Tendències Audiovisuals: Videoclip, TV, Cinema i Publicitat

Unitat 8: El Videoclip

Videoclip i Publicitat: Trets en Comú

• Condicionats per la durada.
• Intenció promocional explícita.
• Impacte visual per davant de la funció narrativa.
• Ritme accelerat, postmodern. Intensificació i augment combinatori.
• Creació d'associacions de persuasió i seducció.
• Llenguatge postmodern: hibridació, intertextualitat, fragmentació, pastitx, etc.

Antecedents del Videoclip

1. Cinema d'avantguarda: dadaisme, muntatge soviètic, surrealisme.
2. Soundies (EUA, anys 30) i Scopitones (França, anys 50).
3. Pel·lícules d'estrelles de rock com Elvis o The Beatles.
4. Anys 60: Actuacions en directe de grups a la televisió.
5. Protovideoclips de Bob Dylan o The Beatles.

Aparició del Videoclip

• El rock'n'roll com a fenomen de masses: augment de la importància visual de la música.
• El cantant com a figura icònica.
• La televisió com a forma de promoció de la indústria musical.
• Relació de la música pop amb l'espectacle visual.

Característiques del Videoclip

• Format lliure condicionat per la durada de la cançó i pel seu objectiu promocional.
• Característiques de l'audiovisual modern.
• Ús de les noves tecnologies (morphing, etc.).

Tipus de Videoclips

• Narratius/Dramàtics: Desenvolupament d'una història, argument, etc.
• Performatius: El grup interpreta el tema.
• Poètics o Conceptuals: Un visual que es relaciona amb la lletra amb afinitats emocionals.
• Mixtes: Barreja de tots els anteriors.

Noves Tendències al Segle XXI

• YouTube.
• Formats amateurs, espontanis, low cost, íntims, sense plató, artesans, etc.
• "Concerts per emportar" (Blogotheque): Internet, concepte proper de la música, sense espectacle, fora de plató, càmera en mà, presa única i so directe.
• Fusió documental-videoclip.

Unitat 9a: Neotelevisió

Paleotelevisió vs. Neotelevisió

Paleotelevisió: Monopoli de la televisió pública, servei públic, audiència homogènia, producció pròpia i aliena, separació publicitat-programes, distància entre televisió i espectador, programes, famosos, televisió que apel·la a la realitat.

Neotelevisió: Televisió pública i privada, negoci, estudis d'audiència (targets), hibridació de l'audiència, productores independents, flux de programació, interactivitat, formats (característiques que defineixen el producte), anònims, televisió que crea la realitat, motlle que es pot adaptar a qualsevol televisió.

Metatelevisió / Posttelevisió

Multiplicació de canals i pantalles, hibridació, intertextualitat, autoreferencialitat i audiència activa que gaudeix de la metatelevisió. Televisió autoreferencial, endogàmica i tancada en ella mateixa. Programes de zàping, talk-shows, etc. (Exemple: APM).

Els Formats de la Neotelevisió

• InfoShow / Infotainment: Informació + entreteniment. (Exemples: infoshow, talk show, reality show).
• Reality Show: Espectacularització de la vida privada. Big Brother (1992): Teatrització de la vida privada i hibridació de gèneres televisius.
• Documental
  • Docuserie: Hibridació documental + ficció. Realitat existent, seguiment amb continuïtat entre capítols. (Exemple: Veterinaris).
  • Docureality: Documental amb objectiu de reality. Espectacularització de vides anònimes i inversió en la seva intimitat. Reporterisme de carrer amb vessant groga. (Exemple: Callejeros).
  • Docushow: Ensenyar entretenint. (Exemple: Caçador de bolets).
  • Autofilmació: Persona anònima davant i darrere de la càmera. Documental performatiu. (Exemple: Efecte mirall).

Unitat 9b: Nova Ficció

Antecedents de la Nova Ficció

• Sèries dramàtiques i còmiques (sitcoms).
• Anys 80 i 90: Ficcions postmodernes com The Kingdom o The Sopranos.

Característiques de la Postmodernitat en la Ficció

• Complexitat narrativa i dramàtica.
• Estructura densa i arbrada.
• Joc amb el temps.
• Aprofundiment en un retrat realista.
• Diferents nivells a les trames.
• Crisi de l'heroi tradicional: Multiplicació de protagonistes, frontera difusa entre el bé i el mal (malvat carismàtic).
• Hibridació de gèneres cinematogràfics.

Nous Targets (Perfils d'Espectadors)

Adolescent, culte, educat audiovisualment, queer, geek, nou públic femení.

Noves Formes de Veure la Ficció

• Desaparició de la programació: Ja no dicta quan i on es veu.
• Boom d'Internet i el DVD.
• Experiència 2.0 de la ficció: blocs, xarxes socials, etc.
• Televisió fora de la televisió.
• Audiència internacional i activa: Espectadors que pressionen les productores.
• Normalització del fandom: webs dedicades, convencions, wikis, etc.

Conclusions

• La ficció televisiva està al nivell de la literatura.
• Les estructures permeten aprofundir en personatges, drames i dilemes a un nivell superior al que ofereix el cinema.

Unitat 10: Cinema Documental i Postmodernitat

Cinema de No-Ficció

• Documental: Realitat social, objectivitat, transparència, sobrietat, etc.
• Experimental: Llenguatge, innovació, narrativitat.

Cinema de ficció: artifici, manipulació, posada en escena, recreació, actuació, dramatització, il·lusori, etc.

*La ficció conté elements del documental, i el documental no deixa de ser una construcció d'una realitat existent.

