Teoria del Coneixement i Tipus d'Empreses

1. La Teoria del Coneixement

- Gnoseologia: coneixement general.

- Epistemologia: estudi del coneixement científic.

- Opinió: aparença subjectiva, no segura ni improbable; és una valoració de la realitat.

- Creença: assertiva o dubtativa.

- Coneixement: creença objectivament veritable, de la qual estem segurs i es pot justificar racionalment amb proves.

2. Epistemologia Kantina

- Immanuel Kant: formulà una explicació del procés del coneixement amb aspectes vàlids dels empiristes i dels racionalistes.

• Sensibilitat: capacitat humana de rebre dades externes, captar, retenir i descobrir veritats noves.
• Entreteniment: capacitat humana per ordenar i captar les dades de la nostra sensibilitat, que són inconnexes.
• Raó: capacitat de representar-nos la realitat connectant uns fenòmens amb altres i expressar-ho lingüísticament.

Empresa: unitat econòmica de producció que combina els diferents factors productius: recursos naturals, treball, capital, per crear béns i serveis.

Agents Econòmics:

• Famílies: matèries primeres - lloguer.
• Empreses: treball - salari.
• Sector públic: capital - interès.

Organització empresarial - dividend.

Entorn General: factors econòmics, sociològics, polítics, tecnològics, ecològics o mediambientals.

Entorn Específic: proveïdors, intermediaris i distribuïdors, clients, consumidors.

Competidors, intermediaris financers, mercat de treball.

Societat de Responsabilitat Limitada

• 1 o més de 1 soci.
• Capital dividit en participacions a parts iguals.
• Capital mínim 3.000.
• Responsabilitat limitada al capital aportat.
• Nom + SRL o SL.
• Tributa per l’impost sobre societats (IS).

Societat Limitada Nova Empresa

• Societat capital.
• Responsabilitat limitada i proporcional al capital aportat.
• Tributa per l’impost social (IS).
• 1 o 5 socis.
• No pot ser inferior a 3.000 ni superior a 120.000.
• Nom + 2 cognoms + SLNE.

Societat Cooperativa

• Mínim 10 socis.
• Capital mínim fixat als estatuts.
• No estableix un capital mínim.
• Capital variable, igualtat entre drets i obligacions.

Accés: V. Pret. perf → L: a entrar / C: a propament

Addendo: V → llatí: el que s'ha d'afegir / català: annex

Agenda: V → llatí: altres maneres / català: mal nom

Alter Ego: N. sg → L: altre jo / C: doble personalitat

Desiderata: N. pl → L: les coses desitjades / C: document per a demanar a una empresa

Snob: N. sg → L: cosa antiga / C: cosa antiga

Lapsus: N. sg → L: relliscada / C: quedar-se en blanc

Maremagnum: N. sg → L: mar gran / C: situació caòtica

Plus: ADV → L: més / C: molta intel·ligència

Post Data: Prep i Ac. pl → L: després de la data / C: aclariment al final del text

Quid: N. sg → L: quina cosa / C: el més important

Quorum: G. pl → L: dels quals / C: un acord en reunió

Summum: N. sg → L: el més important / C: el més important

Uis Comica: N. sg → L: cara còmica / C: la cara còmica

Ultimatum: N. sg → L: l'última / C: oportunitat

Modus Operandi: N. sg i G. sg → L: manera d'actuar / C: manera d'actuar

Modus Vivendi: N. sg i G. sg → L: manera de viure / C: manera de viure

Hic et Nunc: Adv, conj i adv → L: aquí i ara / C: ordre per fer alguna cosa ara

In Extremis: Prep i Ab. pl → L: en els extrems / C: estar a les últimes

In Fragranti: Prep i Ab. sg → L: en el delicte que es toca / C: pillar algú de sorpresa

Ipso Facto: Ab. sg → L: fet en el mateix / C: una cosa que s'ha de fer immediatament

