Teoria Cognitiva: Origen de la Cultura i Hominizació

La Revolució Cognitiva i les Neurociències

A finals dels anys 90 i a l'inici del segle XXI, un nou corrent de pensament, la revolució cognitiva, va sorgir com a resultat dels grans avenços en la biologia i la genètica, en particular en les neurociències. Aquests avenços han permès conèixer millor les diferents àrees del cervell, origen d'habilitats i conductes determinades. Aquesta teoria posa èmfasi en la idea de l'existència d'una part innata en l'ésser humà, convertint el cervell i la ment en l'objecte principal d'estudi com a determinants més importants de les conductes humanes. Qüestiona l'existència d'un abisme entre les ciències naturals i les ciències socials, subratllant la necessitat que aquestes cooperin en l'estudi de l'ésser humà. Aquesta revolució cognitiva ha donat lloc a una gran quantitat de ciències cognitives en tots els camps d'estudi, incloent-hi, en l'àmbit de l'antropologia, la nova antropologia cognitiva. Un dels autors més significatius és Sperber, el qual defensa la primacia de l'estudi de la ment de l'individu com el resultat del funcionament del cervell per tal de poder entendre l'ésser humà i les seves conductes.

Modes Cognitius i Crítica al SSSM

Aquesta teoria critica el Standard Social Science Model (SSSM), argumentant que la ment humana no és un "paper en blanc" en néixer. Tot i que l'entorn cultural i les experiències externes ens influeixen, la ment ja està constituïda pels modes cognitius, un conjunt de mecanismes innats i universals que són el resultat d'un procés evolutiu. Aquests modes es desenvolupen amb estímuls externs, són relativament independents entre ells i desenvolupen una funció específica per gestionar informació i conductes determinades dins del nostre cervell.

Psicologia Evolucionista i Conductes Adaptatives

Influenciada per Richard Dawkins i la psicologia evolucionista, aquesta teoria defensa que les conductes del nostre cervell, que han de ser adaptatives, permeten la supervivència i la reproducció mitjançant la perpetuació dels gens, fruit d'un procés d'adaptació al medi. La nostra ment, constituïda durant el Pleistocè, segueix configurada per desenvolupar les formes de subsistència de la caça i la recol·lecció, que van ser característiques de la humanitat durant bona part de la seva existència.

Diversitat Humana i el Rol de la Cultura

Aquesta concepció converteix els modes cognitius de la ment humana en el resultat d'un procés evolutiu d'adaptació a un medi i a unes necessitats prolongades en el temps. Si la ment humana ha estat configurada universalment en un mateix context i dins d'un mateix procés d'hominització, quin sentit té la diversitat humana? La diversitat humana només es pot explicar comprenent com, en un determinat moment d'aquest procés d'hominització i de desenvolupament del cervell, apareix o es construeix la cultura.