Temple d'Atenea Niké: Joia Jònica de l'Acròpolis

Temple d'Atenea Niké

Autor

Cal·lícrates

Cronologia

427 aC - 410 aC

Tipologia

Temple grec

Materials

Marbre pentèlic

Estil

Grec clàssic, ordre jònic

Localització

Acròpolis d'Atenes, Atenes

Descripció

El temple d'Atenea Niké, obra de l'arquitecte Cal·lícrates, és un temple de funció religiosa dedicat a la deessa Atenea, situat a l'Acròpolis d'Atenes. És un edifici de planta regular, amfipròstil i tetràstil. Tot i les seves dimensions reduïdes, s'adapta perfectament a l'espai disponible, sobre un basament de tres graons.

El temple presenta un pòrtic anterior (prónaos) i un posterior (opistòdom) d'estil jònic, elevats sobre una plataforma de tres escalons (estilòbat). La base està formada per motllures, el fust és acanalat amb arestes vives i les columnes són monolítiques. El capitell està decorat amb volutes i òvuls. L'entaulament està format per un arquitrau de tres franges horitzontals (plata banda).

Damunt de l'arquitrau hi ha un fris amb relleus escultòrics que representen escenes de les Guerres Mèdiques. També s'hi representen imatges de victòria, entre les quals destaca la Victòria descalçant-se la sandàlia. El temple de Niké Àptera era bàsicament un edifici de culte a la deessa Victòria. La seva construcció va ser acordada per commemorar el tractat de pau signat per Càl·lies amb els perses.

Niké Àptera és un temple jònic de planta rectangular, amfipròstil i tetràstil. La cel·la resultant és un minúscul quadrat. Les seves petites dimensions (poc més de 8 metres) obliguen a fondre la naos i el prónaos, adaptant-se visualment a l'estretor del lloc, conservant tota la seva harmonia i bellesa. El temple no estava destinat a grans reunions; davant d'un altar permetia celebrar cerimònies a l'aire lliure.

S'utilitza el marbre en tot l'edifici i el sistema constructiu és de llinda (element sostingut). El mur d'aparell regular isòdom està realitzat amb carreus perfectament acabats, ajustats sense argamassa i subjectes per mitjà de clavilles denominades cues d'oreneta. Finalment, les filades es polien, completant així un acabat perfecte.

El temple se sustenta en columnes jòniques de 4 metres, monolítiques. L'ordre resulta més esvelt que el dòric, i la seva forma correspon a una mentalitat més refinada i orientalitzant, tendint fins i tot cap a certa monumentalitat grandiloqüent. La columna arrenca des de l'estilòbat, però en el jònic la columna té base, que presenta un plint (tauleta en forma de paral·lelepípede). La base, pròpiament dita, es compon de dos bous separats per una escòcia (motllura convexa i còncava). El fust presenta estries i no té èntasi. El capitell presenta un collarí, equí i àbac. L'equí està decorat amb òvuls i dues volutes que imiten la caiguda dels cabells arrissats femenins i que s'enrotllen suaument sobre el fust. L'àbac és una simple tauleta en forma rectangular.

L'entaulament està compost d'un arquitrau (amb tres franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen l'una sobre l'altra), un fris amb relleus que representen Atenea, Zeus i Posidó (ajudant els atenesos en la guerra) i una cornisa en volada. Sobre l'entaulament s'eleva un frontó amb els seus acroteris i el timpà. L'edifici es coronava per una coberta a dues aigües.

Finalment, destaquem que el temple grec cuida especialment l'exterior, està concebut per ser contemplat des de l'exterior. És per això que es diu que és una arquitectura amb valors escultòrics.