Sine Die: Prep i Ab. sg → L: sense dia / C: aplacar alguna cosa sense dia

Suo Tempore: Ab. sg → L: en el seu temps / C: viure antiquament

Bis: Adv → L: dues vegades / C: repetir un fragment de la cançó

Ex Aequo: Prep i Ab. sg → L: d'igual / C: obtenir el mateix premi dues persones

Gratis: Ab. pl → L: amb les gràcies / C: sense pagar

In Abcis: Prep i Ab. pl → L: en blanc / C: quedar-se en blanc

In Crescendo: Prep i Ab. sg → L: en creixement / C: en creixement

Latu Sensu: Ab. sg → L: en un sentit ampli / C: en un sentit ampli

Motu Proprio: Ab. sg → L: pel moviment propi / C: per iniciativa pròpia

Quid Pro Quo: N. sg, Prep i Ab. sg → L: una cosa per l'altra / C: una persona en lloc d'una altra

Rara Avis: N. sg → L: ocell estrany / C: una persona diferent a les altres

Status Quo: Ab. sg → L: en l'estat en el qual / C: com està una situació

Totum Revolutum: N. sg → L: tot revolucionat / C: situació caòtica

Sine Qua Non: Prep, Ab. sg i Adv → L: sense la qual no / C: una condició que es posa

Strictu Sensu: Ab. sg → L: en un sentit estricte / C: en un sentit estricte

De Facto: Prep i Ab. sg → L: de fet / C: de fet, una conclusió

De Jure: Prep i Ab. sg → L: sobre el dret / C: realitzar un fet seguint les lleis

Dura Lex Sed Lex: N. sg, N. sg, Conj i N. sg → L: dura llei / C: dura llei

Habeas Corpus: V i Ac. sg → L: que tinguis el cos / C: quan hi ha un cadàver davant del jutge

In Dubio Pro Reo: Prep, Ab. sg, Prep i Ab. sg → L: a favor de / C: a favor de l'acusat

Patria Potestas: N. sg → L: poder del pare / C: autorització del pare o mare

Persona Non Grata: N. sg, Adv i N. sg → L: persona no agradable / C: persona no agradable

Vox Populi: N. sg i G. sg → L: la veu del poble / C: un rumor que corre pel poble

Ante Meridiem: Prep i Ac. sg → L: abans del migdia / C: abans del migdia

Post Meridiem: Prep i Ac. sg → L: després del migdia / C: després del migdia

A Priori: Prep i Ab. sg → L: amb anterioritat / C: abans de fer alguna cosa

A Posteriori: Prep i Ab. sg → L: després de / C: després de

Opera Prima: N. pl → L: obres primeres / C: la primera obra de l'autor compositor

Eines de Coneixement

• Percepció: ens posa en contacte amb la realitat, gràcies a les dades proporcionades pels sentits, que organitza i interpreta per percebre imatges, olors, colors... útils i coherents.
• Memòria: ens possibilita recordar i retenir les imatges o dades percebudes en el futur, ens permet l'aprenentatge i la nostra identitat; al llarg del temps es poden diluir i acabar en l'oblit.
• Imaginació: capacitat de reproduir imatges, modificar-les i crear-ne de noves; hi ha 2 tipus: reprodutiva i creadora o fantàstica.
• Intel·ligència: capacitat de pensar, entendre, assimilar, elaborar informació i utilitzar-la per resoldre problemes.

Possibilitats del Coneixement

• Dogmatisme: actitud més optimista, coneixement segur i universal; defensa d'ampliar progressivament i interrompudament els coneixements (Descartes).
• Escepticisme: defensa que les sensacions són canviants i que no podem proporcionar coneixement ferm i segur (Pirró).
• Criticisme: el coneixement és possible, però no és definitiu ni inqüestionable; s'ha de revisar i criticar per detectar errors (Kant).
• Relativisme: nega l'existència d'una veritat absoluta; considera que només existeixen opinions particulars (sofistes).
• Perspectivisme: no nega una veritat absoluta; cadascun té una visió parcial de la realitat, la qual no és falsa; si ens reuníssim totes conformaríem la veritat absoluta.