Teoria del Coneixement de Locke: Empirisme i Idees

Teoria del Coneixement de John Locke

Llibre I: Crítica de l'Innatisme

John Locke, el primer filòsof empirista anglès, situa l'experiència com a origen del coneixement en el seu Assaig sobre l'Enteniment Humà, dividit en quatre llibres. En el primer llibre, Locke critica les teories innatistes, argumentant que el coneixement prové d'idees, i aquestes mai són innates. La ment, al néixer, és una tabula rasa, una pissarra buida on l'experiència escriu les idees.

Llibre II: Tipologia de les Idees

El segon llibre introdueix la tipologia de les idees, dividides en dos grans blocs: idees simples i idees complexes. Les idees simples, àtoms del coneixement, són rebudes passivament per l'enteniment i es subdivideixen en:

• Idees de sensació: Provenen de l'experiència externa a través dels sentits. Es classifiquen segons les qualitats dels objectes: les qualitats primàries (objectives, formen part de les coses en si mateixes) i les qualitats secundàries (subjectives, es formen a partir de com les primàries afecten els sentits).
• Idees de reflexió: Provenen de l'experiència interna, com el reflex del coneixement de la ment sobre els seus propis actes.

Les idees complexes són elaboracions actives de l'enteniment a partir de les idees simples. Hi ha tres tipus:

• Relacions: Resultat de relacionar o comparar idees.
• Modes: Abstraccions que conceben un conjunt d'idees simples.
• Substància: Compilacions d'idees de sensació agrupades i designades amb un nom concret.

Substància i Jo

Locke estudia la substància, una idea complexa que imaginem o suposem com a suport desconegut de les idees simples. No percebem la substància en si, sinó les idees que la formen. Per tant, podem suposar la seva existència, però no saber-ho amb certesa.

El Jo, com a identitat personal, no és una substància, ni pertany a l'ànima ni al cos, sinó a la consciència. Depèn de l'experiència i la memòria. El coneixement del Jo és una evidència: la consciència és evident en si mateixa. Quan percebem, sabem que percebem.

Llibre III: Llenguatge

El tercer llibre es dedica al llenguatge. Les paraules són signes que fan referència a les idees, no a les coses directament. El llenguatge és una convenció, i les paraules no representen l'essència real de les coses, que ens és desconeguda. Fan referència a l'essència nominal, idees abstractes unides a les paraules.

Llibre IV: Tipus de Coneixement

El quart llibre tracta els tres tipus de coneixement:

• Coneixement intuïtiu: La ment percep la veritat de forma evident i immediata, com el coneixement del Jo.
• Coneixement demostratiu: La ment coneix mitjançant el raonament i idees intermediàries, com les idees matemàtiques i l'existència de Déu (demostrada per Locke amb l'argument cosmològic).
• Coneixement sensible: Coneixem el món a través de la sensibilitat. El món és la causa desconeguda de les nostres idees. Sabem que existeix, però no el coneixem en si mateix, sinó les idees que genera. Ofereix un grau de certesa menor que els anteriors.