Tendències Poesia Catalana: Postguerra a Anys 70
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
Tendències de la poesia catalana (postguerra - anys 70)
Després de la Decadència, s'inicia un procés de recuperació gràcies a moviments com el Modernisme i el Noucentisme, tant en l'àmbit lingüístic com literari. Durant aquest període es duu a terme la normalització lingüística i una gran producció literària. No obstant això, amb l'inici de la Guerra Civil es trenca aquest procés a causa de la prohibició de Franco d'utilitzar qualsevol llengua que no fos el castellà.
Tres tendències principals en la poesia de postguerra
En la poesia de postguerra diferenciem tres tendències: poesia simbolista, poesia avantguardista i poesia realista.
Poesia Simbolista
La poesia simbolista és una poesia culta de difícil accés, adreçada a persones amb un cert nivell cultural. Les dues obres de referència que marcaran la poesia simbolista són Nabi de Josep Carner i Les elegies de Bierville de Carles Riba. Pel que fa al contingut, destaca un seguiment de l’existencialisme, en què es mostra l’amargura per la dura realitat de la postguerra europea i espanyola. Quant a la forma, reflecteix les pautes clàssiques de la poesia (mètrica, rima i ritme). Alguns autors són Joan Vinyoli, Màrius Torres i Agustí Bartrà.
Moviment Avantguardista
El moviment avantguardista trenca amb la tradició literària anterior. Dins de les avantguardies hi ha diferents moviments com ara el dadaisme, el cubisme o el futurisme, però el més destacat és el surrealisme, basat en les imatges oníriques. L'objectiu d'aquests moviments és provocar, trencar amb tota la tradició artística i literària, qüestionar tots els convencionalismes de la societat actual. Finalment, els autors més importants són Joan Fuster i Josep Palau i Fabre, però el més destacat és Joan Brossa, el qual es caracteritza per la seua poesia provocativa i trencadora de la tradició i per fer servir diferents facetes de poesia avantguardista: poesia visual, virtual i cibernètica.
Poesia Realista
La poesia realista comença als anys seixanta, posteriorment a les altres. L'objectiu d'aquesta és denunciar els problemes socials del moment del franquisme. A més, la poesia realista intenta arribar a les classes populars amb metàfores i comparacions senzilles. Qui inicia el moviment realista i marca les pautes que ha de seguir un poeta realista és Josep Maria Castellet: el poeta ha de ser un més i ha d'utilitzar un llenguatge senzill per arribar a les classes populars. Alguns escriptors destacats són Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. A més, l’obra d’aquests poetes va tenir un gran ressò social ja que va ser duta més enllà pels cantants de l’anomenada “Nova cançó”, cantautors antifranquistes en català molt implicats en la reivindicació política, que van integrar la poesia realista com a lletra de les seues cançons per arribar a les classes populars. Alguns exemples d’aquest moviment foren Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor.