La Teoria de les Idees de Plató: Dialèctica i Coneixement
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,45 KB
La Teoria de les Idees de Plató
La Idea del Bé
Les idees constitueixen un sistema ordenat i jerarquitzat on totes es vinculen i coordinen entre si. En el grau més alt, hi trobem la Idea del Bé. La Idea del Bé és l'objectiu final del coneixement i, a partir d'ella, adquireixen sentit la justícia, la bellesa, la veritat i tota la resta de la realitat. Al participar del món de les idees i, per tant, del Bé, els homes tendeixen a assolir-lo mitjançant un procés d'imitació o mímesi.
On acaba la jerarquia del món de les idees? Quina és la idea més general de totes? La Idea del Bé. Perquè és precisament l'existència d'aquest ordre jeràrquic el que fa possible l'existència de les idees i, en definitiva, de tot. La Idea del Bé és el vèrtex suprem (el cim) de l'Ésser; és, doncs, la causa per la qual es pot conèixer en la veritat, i la causa per la qual tot allò que pot ser conegut existeix i és el que és. De la Idea del Bé n'és imatge el Sol, que en el món sensible il·lumina i al mateix temps fa que les coses siguin.
Dialèctica
És la tècnica de coneixement per excel·lència. La dialèctica és la forma a través de la qual, en la conversa, l'ànima es purifica i passa del món sensible (opinions) al món intel·ligible (veritat en si, forma pura, idea).
En el Llibre VII de La República, que és el llibre en el qual se'ns explica el mite de la Caverna, apareix el tema de la dialèctica ascendent, a través de l'al·legoria de la línia, que és el procés a través del qual l'ànima se separa del sensible i progressa envers el coneixement de les idees.
El procés de pujada, ascensió del món sensible al món intel·ligible, s'anomena dialèctica ascendent i a través d'ell arribem al coneixement de les idees pures, de la raó.
Autoria i Context
Ens trobem davant d'un text pertanyent a La República, obra situada a l'etapa de maduresa del seu autor Plató, filòsof racionalista de l'època clàssica. El següent text defensa...
Comparació amb altres Filòsofs
- Mill: utilitarisme s.XIX
- Descartes: s.XVII racionalista
- Locke: s.XVII empirista
- Aristòtil: 384 aC - 322 aC escola peripatètica
- Hume: s.XVIII empirista
- Plató: s. V aC racionalista
Naturalesa Humana segons Descartes i Plató
Els dos defensaven la dualitat de l'home, constituït de dues "meitats" absolutament heterogènies; encara que difereixen en l'explicació que donen de tots dos conceptes.
Per al filòsof grec, l'home està compost d'ànima, d'estructura tripartida, i de cos. Defensa que mentre que l'ànima és immaterial i immortal, el cos és material i està subjecte al temps i, en darrer terme, a la mort. A més, diu que l'ànima és preexistent al cos i es veu forçada a encarnar-se en aquest món material reiteradament.
Descartes assumeix des d'altres supòsits un dualisme antropològic proper al platònic. Descartes va més enllà i diu que l'home és un compost de dues substàncies, cos i ànima, completament separades que només interaccionen a través de la glàndula pineal, d'aquesta manera el cos segueix les ordres de l'ànima i fa que l'ànima percebi el món amb els sentits. Descartes defensa, com Plató, l'ànima racional, eterna, única i immutable.