Teoria dels Colors Pigments i la seva Aplicació

Colors pigments i barreja sustractiva

Un pigment és una substància capaç d’absorbir o reflectir determinades longituds d’ona i, per tant, de proporcionar color allà on s’aplica. Al contrari que amb els colors llum, la barreja de pigments resta qualitats cromàtiques al color; és per això que aquest fenomen es denomina barreja sustractiva.

• Barreja aditiva (colors llum): Els primaris són el groc, el blau i el vermell, i la seva unió dona llum blanca.
• Barreja sustractiva (colors pigments): Els primaris són el vermell magenta, el blau cian i el groc cadmi. La seva unió dona com a resultat el negre o un to fosc.

Dimensions o variables del color

La tonalitat, la saturació i la lluminositat són els aspectes que es denominen dimensions del color.

• La tonalitat: Fa referència a la intensitat lluminosa del color. Segons la tonalitat, es poden classificar els colors en: clars, entremitjos i foscos.
• Saturació: És el grau de puresa d’un color. El color mai es presenta pur, sinó que es barreja amb el blanc (colors suaus o pastel) o amb el negre (colors foscos). De manera que, com més blanc o negre tingui la barreja, el color estarà menys saturat (serà menys pur).
• Lluminositat (Lluentor): És la major o menor lluminositat del color, relacionada amb la claritat; envers el blanc, com a color més lluminós, i oposat al negre.

Classificació dels pigments

Orgànics: Naturals i sintètics

Es caracteritzen per ser:

• Lluminosos, intensos i brillants.
• Translúcids (no cobreixen en excés).
• Tenen una base càlida i contraresten subtons freds.
• Tenyeixen per contacte.
• S'eliminen més ràpidament perquè tenen un pes molecular baix.

Inorgànics: Minerals d'origen divers

Exemples: Òxid de ferro, òxid de crom, ferrocianur fèrric i diòxid de titani. Es caracteritzen per ser:

• Mates.
• Opacs (cobreixen molt).
• Tenen una base freda i contraresten subtons càlids.
• No tenyeixen per contacte.
• No s'eliminen tan ràpidament; duren més temps gràcies a un pes molecular més elevat (6-15 micres).

Procés d’implantació i aplicació del tractament

Durant l'aplicació del tractament, es produeixen diversos fenòmens:

• A partir de 30-40 minuts després d’haver iniciat el tractament, s’inicia una resposta immunològica davant l’agressió externa.
• A nivell tissular: S’inflama el teixit i es produeix una vasodilatació que provoca un major sagnat i, per tant, una menor fixació del pigment.
• A nivell sanguini: El sistema immunitari s’activa i provoca una migració de limfòcits i macròfags a la zona agredida.

Nota: Per evitar una menor implantació, cal disminuir el temps en la zona de treball.

Migració: S'entén per migració quan es produeix un desplaçament no desitjat del pigment.

Degradació del color

• El procés de degradació és lògic, inevitable, però controlable; s’intensifica habitualment a partir del segon o tercer any.
• L’acció dels agents externs i interns degraden les partícules de pigment implantat i van eliminant-lo progressivament.
• Les partícules de pigment amb un pes molecular més baix s’eliminen abans, desapareixent la seva aportació al color final percebut (el pigment no s’aprecia bé i la intensitat és baixa).
• És important fer coincidir el temps d’eliminació del pigment amb el temps de degradació del color per a un resultat òptim.