Teoria Hilemòrfica i Física Physis d'Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB

Teoria Hilemòrfica

Aristòtil li ha tornat al món la seva realitat: el que "és" realment són les coses (substàncies) i no les idees separades de Plató. Aquestes substàncies estan compostes de matèria (hylé) i forma (morphé). Però la distinció és conceptual.

  • La forma és l'essència d'una cosa i la seva espècie, allò que la defineix. És universal i invariable, però no pot existir fora de la matèria. No és simplement la configuració externa d'una cosa, sinó la seva estructura interna.
  • La matèria és el substrat de la forma, és indefinida i incognoscible. La matèria concreta que composa un individu (matèria pròxima) sí té qualitats, però la matèria genèrica (matèria primera), no.
  • Forma (com a espècie) i matèria (primera) són eternes, indestructibles (visió fixista: A pensa q sempre hi ha hagut éssers humans i x tant sempre ha d’haver estat l'essència humana)
  • Les substàncies es creen (unió de matèria (com a procés d desenvol de l’embrió) i forma) i es destrueixen (separació de m. i f.)
  • L'objecte de coneixement és la forma, que és universal; de la matèria (primera) no hi ha coneixement.
  • El principi d'individuació és la matèria pròxima (no la forma, ja que és comú)
  • La forma d'Aristòtil equival a la idea platònica però és immanent, no pot existir fora dels individus.

Física Physis

La physis es caracteritza per tenir un principi de moviment intrínsec i immanent (a diferència d'allò artificial). La naturalesa com a principi de moviment depèn de la forma, ja que aquesta és l'essència. Per tant, la física té per objectiu explicar el canvi, i x això crea una classificació.

Tipus de Moviments

  • Substancial (canvis q alteren la estructura): generació i corrupció
  • Accidenta (canvis q experiment 1 indiv): quantitatiu, qualitatiu, locatiu
  • Elements del canvi: subjecte, forma i privació

Potència i Acte

Quan parlam de ser, ho podem dir en 2 sentits:

  • (Ser en) Acte/nos: allò que una cosa efectivament és, allò que ja és. Podem distingir entre:
  • Entelechia: cerca arribar a 1 total realització i perfecció de la forma
  • Enérgeia: acció, producció d'una cosa
  • (Ser en) Potencia/embrió: allò que una cosa pot arribar a ser, potencialitat. Té dos sentits:
  • Potència activa: capacitat de produir una acció o canvi
  • Potència passiva: capacitat de ser afecta l'acte i la potència activa depenen de la forma, la potència passiva depèn de la matèria metafísicament l’acte és anterior a la potència: la potència només té sentit dirigida cap a un acte que és la seva finalitat (el sentit de l’ou és arribar a se gallina). De la mateixa manera, la forma té prioritat sobre la matèria ja que és el que una cosa sigui el que és (essència) que a la vegada és la seva realització (acte).

Moviment: és un estat intermedi entre la potència i l'acte, és el pas de la potència a l'acte abans de que s'hagi realitzat l'acte.

Les Quatre Causes

  • Causa (aitia) és tot allò pel que un cosa es comporta com allò que és.
  • Material: de què està fet.

Hi ha 4 causes:

  • Formal: què és
  • Eficient: què l'ha produït - Presocràtics
  • Final: quina finalitat té. Als éssers artificials les causes són diferents, en els naturals la formal, eficient i final coincideixen La causa final és la prioritària (teleologisme, de thelos=finalitat).

Aristòtil i la Ciència Moderna

La concepció aristotèlica de la naturalesa i de la ciència contrasta amb la visió moderna:

  • Per a Aristòtil explicar un fenomen passa necessàriament per explicar l’essència del subjecte (essencialisme) i la finalitat que té (teleologisme)
  • Per a la ciència (i la filosofia)

Entradas relacionadas: