Teoria del Coneixement de Plató: Àmbits, Reminiscència i Intuïció

3. Teoria del Coneixement

Totalment relacionat amb el tema de la divisió de la realitat en dos móns interrelacionats, tenim el tema de la Teoria del Coneixement, per veure quin dels dos àmbits (Sensible o Intel·ligible) es pot arribar a conèixer. Per fer-ho dividirem el tema del coneixement en tres subapartats: Quins són els diferents àmbits de coneixement? En què consisteix conèixer? i Com s'arriba al coneixement?

3.1. Àmbits de Coneixement: El Símil de la Línia

El primer nivell de reflexió té a veure amb el problema següent: Què podem conèixer? El problema del coneixement és força important, ja que no hem d'oblidar la polèmica entre Heràclit i Parmènides que afecta també l'àmbit del coneixement i principalment a què podem arribar a conèixer i per què.

Per mostrar millor quins són els àmbits de coneixement, Plató a La República ens ho explica a través del Símil de la Línia: Així, el coneixement seria similar a una línia dividida en quatre segments:

Ombres i Objectes Entitats Idees
Imatges Sensibles Matemàtiques

Món Sensible Món Intel·ligible
Opinió (Doxa) Coneixement (Episteme)

Com podem comprovar hi ha dos àmbits diferents de coneixement:

1. En primer lloc el Món Sensible, del qual no podem conèixer res, ja que el coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, és del tot impossible (recordem la teoria d'Heràclit). Però tampoc podem afirmar que d'aquest món tenim ignorància, sinó que direm que d'aquest món només podem arribar a tenir opinió (Doxa) que serà definida com el terme mig entre la ignorància i el coneixement.
2. En segon lloc el Món Intel·ligible, l'autèntica realitat formada per Idees (universals). Al ser immaterial i immutable és perfectament cognoscible i, per això, és l'àmbit del coneixement (Episteme).

Així hem de destacar el diferent nivell de coneixement al qual podem arribar respecte a cadascun dels móns postulats per Plató: l'opinió com a terme mig entre el coneixement i la ignorància, respecte al Món Sensible i el coneixement ple respecte a la Realitat Intel·ligible del Món de les Idees.

3.2. Què és Conèixer? La Reminiscència

L'ésser humà és dividit en cos i Ànima, sent l'Ànima la part més important. Aquest aspecte del pensament de Plató el trobem ja a Pitàgores. Això és important ja que és l'Ànima l'encarregada de conèixer. Si analitzem el procés de coneixement haurem de dir que nosaltres ja sabem què és conèixer, ja que som capaços de reconèixer què significa el coneixement. Si això no fos així, quan arribéssim a conèixer no sabríem que ja hem arribat a assolir el coneixement i com això no succeeix, l'única possibilitat és afirmar que la nostra Ànima ja coneixia plenament abans d'unir-se al nostre cos.

Així, conèixer no és sinó recordar allò que l'Ànima ja sabia quan vivia sola al Món de les Idees contemplant la Idea de Bellesa i que ha oblidat a l'unir-se a un cos. A aquest procés de record d'allò que l'Ànima ja coneixia se l'anomena Reminiscència. Això connectarà directament amb la concepció platònica de l'Ànima.

3.3. Com es Coneix? La Intuïció

Ja que el coneixement només és possible respecte al Món Intel·ligible i per tant es tracta d'un coneixement d'universals, podria pensar-se que el mètode de coneixement és la inducció, és a dir, a partir dels objectes particulars, arribar als universals. Però això voldria dir acceptar com a base inicial del coneixement als particulars sensibles, fet que no serà acceptat pel pensament de Plató. L'Home només pot arribar als universals a través de la Intel·ligència pel camí de l'abstracció: La Intuïció de la realitat intel·ligible, sense utilitzar mai com a eina la Realitat Sensible. Per realitzar aquesta Intuïció Plató considera l'existència de tres eines importants:

• Impuls eròtic. La Idea de Bellesa és la Idea més important ja que es tracta de la Idea d'Idees. Per això, la Idea de Bellesa és font de coneixement. L'ésser humà sempre se sentirà atret per la Bellesa a través de l'amor. Per això podem parlar d'un cert impuls eròtic que ens determina a perseguir el coneixement.
• La Dialèctica. Serà el mètode dialogat (similar en aquest aspecte a la Maièutica Socràtica) que intentarà contraposar una tesi a una antítesi, per poder arribar a una síntesi definitiva. Tesi Antítesi
  Síntesi
• La Catarsi. El procés de coneixement és un procés clau per determinar la salvació de l'Ànima de l'ésser humà.