Tendències de la Poesia Catalana: Postguerra als Anys 70

Tendències rellevants de la poesia catalana (postguerra - finals dels anys 70)

La poesia va ser el gènere més important del període de postguerra, prenent un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística. En aquest temps coincidiren diverses generacions de poetes: els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V. Foix, Carles Salvador), els qui havien començat a publicar en els anys trenta (Pere Quart, Joan Vinyoli…) i els joves que es donaren a conèixer ja en plena postguerra (Xavier Casp, Joan Brossa i Gabriel Ferrater, entre d’altres).

Corrents poètics destacats de la postguerra catalana:

Poesia postsimbolista

Es caracteritza per la perfecció formal i l'allunyament de la realitat. La novetat rau en la humanització del contingut, com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Els temes principals són la mort, el destí personal i col·lectiu, l'exili o l'enyorança de la pàtria, tractats mitjançant símbols i mites. Autors i obres representatives inclouen Carles Riba i Josep Carner.

Poesia d'avantguarda i experimental

Sota el mestratge de J.V. Foix, es recupera la tradició de poesia d'avantguarda d'abans de la guerra. Aquest corrent se centra en l'experimentació formal, amb influència de les tècniques d'expressió de les avantguardes de preguerra, i sovint combina el llenguatge amb les imatges. Autors clau són J.V. Foix i Joan Brossa.

Poesia realista

Apareix cap a finals dels anys cinquanta. Els seus trets principals són:

• Presència en el poema de la realitat històrica en què viu el poeta.
• Expressió de sentiments i ideals col·lectius.
• Fort component de denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva durant la dictadura franquista.
• Ús d'un llenguatge senzill, viu i directe, que busca la comunicació immediata amb el lector.

Un autor representatiu és Pere Quart.

Dins d'aquest corrent, hi ha una orientació més intimista representada per Gabriel Ferrater. La seva poesia pot definir-se com l'expressió de l'experiència moral de la realitat, un tipus de poesia inèdita en la literatura de postguerra que crearà tradició en els anys setanta. Els temes aborden l'amor, el complex món de les relacions entre homes i dones, i el pas del temps.

La poesia de Salvador Espriu

La poesia de Salvador Espriu és totalment original i única, fonamental dins la postguerra. Destaca per la profunditat temàtica, la síntesi de tradicions literàries que conté i el seu compromís cívic amb el país i la llengua.