Teoria de l'atribució i motivació en l'aprenentatge
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,65 KB
Teoria de l'atribució
La teoria de l'atribució analitza les causes que els individus atribueixen als esdeveniments, especialment als seus èxits i fracassos. Aquestes causes es poden classificar segons tres dimensions:
- Internes o externes: Segons si les causes es troben en l'interior de l'usuari o fora d'ell.
- Estables o inestables: Segons si responen a quelcom permanent o mutable.
- Controlables o incontrolables: Segons si és possible o no intervenir sobre elles.
Els problemes més greus de motivació es presenten quan els alumnes atribueixen els seus fracassos a causes internes, estables i incontrolables.
Causes:
Dimensió | Causes Internes | Causes Externes |
---|---|---|
Controlables | Esforç, Tècnica | Ajuda del professor, Ajut infreqüent |
Incontrolables | Capacitat, Talent | Dificultat de la tasca, Sort |
Centre de la motivació
Els usuaris poden centrar la seva motivació en:
- L'aprenentatge en si mateix.
- El seu propi jo (ego).
Condicions per a un bon processament de la informació
La informació rebuda es processarà millor si existeix:
- Atenció.
- Consideració de la utilitat de la informació.
- Previsió d'èxit.
- Satisfacció derivada de l'activitat.
Estratègies per afavorir l'atenció dels alumnes
Interrogants
El professor introdueix nous continguts mitjançant preguntes-problema, suscitant la curiositat. Aquestes preguntes plantegen als alumnes conflictes que aniran resolent a mesura que es desenvolupa el tema.
Organitzadors
El professor facilita els prerequisits necessaris per comprendre els nous continguts. Estableix unions entre el que ja es coneix i el nou coneixement, de forma manipulativa, visual o simbòlica.
Explicació
El professor dóna respostes als conflictes proposats, utilitzant exemples, anècdotes, analogies i comparacions.
Descobriment
Els propis alumnes resolen els conflictes. S'utilitzen estratègies algorítmiques, heurístiques i els passos del procés hipotètic-deductiu.
Percepció de les necessitats
La motivació millora quan l'alumne percep que pot resoldre alguna necessitat. Aquestes es poden classificar en:
- Personals: Satisfan alguna de les necessitats de Maslow.
- Instrumentals: Una meta immediata serveix per obtenir metes posteriors.
- Culturals: Concideixen amb els valors de certs grups de referència (com els pares).
Estratègies per fer que l'alumne vegi la tasca com a útil
Resultats positius
El professor facilita als alumnes l'adquisició de resultats positius amb un risc moderat. Estableix una línia base i proposa varietat de metes. Facilita una valoració adequada dels avenços per part del context social.
Necessitats de poder
El professor exerceix la seva influència per ajudar l'alumne. Dóna temps als alumnes per reflexionar. Delimita rols, ofereix als alumnes responsabilitat i satisfacció per evitar conflictes.
Cooperació
Es proposa treballar en grup. Els alumnes col·laboren i comparteixen èxits i fracassos. S'estableix també una avaluació individual.
Necessitats instrumentals
El professor procura que els alumnes considerin les tasques com a necessàries per a futures metes. Explica els objectius que s'han d'assolir.