Teoria del Coneixement (Gnoseologia): Conceptes Clau i Veritat

Teoria del Coneixement: Gnoseologia i Epistemologia

La Teoria del Coneixement, també anomenada Gnoseologia o Epistemologia, és la branca de la filosofia que reflexiona sobre el procés del coneixement humà i els problemes que s'hi plantegen. Els elements fonamentals són:

• Subjecte: Aquell que vol conèixer alguna cosa.
• Objecte: Cosa que ha de ser coneguda.
• Coneixement: Resultat de la interacció entre subjecte i objecte. El resultat és una representació mental de la realitat.

Hessen: 5 Temes Fonamentals de la Teoria del Coneixement

Segons Hessen, hi ha cinc problemes fonamentals en una teoria del coneixement:

1. La Possibilitat del Coneixement

Existeix realment tal relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?

2. L'Origen del Coneixement

D'on procedeixen els objectes de coneixement? De la raó o de l'experiència?

3. L'Essència del Coneixement Humà

En el dualisme de subjecte i objecte, l'home és actiu i espontani o es comporta merament de manera passiva i receptora?

4. La Qüestió sobre les Classes de Coneixement

Hi ha algun altre coneixement humà que no es faci per mitjà d'una representació intel·lectual de l'objecte?

5. El Criteri de Veritat

Com sabem que el coneixement és vertader?

Graus de Coneixement segons Kant

Immanuel Kant estableix tres condicions per als graus de coneixement:

1. Opinió o Simple Creença: Estat de coneixement en què el subjecte considera que alguna cosa és certa, però no en té la seguretat.
2. Creença Racional: Està adequadament i suficientment justificada amb raons com per poder ser vertadera, però sempre cal considerar la possibilitat que no ho sigui.
3. Saber: Grau màxim de coneixement.

Què és la Veritat?

Diferents perspectives etimològiques sobre la veritat:

• Grec - Aletheia: (Desvetllar allò que és ocult). La veritat és un descobriment.
• Llatí - Veritas: (Exactitud i el rigor a l'hora de parlar). És sincer.
• Hebreu - Emunah: (Confiança i fidelitat). Yahveh és l'únic que és fidel (Déu).

Veritat de Fets

La veritat s'identifica amb la realitat autèntica, en oposició a la realitat aparent. Els fets vertaders són els fets autèntics enfront dels aparents o enganyosos.

Veritat de Proposicions

La veritat no s'atribueix només a la realitat, sinó sobretot a les afirmacions que en fem. Entesa d'aquesta manera, la veritat seria una propietat que podem tenir les nostres proposicions.

Veritat com a Correspondència (Proposicions Empíriques)

Proposició vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a què es refereix. Un pensament és veritat si s'adecua a la realitat, si correspon amb el fet.

Veritat com a Coherència

Una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades; és consistent.

Nota: El fet que un conjunt de proposicions no es contradigui entre si no garanteix que siguin vertaderes.

Veritat com a Utilitat

Es considera vertader allò que és útil i condueix a l'èxit. Serveix per obtenir una finalitat.