Teoria cognitiva i sociocultural - Piaget i Vigotsky

Capacitat humana cognitiva de la qual el llenguatge forma part. Relaciona adquirir llenguatge amb aparició de funció simbòlica - capacitat per representar mentalment la realitat, manifestada pel llenguatge/joc/dibuix.

Llenguatge - sistema de signes arbitraris adquirit per representació mental (primer construir noció d'objecte (significat) i després adquirir paraula (significante).

• Proposa teoria constructivista de l'adquisició del llenguatge origen processos d'autoregulació (assimilació, acomodació, equilibrament) responsables del desenvolupament cognitiu, des de la intel·ligència sensoriomotriu on aplica objectes i situacions. A la vegada perfecciona habilitat motriu i elabora conceptes bàsics (permanència de l'objecte/noció de causa-efecte).

Als 2 anys apareix el símbol hi ha continuitat entre les imatges mentals i els signes lingüístics arbitraris/nom). Assolits per imitació.

Aspectes positius

• Paral·lelisme entre desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència descriure etapes.

Aspectes millorables

• Infravaloració del llenguatge i aspectes socials i comunicatius.

Adquisició del llenguatge - interacció social (eina de comunicació). Explica el desenvolupament del llenguatge:

Al néixer hi ha 2 funcions mentals (inferior i superior) que no estan desenvolupades i gràcies a la interacció aprenem i les desenvolupem.

Inferior neixem amb elles, són naturals i determinades genèticament. Hi ha comportament limitat (reacció/resposta a l'entorn), condicionat pel que podem fer (reflexes - utilitzats per sobreviure).

Superior aquestes pensament i memòria s'adquireixen i desenvolupen per la interacció social, ja que l'individu està en una societat i cultura concreta.

Es poden destacar 2 aspectes:

-Proces interiorització mostra infant fent un gest i assenyala alguna cosa. Primer és un intent fallit, però quan la mare l'ajuda, s'adona que vol dir alguna cosa.

-Llei de doble formació dels processos psicològics tots processos psicològics superiors (pensament, llenguatge..) apareixen 2 cops: àmbit interpersonal i altre més intern i individual. Hi ha diferents moments en l'adquisició del llenguatge:

·1/3 anys comunicació amb la mare i persones properes

·3/5 anys acompanya l'acció amb verbalització. Parla egocèntrica i ajuda a pensar i organitzar el que fa.

·5/7 anys no egocèntrica i no acompanya gestos amb paraula. Autoconversa. Primer en murmuri i després, apareix el llenguatge interioritzat per organitzar el pensament - interpersonal.

En el desenvolupament infantil s'ha de distingir:

ZDP (nivell de desenvolupament potencial - tenir capacitat per resoldre-ho sol)

ZDP (zona de desenvolupament pròxim - pot resoldre el problema sol amb ajuda)

ZDR (nivell de desenvolupament real/efectiu - capacitat de resoldre el problema sol)

2 TRASTORNS Categories - regressions - retards - trastorns adquirits. 2 tipus:

A) Específics mateixa elaboració del llenguatge:

• dislàlia transtorn d'articulació de fonemes, sigui per absència/alteració de sons. Quan una consonant no es pot pronunciar es supleix:

• Substitucions: fubar/jugar

• Distorsions: drosa/rosa

• Omissions: Problema/problema

• Insercions: arrateta/rateta

Abans de derivar a un especialista el professor pot fer diagnòstic: edat + favorable per iniciar recuperació 5 anys.

-Mestre ei: treballar atenció i discriminació auditiva, treballar praxis i treballar buf.

• disfèmia transtorn en la fluïdesa de la parla, caracteritzat per una expressió verbal interrompuda en el seu ritme, de forma més o menys brusca.

Iniciat en la primera infància, però difícil de diagnosticar entre 3/5 anys ja que solen presentar disfluència verbal en l'aprenentatge de la llengua. Hi ha 3 categories:

• infants presenten període de disfèmia fisiològica en 3/5 anys

• infants amb risc de tenir un transtorn disfèmic (factor genètic)

• infants amb clara simptomatologia de disfèmia, derivar a teràpia.