Tensió a l'Aeroport: Segrest i Estratègies de Rescat

13- En un altre lloc: Helen Sandberg estava a la finestra de la sala de control, mirant fixament a l'avió. Vinga, va dir. Per què s'ha tancat la porta? On són els passatgers?

Els segrestadors no els volen deixar lliures, va dir l'inspector Holm.

Jo vaig dir: Primera Ministra, això és un greu error.

Calla, home, li va dir el coronel Carter. Crec que tenim algú a la ràdio, va afegir.

Devora seu, hi havia un soldat que girava els controls de la petita ràdio militar. De sobte, les veus d'un dels segrestadors i el presoner entraven a la cabina.

Quants soldats hi ha a l'edifici de l'aeroport, germà meu? li va preguntar el segrestador de la barba.

Jo no he vist cap soldat, només policia, va contestar el presoner.

Quina estranyesa! Cap soldats? Va insistir el segrestador.

Jo no he vist res, germà, li va assegurar el presoner.

Molt estrany. Però aquesta gent no és militar. No tenen massa soldats. Potser la dona farà el que ella diu, llavors.

Què passa, coronel? Per què els podem sentir? Això són les veus dels segrestadors, va demanar Helen.

El coronel va riure. Molt bé, senyora, tu pots veure que està plovent, o pots veure? Nosaltres no volíem que el nostre pobre presoner es banyés, així que li hem posat un preciós impermeable. Oh, pots veure. Però és un impermeable molt car, perquè un dels seus botons és un petit transmissor de ràdio. Així que ara podem sentir tot el que diuen i sabem on estan situats dins l'avió!

Helen va somriure. Bona idea, coronel. Jo tinc esperances amb l'ajuda.

Primera Ministra, va interrompre Michael. Estan venint!

Helen va mirar a través de la finestra. La porta de l'avió s'estava obrint i la gent davallava un pas darrere un altre. Un parell va començar a córrer cap a l'edifici de l'aeroport, i uns quants es van agenollar a terra.

Què estan fent? va demanar Helen.

Resar, potser? Va dir Michael. Donant les gràcies a Déu per continuar vius.

Els policies i els doctors van sortir de l'edifici per ajudar els passatgers. Helen estava dreta i mirava amb els prismàtics. No va veure en Carl.

99, 100. Ja està, va dir el coronel Carter. La porta s'ha tancat. Ara nosaltres donarem la següent passa cap a l'avió. Adéu, Primera Ministra.

Helen es va girar i va veure que el coronel estava posant la seva roba blanca damunt el seu uniforme militar. Va posar un parell de granades a la butxaca de l'abric i una metralladora ficada dins una gran butxaca a l'interior de l'abric. Li va somriure a Helen. He d'ajudar els meus homes a posar benzina a l'avió. Que Déu vagi amb tu, li va dir Helen.