Teoria del processament de la informació i intel·ligència emocional

Teoria del processament de la informació

Robert Sternberg sosté que la conducta intel·ligent depèn del funcionament de tres aspectes relacionats: l’individu i el seu món intern, l’experiència del subjecte per afrontar situacions noves i els contextos on es posa a prova. Hi ha aquests tipus d'intel·ligències:

• Intel·ligència componencial (analítica) → Implica la direcció conscient dels nostres processos mentals per analitzar i avaluar idees, resoldre problemes i prendre decisions.

• Intel·ligència experiencial (creativa) → És la capacitat per afrontar tasques noves, formular noves idees i combinar experiències.

• Intel·ligència contextual (pràctica) → Implica l'adaptació, la selecció o la modificació de l’ambient individual.

Intel·ligència emocional

Per Daniel Goleman la intel·ligència emocional és la manera d’interaccionar amb el món, i engloba habilitats com el control dels impulsos, la motivació, la perseverança o l’empatia. Destaquen cinc habilitats de la intel·ligència emocional:

• Consciència d’un mateix → Es tracta de conèixer-nos a nosaltres mateixos, adonar-nos del que sentim o necessitem, per dirigir millor les nostres vides.

• Autocontrol emocional → És l’habilitat de controlar les nostres emocions i els nostres impulsos per adequar-los a un objectiu.

• Automotivació → És la capacitat de motivar-nos per assolir els nostres objectius.

• Establir relacions → És el talent per dirigir les relacions amb els altres, saber persuadir i influenciar els altres.

La vida emocional creix en una àrea del cervell anomenada sistema límbic, sobretot a l’amígdala, que funciona com una mena de sentinella de la ment.

No podem triar les nostres emocions però sí que podem controlar les nostres reaccions emocionals i desenvolupar la nostra intel·ligència.

Howard Gardner considera que la intel·ligència és una amalgama de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes, que permet a l’individu resoldre les situacions de la vida i fer alguna cosa valuosa per a una comunitat o cultura. La majoria dels individus tenen totes aquestes intel·ligències, encara que el seu desenvolupament depèn de la dotació biològica, de la interacció amb l’entorn i de la cultura imperant en el moment històric.

Nivells de consciència

La neuropsicologia intenta explicar com l’experiència subjectiva s’origina a partir de l’activitat del cervell. La consciència, tal com experimentem, és una propietat emergent de l’activitat del cervell, neurones del qual intercanvien missatges electroquímics.

Tanmateix, hi ha dues maneres de processar la informació:

• Pensament vigilant (conscient), ens permet percebre les persones, els esdeveniments i els llocs com reals i significatius.

• Pensament oníric (inconscient), que s’origina durant el son, hi ha una pèrdua de la consciència.

Alguns psicòlegs descriuen set estats de consciència:

• Nivell 1: Vigilància excesiva. Es caracteritza per una vigilància exagerada i una concentració extrema. L’individu està molt activat per viure emocions intenses.

• Nivell 2: Vigilància atenta: Estat en el que la persona pensa amb intensitat i mostra una atenció selectiva.

• Nivell 3: Estat relaxat: La persona manté una atenció flotant i no focalitzada, produeix associacions lliures del pensament i disminueix la seva consciència del món exterior.

• Nivell 4: Estat de somni: El subjecte ha desconnectat del seu entorn i juga amb la fantasia.

• Nivell 5: Son lleuger: Hi ha una pèrdua de la consciència del món extern i la imaginació visual i auditiva és intensa.

• Nivell 6: Son profund: Consisteix en la pèrdua de la consciència dels estímuls externs i la impossibilitat de recordar els continguts de la consciència.

• Nivell 7: Estat de coma. Es caracteritza per la incapacitat de reacció davant estímuls externs.