Teoria de les Intel·ligències Múltiples i la seva Aplicació

La Intel·ligència Lingüística-Verbal

La capacitat de dominar el llenguatge i poder comunicar-nos amb els altres és universal i transversal en totes les cultures. Des de petits aprenem a usar l'idioma matern per a poder-nos comunicar de manera eficaç. Les persones que dominen més la comunicació són aquelles que compten amb una intel·ligència lingüística superior. La intel·ligència lingüística no sols fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres maneres de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat... Utilitza tots dos hemisferis del cervell però està situada principalment en el còrtex temporal de l'hemisferi esquerre que es diu l'Àrea de Broca. Implica la capacitat de comprendre l'ordre i el significat de les paraules en la lectura, l'escriptura, en parlar i en escoltar. Per això, és la intel·ligència més reconeguda en l'ensenyament i l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Aquesta intel·ligència suposa una sensibilitat al llenguatge oral o escrit i la capacitat d'usar el llenguatge per a aconseguir l'èxit en qualsevol cosa.

La Intel·ligència Musical

La música és un art universal. Totes les cultures tenen algun tipus de música, més o menys elaborada, la qual cosa porta a Gardner i als seus col·laboradors a entendre que existeix una intel·ligència musical latent en totes les persones. La intel·ligència musical una intel·ligència “object-*free”, o lliure dels objectes, així com és la lingüística. Algunes zones del cervell executen funcions vinculades amb la interpretació i composició de música. La seva ubicació neurològica és principalment en l'hemisferi dret; en el lòbul frontal dret i el lòbul temporal. En uns certs casos de lesions cerebrals, existeix una evidència de amusia (pèrdua de capacitat musical). Com qualsevol altra mena d'intel·ligència, pot entrenar-se i perfeccionar-se. Aquesta intel·ligència inclou la capacitat de percebre les formes musicals. És una facilitat en la composició, la interpretació, la transformació i la valoració de tot tipus de música i sons. Es presenta amb una sensibilitat al ritme, cadències, to i timbre, els sons de la naturalesa i medi ambient.

La Intel·ligència Existencial

És possible que existeixi una novena intel·ligència, l'existencial o de les grans qüestions, però Gardner no ha afirmat que és una intel·ligència veritable, perquè satisfà gairebé tots els criteris menys el de l'evidència que hi ha unes certes parts del cervell que tenen a veure amb les qüestions filosòfiques de l'existència. Gardner postula que la clau d'aquesta intel·ligència és la tendència humana de pensar més enllà́ de les grans qüestions de l'existència. Aquestes persones deliberen sobre preguntes com: Per què existeix la vida? Per què existeix la mort? Per què hi ha guerra? Què passarà en el futur? Què és l'amor? Dins de la intel·ligència existencial està l'espiritual.

Psicologia Social Psicològica

Psicologia social psicològica: Accepta que hi ha relació entre els fenòmens psicològics i els socials, però és una relació d’exterioritat. Allò social i allò psicològic són entitats separades. Primer ve la part psicològica (que és innata) i després la social. L’entorn social modela la matèria o entitat bàsica: metàfora de la plastilina. Socioconductisme: la persona respondrà en funció de la situació a la que se la sotmeti, però té unes pautes de resposta ja establertes. Psicologia social sociològica: Allò psicològic i allò social són inseparables. Relació d’interioritat. Són entitats indivisibles. La dimensió social és constitutiva de la dimensió psicològica. Sociocognitivisme: els factors socials repercuteixen en l’activitat cognitiva. Psicologia social construccionista: La realitat social que hem anat construint mitjançant les nostres pràctiqus i interaccions socials reverteix en nosaltres mateixos, per tant si canviem les pràctiques podem fer evolucionar la realitat social. Gran importància de la dimensió sociohistòrica: els fenomens socials són realitats històriques, específics de cada societat i de cada moment històric. La identitat depèn de la interacció amb els altres i del context o la situació La identitat és: en que té lloc aquesta interacció. Situada: en un context determinat (casa, escola, camp de futbol, dinar familiar...) Emergent: sorgeix en el moment en que s’estableix la relació. Múltiple: no sempre actuem amb el mateix rol Recíproca: respon a la visió que tenen els altres sobre nosaltres mateixos. Negociada: ajustos entre el que jo crec que sóc i com els altres em veuen. Altruisme: preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant pel bé d’altri, oposant-se a l’egoïsme. Es basa en l’empatia: en veure les necessitats alienes sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Tajfel: Les persones estableixen categories per ordenar, simplificar i comprendre la realitat social que les envolta. Sovint són categories contraposades i acaben conformant dos grups: “nosaltres” vs. “ells” (endogrup vs. exogrup). Conformem la nostra identitat social (en quin grup ens englobem) després de comparar-nos i identificar-nos en una categoria determinada. Etnocentrisme: convicció que el grup propi és millor que els altres. Estereotips: creences socials derivades de pertànyer a una cateogira o a una altra. Perjudicis: actituds negatives davant de categories concretes. Diversitat cultural és un principi que reconeix i legitima les diferències culturals entre diversos grups humans, així com l'existència, convivència i interacció entre diferents cultures dins d'un mateix espai geogràfic. A través de la diversitat cultural es poden apreciar les diferents expressions culturals pròpies d'un poble, país o regió que, al seu torn, han estat modificades o afectades per les expressions culturals provinents d'altres territoris gràcies a diversos factors. Per això, es pot afirmar que la diversitat cultural posseeix la qualitat d'acceptar i compartir, de manera recíproca, característiques pròpies d'una o altra cultura en un espai geogràfic en particular. Per tant, el concepte de diversitat cultural està íntimament relacionat amb els significats d'identitat cultural, interculturalitat i multiculturalitat, que impliquen el contacte entre diverses llengües, ètnies, religions, expressions artístiques, valors, gastronomies, cosmovisions, entre d'altres.