Teoria de Freud: Evolució Psicosexual, Neurosi i Interpretació dels Somnis

Evolució Psicosexual de la Personalitat segons Freud

Segons Freud, l’evolució de la personalitat està vinculada al desenvolupament de la sexualitat. La sexualitat està lligada a la pulsió d’Eros (supervivència i principi de plaer). Des del naixement busquem plaer de diverses maneres. El plaer, al seu torn, és considerat com a distensió, és a dir, es pot parlar d’activitat sexual en el nadó acabat de néixer.

Aquest enfocament va resultar innovador i, en la seva època, escandalós, però alhora atraient pel caràcter suggeridor de les seves interpretacions tant de les conductes infantils com de les adultes, que es poden correspondre amb fixacions en algun període del desenvolupament infantil.

Fases del Desenvolupament i Zones Erògenes

Les fases del desenvolupament estan vinculades a determinades zones erògenes:

Activitats d’Autoerotisme

1. Fase oral: Es desenvolupa fins als dos anys. El plaer s’obté a través de la boca (succió, mossegar o mastegar). El nen pot rebre més satisfaccions o veure’s privat d’aquestes i, per tant, comença a crear un determinat caràcter o manera de respondre davant la satisfacció o la frustració.
2. Fase anal: Es desenvolupa dels 2 als 4 anys. La satisfacció està relacionada amb l’anus (activitats d’expulsió i retenció). Se li imposen normes en la seva conducta, vinculades a la higiene.

Activitats Heterotròfiques

3. Fase fàl·lica: Dels 4 als 6 anys. Comença l’interès pels propis òrgans genitals i els dels altres. Es manifesta el Complex d’Èdip i el Complex d’Electra.

   Els nens d’aquesta edat creen la seva pròpia identitat sexual per imitació. El típic és que el nen imiti la figura paterna i, per tant, vulgui acaparar tota l’estima de la mare, suplantant el pare. Existirà un desig d’eliminar el pare, juntament amb el sentiment de culpa pel desig. Els sentiments cap al pare són ambivalents, d’amor i odi alhora. Les amenaces fan desistir el nen i acaba acatant les normes.

   El Complex d’Electra seria l’equivalent en l’àmbit femení. Tots dos complexos s’acaben superant perquè es produeix una adaptació a la realitat.

4. Fase de latència: Dels 6 anys a la pubertat. S’experimenta una disminució d’interès en els temes sexuals i cobren més relleu els aspectes de socialització més enllà de la pròpia família. Es produeix una introjecció de les normes i prohibicions socials.
5. Fase genital: Dels 11 als 12 anys. La sexualitat es centra en els òrgans genitals. Es manifesten importants canvis físics i psicològics. És una fase conflictiva, ja que es produeixen conflictes entre el desig de satisfacció de les pulsions i les normes.

El normal és que es produeixi una progressió entre aquestes fases, però en ocasions es poden produir fixacions o bé regressions a alguna d’elles en èpoques adultes.

Els Símptomes Neuròtics segons Freud

Al començament, Freud només utilitzava mètodes físics per a curar els seus malalts ‘dels nervis’, però ben aviat va comprovar que l’eficàcia d’aquests mètodes era nul·la. Breuer el va informar de la curació d’una malalta d’histèria que patia símptomes que no es podien relacionar amb cap lesió física (insensibilitat, paràlisi de la part dreta, tos nerviosa, trastorns de personalitat...).

Durant la sessió d’hipnosi, Breuer va anotar les paraules que murmurava la pacient. Aquesta explicava fets traumàtics. Després de la hipnosi, la malalta tenia coneixement del que havia explicat, va arribar a trobar sentit a les seves paraules i això va permetre la seva curació. Breuer el va anomenar mètode catàrtic. Més tard, Charcot va ajudar Freud a comprovar la influència de la suggestió i la hipnosi sobre les histèries.

La Doble Hipòtesi de l'Inconscient

Per explicar aquests fets, s’havia de formular una doble hipòtesi:

1. Fora de la consciència existeix un altre nivell inconscient que també influeix sobre la conducta.
2. Aquest segon nivell té una energia pròpia, els efectes de la qual emergeixen a la vida conscient.

Aplicant aquestes hipòtesis, les malalties neuròtiques (histèria) es fan més entenedores: La neurosi és el resultat d’un conflicte entre la força de repressió dels records/traumes que, com a resultat d’aquesta força, passen a ser inconscients, i d’altra banda, la força pròpia d’aquestes representacions reprimides (records/traumes) que lluiten per sortir a la consciència i que, per la resistència que les censura, apareixen més ‘veladament’, sota la forma de símptomes neuròtics corporals. Per tant, són una formació substitutiva de les primitives experiències reprimides.

L’inconscient també es manifesta en els somnis i els lapsus. El 1892, Freud empra el mètode de les associacions lliures per explicar aquestes manifestacions inconscients.

Els Somnis com a Manifestacions de l’Inconscient

L'any 1899, Freud va donar a conèixer la seva obra La interpretació dels somnis. El seu objectiu era interpretar-los i buscar-ne el significat.

Principis de la Interpretació dels Somnis

Per a la interpretació, es basava en els següents principis:

1. Els somnis compleixen una funció biològica i ens faciliten el descans, permetent-nos continuar dormint. Ho aconsegueixen donant satisfacció imaginària als desitjos.
2. Els somnis són realitzacions de desitjos. Aquest fet el podem observar més fàcilment en els somnis infantils, ja que els desitjos hi apareixen d’una manera menys deformada.
3. Per analitzar un somni, distingim el contingut manifest i el latent.

Contingut Manifest i Latent

• Contingut manifest: Allò que el subjecte recorda i descriu del somni, sovint incoherent i aparentment irrellevant.
• Contingut latent: Els veritables desitjos del subjecte, que apareixen de forma encoberta.

També existeix un treball d’elaboració onírica que permet transformar el contingut latent en contingut manifest. El material de què es val l’inconscient per transformar-lo en contingut manifest es pot identificar com: idees o conflictes no resolts, impressions sensorials a partir de les quals es crea una història, o desitjos eròtics.

Lleis d’Interpretació dels Somnis

L’elaboració onírica segueix una sèrie de lleis:

1. Llei de condensació: Tendència a unir o aglomerar elements que en la vida estan separats o són diferents (sobredeterminació).
2. Llei de desplaçament: Canvi d’interès d’una representació. Determinats objectes o persones poden guanyar o perdre valor afectiu.
3. Llei de representativitat: En el somni no hi ha idees generals ni representacions abstractes, però poden aparèixer imatges que les representen.

En conjunt, tot allò que es vincula amb els somnis presenta uns trets clars d’infantilisme i primitivisme.