Teoria General de Sistemes en la Família: Clau per al Benestar

Teoria General de Sistemes

Cada part del sistema està relacionada amb la resta; si l'estructura canvia, tot el sistema canvia. Es posa l'accent en un pensament circular, no lineal. El pensament circular se centra en la situació relacional i no atribueix la culpa a una persona. La família és un conjunt en interacció, un sistema, i per tant, les seves qualitats són més que la suma de les qualitats dels individus que la formen (totalitat i circularitat), creada per cobrir les necessitats bàsiques (funció), organitzada de manera estable per processos d'assaig i error (estructura) amb una història i una evolució (cicle vital).

Totalitat i No Sumativa

Una característica de la teoria sistèmica és el concepte de totalitat o de la no sumativa, que vol dir que el sistema no és la suma de totes les parts. El tot és més que totes les parts. Les relacions entre les parts són també elements del sistema. Coneixerem el sistema quan coneguem els elements, les relacions entre aquests i la seva organització. Les dificultats o problemes d'un membre de la família afecten la resta i s'originen o relacionen amb les circumstàncies de la resta de membres.

Principi de Circularitat

Totes les parts formen un cercle que interactua en global i on tots els elements s'afecten els uns als altres.

Subsistemes Familiars

Un subsistema és un sistema que pertany a un altre sistema. Dins la família operen 3 subsistemes principals:

• Subsistema Matrimonial o Conjugal: la parella com a tal, la seva relació, la seva organització, la seva experiència, com es va crear, els seus estils, valors, gustos, rutines, etc.
• Subsistema Parental: la parella quan té el primer fill i comencen a fer de pares. No desapareix el subsistema conjugal, conviuen. La seva funció és la cura, educació, protecció, control, guia dels fills. Cal analitzar la seva alternança i coherència amb el conjugal.
• Subsistema Fraternal o Filial: el grup de germans en funció de la seva estructura, el gènere, les edats, les diferències d'edat i el seu funcionament.

Sistemes Oberts i Tancats

Els sistemes poden ser:

• Oberts: capacitat de modificar-se, permeable, permet l'entrada d'informació, interacciona amb el seu entorn i admet canvis. S'influencia, intercanvia, es modifica i s'adapta. Amb molts canvis, molt flexible, amb pocs límits individuals, sense secrets, molt connectada amb la comunitat, amb molta llibertat i autonomia personal, molt pendents de l'entorn sociocultural, que pot perdre en identitat col·lectiva i suport mutu.
• Tancats: impermeable, no deixa entrar informació, no canvia, parcial o temporalment. És un sistema tancat, aïllat de la comunitat, amb pocs contactes, que prioritza la seva pròpia experiència i valors, amb regles rígides i estrictes, que no tolera els canvis, amb molta autoritat i control parental, absència de privacitat individual i pèrdua d'autonomia personal.

Límits

Són les delimitacions qualitatives i funcionals entre els subsistemes de la família. Poden ser: clars, difusos o rígids.

Família Aglutinada

• Límits: no existeixen o són difusos, no està clar qui fa cada funció o com es reparteix el poder. Les fronteres amb l'exterior són rígides.
• Comunicació: molta, excessiva, tothom participa de tot.
• Sentit de: pertinença amb escassa o nul·la identitat personal.

Família Deslligada

• Límits: entre els subsistemes són rígids i amb l'exterior són difusos.
• Comunicació: escassa o molt difícil.
• Sentit de: identitat individual.

Retroalimentació

És la característica bàsica de tot sistema obert i conseqüència de la circularitat. És el retorn de la informació al sistema, amb l'acció transformadora implícita. És el que permet el canvi. Existeixen 2 tipus de retroalimentació:

• Positiva (metamorfosi): trenca l'estabilitat i l'equilibri del sistema, de manera temporal, amb més o menys incidència, afavorint un canvi.
• Negativa (homeòstasi): tendència a l'estabilitat, a perpetuar una organització i funcionament, a evitar el canvi.

El balanç ideal és que tota família alterni períodes de metamorfosi i homeòstasi.

Triangles

Interaccions entre tres membres de la família. Hi ha tres tipus:

• Aliança: dos membres de la família interactuen en benefici del tercer. Per exemple, dos pares actuen en benefici del seu fill.
• Coalició: dos membres interactuen per a perjudicar al tercer.
• Triangulació: quan la base, dos membres, es creen conflictes i problemes repercutint en la tercera persona.

Funció de Família

Les funcions bàsiques de la família són:

• Interna: satisfer les necessitats de proveir condicions de vida que garanteixin el benestar, protecció i el desenvolupament dels seus membres.
• Externa: fa referència a la transmissió i acomodació de valors culturals i socials dintre del nucli familiar.