Teoria del Lideratge Situacional de Blanchard

La teoria del lideratge situacional, creada per Blanchard, es basa en la premissa que cal ser molt flexible. Aquesta teoria parteix de la idea que tot directiu ha d'utilitzar dos comportaments fonamentals (tasca i suport), els quals es poden aplicar en major o menor mesura. L'objectiu és canviar l'estil de lideratge segons la persona amb qui s'estigui treballant i en funció de cada situació específica, buscant sempre dues qualitats: flexibilitat i eficàcia.

Els dos comportaments del directiu

1. Tasca (Tarea)

Es refereix al comportament orientat a la feina: quan el directiu indica què s'ha de fer i com s'ha de fer (donant directrius i procediments). Inclou prioritzar l'ordre de les coses, establir dates límit i observar o controlar el que es fa. En resum, implica: donar instruccions, controlar i revisar d'aprop la feina. Si, per contra, hi ha poc comportament de tasca, el directiu només indicarà les metes generals i la persona triarà com executar-les sense un control tan estricte.

2. Suport (Apoyo)

Es refereix al comportament per controlar i desenvolupar la persona: el directiu dona explicacions, demana suggeriments, escolta idees i problemes, felicita i reconeix les coses ben fetes, i facilita eines. Si una persona té un problema, el directiu no li donarà la solució directament, sinó les eines perquè la trobi. També implica motivar i recolzar els subordinats, explicant la importància de la feina. En resum: demanar suggeriments, escoltar i facilitar perquè els col·laboradors tinguin idees pròpies.

Els 4 estils de direcció

No es tracta de saber aplicar els quatre estils alhora, sinó de saber quin és el moment adequat per a cadascun:

• S1/E1: Alta tasca i baix suport (Estil autoritari). El directiu decideix com es fan les coses. Identifica problemes, defineix funcions, estableix metes, controla la presa de decisions, inicia la resolució de problemes i supervisa el treball de prop.
• S2/E2: Alta tasca i alt suport. El directiu segueix dirigint el que s'ha de fer, però escolta i demana suggeriments, tot i que la decisió final és seva (Parlem / Jo decideixo). Demana idees, felicita i supervisa l'avaluació del treball.
• S3/E3: Baixa tasca i alt suport. El treballador s'encarrega d'identificar problemes i establir metes. El cap facilita confiança, recursos i idees, deixant que el col·laborador prengui decisions sobre com fer la feina. El cap escolta i facilita, però manté la decisió final després d'escoltar les opinions (Decidim).
• S4/E4: Baixa tasca i baix suport (Delegar). Permet que la persona prengui les seves pròpies decisions creant un feedback amb el cap. El directiu indica les metes generals però deixa decidir el procés. Defineix els problemes amb el subordinat, accepta les seves decisions, delega la responsabilitat i el mèrit, i avalua el rendiment periòdicament (Decideixes tu).

Nivell de desenvolupament i maduresa

Per aplicar l'estil correcte, cal avaluar dos factors:

• Competència: Basada en la formació, l'experiència i l'habilitat.
• Motivació: Inclou l'interès (vols fer-ho?) i la confiança (t'atreveixes?).

Els quatre nivells de maduresa

• Nivell D1: Baixa competència i alta motivació.
• Nivell D2: Baixa competència i baixa motivació.
• Nivell D3: Alta competència i baixa motivació.
• Nivell D4: Alta competència i alta motivació.

Consideracions sobre el desenvolupament

Tenir un nivell de desenvolupament inferior no és negatiu; tothom hi passa en començar una feina nova. El directiu ha de conduir la gent des de l'estil S1 fins al S4. El més habitual és entrar en una empresa amb un S1 i, progressivament, rebre més responsabilitat. Cal destacar que una mateixa persona pot tenir diferents nivells de desenvolupament segons la tasca específica o l'objectiu present.

Exemple pràctic: El "Cas Júlia"

• Nivell de desenvolupament 1: Li falta experiència (competència baixa) però té moltes ganes (motivació alta). S'aplica un estil S1 (Alta Tasca / Baix Suport).
• Nivell de desenvolupament 2: Les coses no li surten bé i dubta de la seva capacitat (competència baixa i motivació baixa). S'aplica un estil S2 (Alta Tasca / Alt Suport).
• Nivell de desenvolupament 3: Ja ha après i és competent, però quan el cap li proposa anar sola a veure un client, té por o falta d'interès (competència alta i motivació baixa). S'aplica un estil S3 (Baixa Tasca / Alt Suport) per donar-li confiança.
• Nivell de desenvolupament 4: Després de l'èxit amb el client, està molt motivada i formada. El cap li delega feines totalment (competència alta i motivació alta). S'aplica un estil S4 (Baixa Tasca / Baix Suport).

Notes finals: Sense habilitat, mai es serà competent. Si un treballador de nivell 4 canvia de lloc de treball, pot tornar al nivell 1 en la nova posició; el directiu cometria un error si no ajustés el seu estil. També es pot produir una regressió (per exemple, baixar a un S3 per pèrdua de motivació, tot i mantenir la competència). Finalment, cal recordar que a una mateixa persona se li poden assignar diferents tasques amb diferents nivells de lideratge.