La teoria del contracte social i els filòsofs moderns
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Edat moderna
A partir del Renaixement, els filòsofs consideren que la política constitueix un àmbit independent de la moral.
La distinció entre l'ètica i la política va permetre als filòsofs reflexionar sobre la societat d'una manera independent i adequada a la realitat, això va permetre el desenvolupament de la ciència política, per estudiar les diferents formes de govern.
Thomas More va proposar en el seu llibre un estat de utopia, utopia és la descripció d'un món inexistent en el qual la societat està organitzada de manera modèlica i ideal.
A partir de la utopia va sorgir les distòpies, que és mostrar l'escenari de malson que podria arribar a ser la nostra convivència si no es corregissin aquests errors.
La teoria del contracte social
La teoria del contracte social afirma que la societat no és natural, sinó que és una creació artificial tal com pensaven els sofistes.
Estat de natura és quan els éssers humans vivien abans de que existís la societat.
Pacte social
Segons la teoria del contracte social, la societat no és natural sinó que és producte d'un acord. El pacte social va permetre als éssers humans abandonar l'estat de natura i fundar la vida en comú.
El pacte social del qual parlen els defensors de la teoria contractualista no ha d'interpretar-se com una situació real que hagi tingut lloc en algun moment històric concret.
Segons Hobbes:
L'ésser humà en estat de natura és egoista i viu en guerra amb altres homes per la seva supervivència.
El pacte social va ser possible quan tots els individus van haver renunciat a la guerra d'uns contra altres i van acceptar de sotmetre's a un poder suprem únic i capaç de posar fi a la inseguretat que comportava l'estat de natura.
Sobirà és qui crea les lleis i les fa complir, el sobirà està per damunt de les lleis perquè posseeix el poder absolut.
Segons Locke:
Creia que l'ésser humà està dominat d'una sèrie de drets que són vàlids fins i tot en l'estat de natura. Tothom té dret a gaudir plenament de la vida, la llibertat i la propietat. Estats drets no sempre eren respectats, per això va fer necessari arribar a l'establiment d'un acord que permetés organitzar la vida en comú.
El contracte social va permetre crear una comunitat per protegir la llibertat i la propietat davant l'ambició i l'egoisme d'uns quants. Tot això va implicar haver de delegar el poder en uns representants que l'han d'exercir al servei del bé comú.
Locke permet justificar la legitimitat d'una monarquia parlamentària en la qual el poder del rei estigui controlat pels representants del poble.
Segons Rousseau:
No compartia la visió de Hobbes.
Pensava que l'ésser humà en l'estat de natura era bondadós i feliç. Amb la creació de la societat apareix la propietat privada, que va fer sorgir l'enveja i la cobdícia i va originar l'enfrontament entre els éssers humans.
El contracte social ha de servir perquè el poder s'orienti per la voluntat general que persegueixi el bé del poble en conjunt. L'únic sobirà legítim és el poble, que ha de tenir la possibilitat de participar directament en els afers polítics. Els governants són encarregats de realitzar la voluntat general.
La teoria de Rousseau: serveix per fonamentar la legitimitat d'un sistema polític democràtic en el qual la sobirania estigui en mans del poble.