Teoremes de Cauchy i Liouville: demostracions en anàlisi complexa
Teorema de Cauchy per a un disc
Teorema de Cauchy per a un disc: Sigui ∆ ⊂ ℂ un disc obert, p ∈ ∆, i f ∈ C(∆) ∩ H(∆ \ {p}). Aleshores, per a tot camí tancat γ en ∆: ∫γ f(z) dz = 0.
Per demostrar-ho, n’hi ha prou amb demostrar que f té una primitiva holomorfa F en ∆. Fixem un punt a ∈ ∆ i definim:
F(z) = ∫[a,z] f(w) dw, z ∈ ∆,
on [a, z] és el segment rectilini que uneix a amb z. Sigui z0 ∈ ∆. Volem veure que F′(z0) = f(z0). Per a h ∈ ℂ amb |h| suficientment petit, el triangle T de vèrtexs a, z0, z0 + h està integrament contingut dins de ∆. Aplicant el teorema de Cauchy-Goursat al triangle T:
∫∂T f = 0 ⇒ ∫[a,z0+h] f + ∫[z0+h,z0] f − ∫[a,z0] f = 0.
Per tant:
F(z0 + h) − F(z0) = ∫[z0,z0+h] f(w) dw.
Restant f(z0):
(F(z0 + h) − F(z0))/h − f(z0) = (1/h) ∫[z0,z0+h] (f(w) − f(z0)) dw.
Acotant la diferència en mòdul:
|(F(z0 + h) − F(z0))/h − f(z0)| ≤ (1/|h|) · maxw∈[z0,z0+h] |f(w) − f(z0)| · |h| = maxw∈[z0,z0+h] |f(w) − f(z0)|.
Per la continuïtat de f en z0, quan h → 0 aquest màxim tendeix a 0. Es dedueix que F′(z0) = f(z0) per a tot z0 ∈ ∆. Com que F és una primitiva holomorfa de f, la integral sobre qualsevol camí tancat γ en ∆ és 0.
Integral de Cauchy per a derivades (local)
Per a totes les h, per a tot n ≥ 0 i z0 ∈ D(a, r):
f(n)(z0) = (n!/(2πi)) ∫|z−a|=r f(z)/(z − z0)n+1 dz.
Teorema de Cauchy-Goursat
Teorema de Cauchy-Goursat: Sigui Ω ⊂ ℂ obert, p ∈ Ω, i f ∈ C(Ω) ∩ H(Ω \ {p}). Aleshores, per a tot triangle T ⊂ Ω (T integrament contingut en Ω): ∫∂T f(z) dz = 0.
Teorema de Liouville
Teorema de Liouville: Tota funció entera i acotada a tot ℂ és constant.
Sigui f una funció entera acotada, és a dir, existeix M > 0 tal que |f(w)| ≤ M per a tot w ∈ ℂ. Fixem un punt qualsevol z ∈ ℂ. Per a qualsevol radi R > 0 es té D(z, R) ⊂ ℂ. Aplicant les desigualtats de Cauchy a la primera derivada (n = 1) en el disc D(z, R):
|f′(z)| ≤ (1!·MR)/R ≤ M/R, on MR = sup|w−z|=R |f(w)| ≤ M.
Com que aquesta desigualtat és certa per a tot R > 0 i M no depèn de R, fem R → ∞:
|f′(z)| ≤ limR→∞ M/R = 0.
Per tant, f′(z) = 0 per a tot z ∈ ℂ. Com que ℂ és obert i connex i f′ = 0 a tot arreu, f és una funció constant.
Determinacions del logaritme, de l’argument i de l’arrel n-èssima
Sigui Ω ⊂ ℂ un obert i f : Ω → ℂ \ {0} una funció contínua.
Definició: Una determinació del logaritme de f en Ω és una funció contínua g : Ω → ℂ tal que eg(z) = f(z) per a tot z ∈ Ω.
Definició: Una determinació de l’argument de f en Ω és una funció contínua h : Ω → ℝ tal que f(z) = |f(z)| · eih(z) per a tot z ∈ Ω.
Definició: Una determinació de l’arrel n-èssima de f en Ω és una funció contínua g : Ω → ℂ tal que (g(z))n = f(z) per a tot z ∈ Ω.
Integral de Cauchy (local)
Integral de Cauchy (local): Sigui Ω ⊂ ℂ obert, f ∈ H(Ω) i el disc tancat D(a, r) ⊂ Ω. Aleshores, per a tot z0 ∈ D(a, r):
f(z0) = (1/(2πi)) ∫|z−a|=r f(z)/(z − z0) dz.
Demostració. Prenem r1 > r tal que D(a, r) ⊂ ∆ = D(a, r1) ⊂ Ω. Fixem z0 ∈ D(a, r) i definim g(z) = (f(z) − f(z0))/(z − z0) per a z ≠ z0, i g(z0) = f′(z0). La funció g és holomorfa en ∆ \ {z0} i contínua en z0, ja que limz→z0 g(z) = f′(z0) = g(z0). Pel teorema de Cauchy aplicat a g en el disc ∆:
(1/(2πi)) ∫γr g(z) dz = 0 ⇒ (1/(2πi)) ∫γr (f(z) − f(z0))/(z − z0) dz = 0.
Separem les integrals:
(1/(2πi)) ∫γr f(z)/(z − z0) dz = f(z0) · (1/(2πi)) ∫γr dz/(z − z0).
Només cal provar que (1/(2πi)) ∫γr dz/(z − z0) = 1. Parametritzant γr(t) = a + reit:
(1/(2πi)) ∫02π (ireit)/(a + reit − z0) dt = 1 − (1/(2π)) ∫02π (a − z0)/(reit + (a − z0)) dt.
Fent el canvi de variable w = e−it, la integral de la dreta s’identifica amb la integral de la funció holomorfa h(w) = 1/(r + (a − z0)w) sobre la circumferència |w| = 1. Com que h és holomorfa en un disc de radi R > 1 (ja que el seu únic singular és w0 = r/(z0 − a), amb |w0| > 1), pel teorema de Cauchy la integral és 0. Per tant, f(z0) = (1/(2πi)) ∫γr f(z)/(z − z0) dz.