Tendències de la poesia des de la postguerra fins als anys 70

6. Tendències més rellevants de la poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70. La poesia va seguir les tendències anteriors a la guerra civil, la tradició simbolista i avantguardista, connecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l’època, reflecteixen preocupacions que tenen el seu origen en un medi social i polític.

Trobem la influència de l’existencialisme francès (Jean Paul Sartre i Albert Camus) i de l’humanisme cristià que va optar per el simbolisme i avantguardisme.

- Poesia simbolista; la influència de Carles Riba, (la metàfora i el símbol), el rigor formal i l’angoixa en són els trets més característics, hi destaquen Blai Bonet, Joan Teixidor, Xavier Casp, Joan Valls i Matilde Llòria. Convé no oblidar d’autors com Josep Carner (Nabí, 1941) i Agustí Bartra (Màrsias i Adila, 1948), afigen la llunyania i el desarrelament als temes esmentats.

- Poesia avantguardista; el llenguatge i la presència dels recursos visuals, cal destacar-hi Josep Palau, i Fabre i Joan Brossa. El primer va tindre un paper important, com a organitzador de la vida cultural universitària, els seus Poemes de l’alquimista (1952) parlen de preocupacions existencials. Joan Brossa va conrear les formes més clàssiques amb els elements visuals més atrevits, i un llenguatge cultíssim. A la seua obra és presenten la denúncia social. En destaca El Saltamartí (1969), Poesia rasa (1970) i Poemes visuals (1975).

A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Pere Quart canvien l’orientació envers el realisme social, es va caracteritzar per:

- Una actitud profètica del poeta.

- La descripció de realitats amargues de la guerra i postguerra, cal usar un llenguatge directe.

- La poesia esdevé narrativa.

- Els temes freqüents són la denúncia de les injustícies, la demanda de llibertat, sobretot d'expressió, la sensació d’exili interior, la reflexió sobre la funció del poeta i de la poesia.

Una simbologia rica en ressonàncies religioses que presenten l’opressió, la censura i la moral, però d’altres, simbolitzen la lluita, la dignitat de l'ésser humà.

Nova cançó: (Raimon, Al vent; la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món).

Influïts per cantautors francesos com, Georges Brassens, Jacques Brel i Georges Moustaki.

Els cantautors van crear cançons de gran qualitat musical i literària, però també van difondre la nostra poesia clàssica.

En els anys setanta; estan dominats per joves poetes que tenen en comú el rebuig del realisme i un afany d’experimentar amb el llenguatge. La poesia no és només comunicació, sinó, sobretot, alquímia, com deia Josep Palau. La poesia esdevé hermètica, formalista i amb ressonàncies avantguardistes.

BLOC ORIENTAL: 1. Accentuació (-ès, -èixer, -è). 2. Morfologia (penso/pens). (pensi). (meva, teves) 3. Lèxic. (noi, mirall, escombra, vermell)

BLOC OCCIDENTAL: 1. Accentuació (-és, -éixer, -è) 2. Morfologia (pense). (penses, vulges). (meua, teues). 3. Lèxic (xic, espill, granera, roig)

Sonora: “S” entre vocals, “z” sempre, “Tz”, -Dins- -Fons- -Trans- B/D/G

Sorda: “S” inicial o darrere de consonant, “SS” entre vocals, “C” davant e/i, “ç” davant a/o/u, SC davant e/i. -Press- -Gress- -miss- P/T/K

Estructura externa e interna: Un text està sempre constituït per una estructura externa i altra interna. En quant a l’externa, el text està format per ----línies, agrupades en --paràgrafs, (un redactat i altre conversacional). Com elements paratextuals trobem el nom de l'autor(----), el nom de l'obra(-----), i el lloc i el temps de l'edició(-------). En Quant a l'estructura interna, aquesta té una forma tripartita, en primer lloc ens trobem el plantejament(línia----), en la qual l’autor presenta als personatges és a dir(----), i es comença a mencionar el conflicte, Es tracta d'un fragment narratiu. Seguidament en les línies (---), ens trobem el nus, que està ple de verbs d’acció(------), i perquè es desenvolupa el conflicte plantejat, es tracta d’un fragment narratiu, amb seqüencies(conversacionals, descriptives..) en el estil directe. Finalment ens trobem en la línia (----) el desenllaç, d'aquesta part conclou el nus o el conflicte anterior amb una seqüència narrativa. El tema del text serà: ---.

Tipologia i el genere: En quant a la tipología del text, aquest és narratiu, majoritàriament, però amb seqüències (descriptives, conversacionals..) en estil directe, es narratiu perquè utilitza verbs d’acció i la finalitat del text es plaer estètic, o entretindre. En quant al gènere, aquest text pertany a una (cont, rondalla, novel·la, poema, article d'opinió) de (....), escrita per (....) amb un àmbit (literari, científic, jurídic, periodístic, col·loquial).

cohesió, l'adequació: la cohesió (gramatical, lèxica, sintàctica) fa referència a diversos elements del text:(...........), l'adequació……

Variació diatópica o geogràfica: La variació diatópica o geogràfica fa referència al lloc físic o geogràfic on s’ha escrit el text, fet que influeix en la seua gramàtica, fonètica i lèxica. Aquest es tracta d’un text procedent del bloc (oriental, occidental) per diverses raons. En primer lloc, perquè trobem possessius com (------), perquè en el bloc occidental s’escriuen amb ‘v’(---), En segon lloc(.....) i per últim, també apareix(----)