La Teoria de les Idees de Plató: Món Sensible vs. Món Intel·ligible

La Teoria de les Idees de Plató

Com s'ha esmentat anteriorment, Plató creu que l'objectiu últim de la filosofia ha de ser l'organització d'un estat just, basat en la veritat i no en l'opinió. Per resoldre el problema de l'existència de la veritat, formula la "teoria de les idees". Aquesta accepta com a premissa que hi ha una veritable realitat, és a dir, immutable, eterna i universal. Això no coincideix amb el món que habitem, ja que hi ha coses que canvien, que neixen i moren. Per això, pensa que el veritable ha d'estar en un altre món, anomenat món intel·ligible, mentre que el món habitat pels éssers humans és el món sensible. El món intel·ligible és aquell que es pot conèixer a través de la raó, i aquest coneixement és la cosa real. Aquest món intel·ligible es divideix, al seu torn, en dues grans realitats: la primera, i menys real, són els objectes matemàtics, incloent-hi l'aritmètica, la geometria plana i de volums, l'astronomia i l'harmonia. En el segon grau hi ha les idees, que són l'objectiu, que no depenen d'una matèria; universal, que no hi estan relacionades; immutable, que no canvien; eterna, que no neixen ni moren; i jeràrquica, ja que no totes tenen el mateix rang.

A la part superior d'aquesta jerarquia hi ha la Idea del Bé, que sense ella no n'hi hauria cap altra; darrere d'aquesta hi ha les idees de bellesa i justícia, i llavors totes les altres. D'altra banda, hi ha el món sensible, que és canviant, temporal, espacial i corruptible.

Aquest és el món de les aparences, és a dir, que sembla ser la veritat, però no ho és. Això es coneix a través dels sentits. El món es divideix en dos graus de realitat. Menys real és el de les ombres o aparences, que són còpies dels objectes físics. Un grau més alt de realitat són els objectes físics, que són còpies de les idees. Ja que hi ha dos mons, el món sensible i el món intel·ligible, hi ha dues maneres de conèixer-lo i, depenent de quin grau de la realitat coneixem, estarem en un grau de coneixement diferent. Plató explica el coneixement com a record de l'ànima, és a dir, l'ànima ja ha estat en el món intel·ligible i ho ha vist tot, però en caure en el món sensible, ho oblida. Per tant, per aconseguir el grau més alt de coneixement, necessitem un professor que ens ajudi a recordar el que ja havíem vist. El coneixement es divideix en dos: la doxa, que és el coneixement del món sensible, i l'episteme, que és el coneixement del món intel·ligible. La doxa es divideix en dos graus de coneixement: l'inferior és l'eikasia, és a dir, el coneixement de les ombres o aparences. Aquest és el coneixement més primitiu i, segons Plató, el que té la majoria dels homes.

El segon grau és la pistis, que és una mica més real, i en ella hi ha aquells que coneixen els objectes físics. L'episteme es divideix, també, en dos graus de coneixement: la dianoia, que és on hi ha les persones que tenen coneixements de matemàtiques, ja que aquests són coneixements abstractes, però han de ser recolzats per una hipòtesi. El màxim grau de coneixement és la noesis, en ella hi ha persones que coneixen les idees i, sobretot, la Idea del Bé, sense la qual no es podrien satisfer les altres. Per explicar aquest dualisme, Plató utilitza el símil de la línia, que representa el grau de realitat i coneixement.

En definitiva, Plató pensa que hi ha dos nivells de realitat, el món sensible i el món intel·ligible, i també pensa que hi ha dos nivells de coneixement, la doxa i l'episteme. Això serà, com s'ha esmentat a dalt, per a la polis, com, segons el nivell d'una persona, realitzar una càrrega o un altre en la societat. Aquesta es divideix en tres classes socials: la primera és la de productors, aquells que tenen els coneixements més bàsics, és a dir, referits a ombres o aparences. Llavors hi ha els tutors, que tenen un coneixement més gran, és a dir, objectes materials. Finalment, aquesta societat ideal estaria regida per filòsofs, que posseirien el coneixement del món intel·ligible.