Teoria del Coneixement: Límits, Postures i Facultats

La conquesta de la veritat: una tasca col·lectiva

La conquesta de la veritat suposa un esforç continu en una doble direcció: sortir de la ignorància, augmentant el coneixement mitjançant l'estudi i la recerca, i sortir de l’error, mitjançant la crítica del fals coneixement. Aquesta doble tasca ha d’abordar-se de manera permanent i col·lectiva.

• Permanent: Som responsables de lluitar contra la nostra pròpia ignorància i anar adquirint coneixement. També de mantenir-nos més informats i d'estar alerta contra l'autoengany i la distorsió ideològica.
• Col·lectivament: Hem de ser conscients que el coneixement no és el patrimoni exclusiu de cap grup, cultura o classe social, sinó de tota la humanitat. Per això cal defensar i reconèixer l'educació com un dret universal i essencial.

Límits i postures davant el coneixement

Dogmatisme

És una doctrina filosòfica (Descartes, s. XVII) segons la qual l'ésser humà pot adquirir un coneixement segur i universal i tenir-ne la certesa absoluta. Defensa la possibilitat d'ampliar el coneixement i té una actitud positiva.

Escepticisme

És una posició oposada al dogmatisme (Pirró, s. IV-III aC, és el primer escèptic). Segons ell, la base de les nostres creences sobre la realitat són les sensacions, i defensa que aquestes són canviants i no poden proporcionar un coneixement ferm i segur.

• Moderat: Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur.
• Radical: Nega que aquest coneixement sigui possible.

Relativisme

És una postura que nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol lloc i temps. Per això, rebutja la pretensió d'un coneixement objectiu i universal. Els sofistes (s. V-IV aC) són considerats els pares del relativisme epistemològic i moral.

Criticisme

És una posició intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme (Kant, s. XVIII). Defensa la possibilitat del coneixement, però aquest no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat contínuament per detectar-ne possibles falsificacions i errors.

Perspectivisme

Té aspectes comuns amb el relativisme, però presenta diferències: no nega la possibilitat teòrica d'una veritat absoluta. Sosté que tenim una visió parcial de la realitat, ja que cada subjecte o col·lectiu l'observa des d'un punt de vista o perspectiva particular (Ortega y Gasset, s. XX).

La sensibilitat: la recepció de dades

Per poder aconseguir un coneixement, necessitem rebre dades externes. Sense aquestes dades no descobrim res de nou i, per tant, no podem aconseguir cap coneixement, perquè conèixer és aconseguir una informació nova. Aquesta capacitat de rebre sensacions procedeix de l'exterior i s'anomena sensibilitat. L'espai i el temps són els recipients en els quals la nostra sensibilitat recull les dades que es troben fora de la nostra ment. La sensibilitat és la facultat que recull les dades externes i les ubica en un lloc i en un moment temporal concret.

L'enteniment: l'organització del coneixement

Les dades percebudes que capta la nostra sensibilitat són inconnexes. És necessària una altra facultat que pugui crear una síntesi, reunint i ordenant aquesta diversitat caòtica de percepcions (fenomen empíric). La facultat encarregada de fabricar aquesta unió és l'enteniment humà. Aquesta capacitat no procedeix de l'experiència, sinó que actua mitjançant uns conceptes predeterminats que ja té incorporats des que naixem. Les categories són conceptes innats que ens serveixen per a estructurar la informació que recullen els nostres sentits.

Tipus de conceptes

• Conceptes purs de l'enteniment (o categories): No procedeixen de l'experiència i serveixen per ordenar el material que recullen els sentits. Exemples: substància, existència, necessitat...
• Conceptes empírics: Els aprenem a partir de l'experiència i ens permeten anomenar els fenòmens que observem. Exemples: cavall, taula, bolígraf...

Amb la categoria de substància percebem la realitat com una cosa constituïda per objectes. La categoria de causalitat ens possibilita que puguem connectar uns fenòmens amb uns altres.