Teoria Funcionalista de l'Estratificació Social: Davis i Moore

Teoria Funcionalista de l'Estratificació Social

Per què existeix l'estratificació social? S'han donat moltes respostes a aquesta pregunta, tantes com escoles sociològiques. Dins el paradigma o escola funcionalista, s'entén que la desigualtat social juga un paper crucial per al correcte funcionament de les societats.

Aquest argument, influent però també molt controvertit, va ser exposat per primera vegada fa més de cinquanta anys per Kingsley Davis i Wilbert Moore (1945). Segons la tesi de Davis i Moore, l'estratificació social té resultats positius per a la societat en el seu conjunt.

La Universalitat de la Desigualtat

Davis i Moore es preguntaven: com podem explicar que totes les societats que coneixem siguin desiguals? Per què la desigualtat és un fenomen universal?

Segons ells, la raó és la següent:

• En tota societat complexa o moderna hi ha divisió del treball.
• En les societats modernes hi ha milers d'ocupacions diferents que requereixen habilitats i nivells de preparació diversos.
• Certes feines, com netejar una oficina, són senzilles. D'altres, com fer un trasplantament de cor, són molt difícils i requereixen molts anys d'estudi i aprenentatge.

La Necessitat de Recompenses

Generalment, les ocupacions o professions que requereixen una alta qualificació són les més necessàries per mantenir viable la societat. Per això, cal recompensar d'alguna manera aquells que estiguin disposats a invertir temps i energies a adquirir els coneixements necessaris per exercir aquestes professions.

Les recompenses poden venir en forma d'ingressos, prestigi, poder o altres beneficis; però, en qualsevol cas, la societat que vulgui seguir sent viable ha d'oferir algun tipus de recompensa. El resultat és una distribució desigual dels recursos, de la qual es beneficia el conjunt de la societat.

Els funcionalistes sostenen que l'estratificació serveix a les necessitats d'una societat i és, per tant, necessària i inevitable. En la línia marcada per Durkheim sobre la divisió social del treball, ells consideren que hi ha criteris de racionalitat tècnica que donen suport a aquesta divisió de la feina. Els autors més representatius són Parsons, Davis i Moore.

Context Històric i Distincions Teòriques

La teoria funcionalista sobre l'estratificació social es desenvolupa bàsicament durant les dècades dels anys 40 i 50, com una de les alternatives de més ampli abast a l'explicació marxista sobre l'estratificació social. Els dos punts fonamentals d'aquesta teoria són:

1. La fonamentació de la distinció entre els conceptes de classe social i estrat social.
2. La justificació funcional de l'estratificació social (Tezanos, 1988, 344).

Estratificació: Classe, Estatus i Poder

Els funcionalistes assumeixen el concepte d'estrat social, preferint-lo al de classe social, perquè qüestionen la concepció monista de classes socials, basades només en factors econòmics, com a explicació suficient de l'estratificació i desigualtat social.

El binomi marxista de classe social-situació econòmica anirà sent substituït en molts enfocaments per la trilogia classe, estatus i poder, sent l'estatus l'element fonamental, encara que no únic, de l'estratificació social.

La tendència observada en les societats industrials més avançades és que les grans fronteres de divisió antagònica entre classes s'han diluït i han donat lloc a un conjunt de posicions socials esglaonades, fundades bàsicament en el prestigi i la consideració social.

Motivació i Meritocràcia

En l'anàlisi dels funcionalistes juga un paper important la motivació de l'individu, ja que la motivació social de l'assoliment li donarà força i ànim per treballar en una línia de formació permanent i reciclatge professional de manera que pugui escalar llocs en la societat, en estar capacitat per realitzar tasques cada vegada més complicades, difícils i remunerades per la societat.

El concepte d'incentiu és bàsic per a l'individu, ja que el motivarà i l'absentisme laboral serà el mínim, ja que el treballador corre el perill de perdre aquest premi.

La Mobilitat Social

Un altre aspecte fonamental en la teoria funcionalista és el de la mobilitat social. La societat industrial avançada es caracteritza per la meritocràcia: qualsevol ciutadà que s'ho proposi pot escalar llocs en la societat. És típic el cas americà del president de la nació més poderosa de la terra que va començar la seva carrera venent diaris pel carrer o del director del banc que va començar de botons en una sucursal de província.

La societat oberta que propugna el funcionalisme permet aquesta mobilitat. Aquesta realitat incontestable no pot fer-nos pensar que estem en un sistema perfecte. Hi ha molta pèrdua de talents per falta d'ocasions de promoció i és necessària una educació compensatòria que posi remei d'alguna manera a les diferències de partida. Però també és cert que en aquestes societats hi ha un suport continu al principi d'igualtat d'oportunitats, però d'una igualtat que sigui real, i això almenys s'intenta.

El Principi Meritocràtic

La tesi de Davis i Moore es basa en l'ideal de la meritocràcia, segons el qual, només hi ha d'haver desigualtats en funció dels esforços i mèrits desiguals de les persones. Les meritocràcies premien el desenvolupament del talent individual i fomenten l'esforç.

Tota societat que vulgui aproximar-se a l'ideal meritocràtic ha de garantir la igualtat d'oportunitats i, al mateix temps, procurar que els beneficis i recompenses no es distribueixin igualitàriament. Si a l'hora del repartiment dels premis i les recompenses només es tenen en compte els mèrits i els esforços de cadascú, llavors aquesta societat és una societat meritocràtica. Atès que la meritocràcia es basa en la igualtat d'oportunitats, en una societat meritocràtica l'índex de mobilitat social (tant ascendent com descendent) ha de ser alt.