Teoria Cromosòmica de l'Herència i Lleis de Mendel
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,81 KB
Base cromosòmica de l’herència mendeliana
Els experiments de Mendel van passar desapercebuts durant dècades. Més tard, gràcies a l'avenç tecnològic, es van relacionar les lleis de Mendel amb la teoria cromosòmica de l’herència.
La teoria cromosòmica de l’herència
Aquesta teoria afirma que els gens, que determinen les característiques dels organismes, es troben localitzats en els cromosomes, els quals es transmeten de pares a fills durant la reproducció. Aquesta teoria uneix dos camps:
- Genètica: com s’hereten els caràcters.
- Citologia: estudi de les cèl·lules.
En altres paraules, explica on estan físicament els gens i com es comporten durant la divisió cel·lular.
Relació amb les lleis de Mendel
Gregor Mendel (1865) va proposar que els caràcters estan controlats per factors hereditaris (avui anomenats gens) que se separen (llei de segregació) i es combinen de manera independent (llei de distribució independent). La teoria cromosòmica demostra que:
- Els “factors” de Mendel són els gens.
- Els gens estan en els cromosomes.
- El comportament dels cromosomes en la meiosi explica exactament les lleis de Mendel.
Sutton i Boveri
Walter Sutton (EUA) i Theodor Boveri (Alemanya) van treballar de manera independent a principis del segle XX. Les seves aportacions principals van ser:
- Els cromosomes existeixen en parelles i se separen durant la meiosi.
- Cada gàmeta rep només un cromosoma de cada parella.
- Els cromosomes són els portadors dels gens.
Conclusió (Teoria Sutton-Boveri): Cada gen ocupa un lloc específic en un cromosoma i els cromosomes s’hereten igual que els caràcters mendelians.
T.H. Morgan i la Drosophila
Morgan va confirmar que els gens estan situats als cromosomes de forma lineal. Va popularitzar l’ús de la mosca Drosophila per la seva ràpida reproducció, baix cost de manteniment i pocs cromosomes.
Recombinació i lligament genètic
- Lligament genètic: Ocorre quan dos gens estan físicament molt pròxims en el mateix cromosoma i solen heretar-se junts.
- Entrecreuament (recombinació): Procés durant la meiosi on els cromosomes homòlegs intercanvien fragments, generant noves combinacions de gens.
Cromosomes, gens i al·lels
El material genètic es condensa en cromosomes, estructures en forma d’aspa que adopta l’ADN durant la divisió cel·lular.
- Gen: Fragment d’ADN que conté la informació per a fabricar una proteïna o determinar un caràcter.
- Al·lel: Cadascuna de les formes alternatives d’un mateix gen.
- Locus: Lloc concret on es localitza un gen en un cromosoma.
Expressió dels gens: genotip i fenotip
- Genotip: Conjunt d’al·lels que té un individu (informació genètica).
- Fenotip: Conjunt de característiques visibles, resultat del genotip i la influència de l’ambient.
Lleis de Mendel
Gregor Mendel va establir els principis bàsics de l’herència utilitzant plantes de pèsols, gràcies a la seva facilitat de cultiu i característiques diferenciables.
- 1a llei: En creuar dues línies pures per a un caràcter, la descendència és uniforme.
- 2a llei: En creuar híbrids de la primera generació, els al·lels se separen i es distribueixen en els gàmetes de manera independent.
- 3a llei: Els caràcters diferents s’hereten independentment uns dels altres (proporció 9:3:3:1).