El Boom del Documental Contemporani

• Abaratiment de costos.
• Sistema digital d'enregistrament i postproducció.
• Diversificació dels circuits d'exhibició: Nous festivals i certàmens (triomf).
• Sorgiment d'escoles i màsters on estudiar-lo.
• Sorgiment de canals temàtics.

El documental com a vehicle creatiu i innovador per a plasmar la realitat. Ha trencat les fronteres entre el documental i el cinema de ficció. Esgotament de la ficció.

Modalitats Documentals

• Expositiva:
  • Sorgida als anys 30.
  • Reacció en contra del cinema de ficció d'entreteniment.
  • Observador omniscient. Veu en off.
  • Preval el so asincrònic.
  • Imatges amb l'objectiu d'il·lustrar el text.
  • Exemple: Estil 30 minuts.
• Observació:
  • Sorgida gràcies als equips lleugers.
  • Reacció a la funcionalitat alliçonadora del documental expositiu.
  • Intenció del cineasta de passar desapercebut al món enregistrat.
  • Objectiu: Mirar els esdeveniments tal com tenen lloc a la realitat.
  • Sense veu en off.
  • Preses llargues.
  • Antecedent del Direct Cinema.
  • Exemple: Salesman (Maysles, 1968).
• Interactiva / Participativa:
  • Es basa en la interacció del cineasta amb els subjectes.
  • L'entrevista té una funció més important que al documental expositiu. La veu del cineasta va dirigida als subjectes, no a l'espectador.
  • Els testimonis i el seu relat oral esdevenen l'element principal.
  • Relat objectiu: Història explicada pels protagonistes (suma de veus).
  • Boom de la subjectivitat, la memòria i la microhistòria.
  • El cineasta no es limita a enregistrar, sinó que força i condueix l'entrevista.
  • Exemple: Shoah (Lanzmann, 1985).
• Performativa:
  • El centre del documental és el documentalista.
  • El cineasta com a antiheroi.
  • Argument.
  • Al voltant del passat i la seva família.
  • Fracàs.
  • Allò personal i quotidià.
  • El privat i el públic al mateix nivell.
  • El "jo" com a protagonista.
  • Subjectivitat gràcies a les noves tecnologies (càmeres petites, Internet, etc.).
  • La intimitat es converteix en "extimitat".
  • Variants:
    • Polític, social o de viatges: Super Size Me (Spurlock, 2004).
    • Diari fictici: Efecte mirall.
    • Familiar: Tarnation (Caouette, 2003).
• Poètica:
  • Interessos estètics.
  • Joc amb el ritme temporal.
  • Abstracció.
  • Rebuig de la funció més tradicional del documental.
  • Antecedent del cinema d'avantguarda.
  • Exemple: Baraka (Fricke, 1992).
• Reflexiva:
  • Es pregunta sobre les pròpies formes del documental.
  • Representar el món històric.
  • Qüestiona les formes, els codis, el gènere, etc.
  • Subratlla la impossibilitat del cinema de representar la realitat.
  • És la reacció del documental cap a l'escepticisme, l'autoreferencialitat i l'autoreflexió.

Found Footage (Ús d'Imatges d'Arxiu)

• Ús tradicional: Un suport més dins d'un film, funció informativa i contextual, i com a legitimador del discurs.
• Ús modern: El material esdevé protagonista, configuració de nous formats, deslegitimador del discurs. (Exemple: El perro negro (Forgács, 2005)).

El Fake (Mockumentary, Oxímoron, etc.)

• Símptoma de l'escepticisme contemporani.
• Documenta la mentida amb un simulacre.
• S'apropia de les característiques dels documentals: entrevistes, imatges d'arxiu, etc.
• Paper actiu de l'espectador.
• Va més enllà de la paròdia o el pastitx.
• Argument: Investigacions atrevides, descobriments històrics, etc.
• Distanciament irònic i reflexió metalingüística.
• Exemple: Zelig (Woody Allen, 1983).

Unitat 11: Postmodernitat i Publicitat

Publicitat

• Es consolida com a element de la societat de consum.
• Influenciada per les arts plàstiques, el disseny i la moda.
• Visual i audiovisual.
• Associació del producte a la satisfacció.
• Estètica que persuadeix i sedueix per ella mateixa.

Publicitat Clàssica, Moderna i Postmoderna

• Publicitat clàssica: Societat industrial, informativa, lectura referencial, destacar atributs, apel·la a la raó del consumidor, contingut > forma, món de referència del producte, discurs clar, positiu i coherent. Artistes desvinculats, sense comparacions amb la competència.
• Publicitat moderna: Societat postindustrial, símbol com a model de vida, lectura subjectiva i emocional, atributs immaterials, apel·la al sentiment del consumidor, contingut < forma.
• Publicitat postmoderna: Anys 70, metalingüística, fàtica, poètica, lectura lúdica, apel·la a la sorpresa i l'originalitat, només té forma.

Publicitat Moderna i Postmoderna: El món referenciat pot tenir relació o no amb el producte, com a forma d'art, publicitat comparativa.

Característiques Estètiques de la Publicitat Postmoderna

• Llenguatge més poètic que prosaic: Simbolismes, analogies, al·lusions, metàfores, etc.
• Apropiacions i muntatges de les avantguardes (collage, etc.).
• Virtuosisme tecnològic: Creació d'imatges hiperrealistes, naturalisme, etc.

Noves Formes de Publicitat a Internet

• Viral.
• Personalitzada.
• Banners, minisites, pop-ups.
• Interactivitat.
• Xarxes socials.