Teoria del Coneixement i Ètica d'Immanuel Kant

Teoria del Coneixement

Crítica de la Raó Pura

La teoria del coneixement d'Immanuel Kant, principalment desenvolupada a la seva obra Crítica de la Raó Pura (1781), és una de les més influents de la història de la filosofia. Kant va revolucionar el pensament filosòfic amb la seva perspectiva sobre el coneixement humà, abordant qüestions fonamentals sobre la seva naturalesa, els límits de la raó i la relació entre la ment i el món exterior. Explorem els principals aspectes:

Kant comença la seva indagació preguntant-se: Què podem conèixer i com ho coneixem? La seva resposta implica una distinció crucial entre fenomenalitat i noumenalitat. El coneixement es limita a l'àmbit dels fenòmens (les coses tal com apareixen), no com són en si mateixes (noumena). Les nostres experiències estan mediades per les estructures de la ment, impedint l'accés directe a la realitat en si mateixa.

A Priori i A Posteriori

Kant distingeix dos tipus de coneixement: a priori (independent de l'experiència) i a posteriori (derivat de l'experiència). Matemàtica i metafísica són exemples d'a priori, mentre que les ciències empíriques (com la física) són a posteriori.

Forma i Contingut

La ment no rep passivament informació, sinó que imposa estructures i categories (forma del coneixement, innates) a la informació provinent de l'experiència (contingut). Kant identifica dotze categories (causalitat, substància, quantitat, qualitat, etc.) que organitzen la nostra experiència.

Síntesi Trascendental

El coneixement es produeix a través de la síntesi de la intuïció sensible (matèria primera) i els conceptes de l'enteniment (categories). La síntesi transcendental combina aquestes fonts per produir coneixement significatiu.

Crítica de l'Empirisme i Racionalisme

Kant critica ambdós, argumentant que cap explica completament el coneixement. L'empirisme subestima les estructures mentals a priori, i el racionalisme exagera la capacitat de la raó per accedir a la realitat en si. Kant proposa una síntesi: el coneixement combina experiència i estructures mentals a priori.

El Gir Copernicà

Kant compara la seva filosofia amb el gir copernicà: no és el món que s'adapta a la ment, sinó la ment que estructura el món fenomènic.

Ètica de Kant

L'Imperatiu Categòric

L'ètica kantiana, formulada a Fundamentació de la Metafísica dels Costums i Crítica de la Raó Pràctica, es basa en la raó i la voluntat autònoma, centrada en el deure i l'imperatiu categòric. La moralitat es fonamenta en la raó pràctica (prendre decisions lliures i racionals). La font de la moralitat és la llei moral (universal i necessària). L'imperatiu categòric, un mandat incondicional, prescriu com actuar: "Obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es converteixi en llei universal".

La Bona Voluntat i el Valor Moral

L'únic bé intrínsec és la bona voluntat (actuar per deure). La moralitat d'una acció depèn de la intenció, no de les conseqüències.

Respecte per la Dignitat Humana

Els humans tenen dignitat inherent i valor intrínsec, basats en la capacitat racional i moral. Cal respectar l'autonomia i la llibertat.

Universalitat de les Màximes

Una acció és moral si la seva màxima (raó subjectiva) pot ser universalitzada sense contradicció.

El Regne de les Finalitats

Comunitat ideal d'éssers racionals actuant segons la llei moral. Cada individu és un fi en si mateix.

L'Ètica de la Virtut

Kant reconeix la importància de les virtuts (honestitat, benevolència, justícia), però subordinades a l'imperatiu categòric.

Immanuel Kant: Context

Nascut el 1724 a Königsberg, Prússia, Kant va viure durant la Revolució Francesa, la fi de l'Antic Règim i l'ascens del liberalisme. Abans, Europa estava dominada pel despotisme il·lustrat (monarques absoluts adoptant idees de la Il·lustració). Kant, influït per l'idealisme alemany, va establir les bases amb la seva Crítica de la Raó Pura, explorant els límits del coneixement i la realitat. L'idealisme alemany va preparar el terreny pel romanticisme (emoció, imaginació, subjectivitat).

Temes de comentari:

• Epistemologia: Coneixement, judicis, gir copernicà (idealisme transcendental), dialèctica transcendental, estètica transcendental...
• Ètica: Conducta, imperatiu categòric, actuar pel deure, virtut i felicitat...