer

La informació és millor si es tenen en compte aquests conceptes:

• Ignorància positiva: Una intuïció simple pot encertar més que l'excés de dades.
• Limitacions cognitives: Oblidar detalls facilita el pensament abstracte.
• Paradoxa de l'elecció: Com més opcions hi ha, més confusió es genera i més difícil és decidir.
• Simplicitat: Les coses senzilles poden arribar a ser més eficaces que les complexes.
• Cost de la informació: Buscar moltes dades té un cost i pot bloquejar el procés de decisió de forma sobtada.