Temple d'Atena Nike: Descripció i Significat

Descripció dels elements formals

Elements tècnics i estructurals:

Materials: marbre del Pentèlic.

Elements de suport: el temple consta d’una base formada per tres esglaons (estereòbat o crepidoma) que culmina amb una plataforma (estilobat). Com a elements de suport cal destacar els murs i les 8 columnes dòriques a les façanes principals i 17 als laterals, que actuen de suport de les estructures horitzontals. Les columnes són robustes, d’ordre dòric; no tenen base ni decoració.

Sistema de coberta: Sistema arquitravat: l’entaulament, que consta del fris, l’arquitrau o llinda i la cornisa que recorre tot el perímetre. Al seu moment va tenir una coberta inclinada de dues aigües (teulada de doble aiguavessant) que desembocava en els frontons triangulars respectius a les dues façanes.

Elements decoratius:

Té relleus en el timpà. Les estries de les columnes estan separades, i no tenen detalls decoratius, ja que pertanyen a l’ordre dòric, són robustes i de poca alçada; els capitells tenen formes simples. En el seu moment els murs i les façanes estaven pintades amb colors vius, generalment vermells, blaus i daurats. El fris esta format per tríglifs i mètopes que es van alternant. El fris contenia relleus on s’hi representava la gran processó de les Panatenees, una festivitat en honor a la divinitat Atenes. Tenia una longitud total de 160 metres i estava comprés en 115 blocs

Espai interior:

Té una planta rectangular, amb vuit columnes a cada façana i 17 columnes a cada un dels laterals. Està constituït en primer lloc per la pronaos, que feia la funció de vestíbul del temple i on s'hi poden veure 6 columnes. En segon lloc, la naos on hi havia l'estàtua d'Atena, al voltant del seu pedestal hi ha 23 columnes. A continuació es troba el partenos o Sala de les Donzelles amb quatre columnes jòniques i, finalment, l’opistodomos, on es dipositaven les ofrenes i només hi tenien accés els sacerdots; s'hi observen quatre columnes al bell mig i 6 tancant la peça. Es poden observar els esglaons de la base sobre la que està construït el temple.

Espai exterior:

És un temple octàstil, esta format per vuit columnes a la façana principal, amb dos pòrtics hexàstils, ja que a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes. L’edifici està completament envoltat de columnes, és perípter.

L’edifici s’alça sobre un estilòbat i dos estereòbats que formen les escales que donen accés a l’edifici des de qualsevol costat.

Predominen les línies rectes horitzontals i verticals, i es fa ús dels recursos òptics: les línies que aparentment són horitzontals o verticals es corben o s’inclinen per tal de corregir les distorsions òptiques que causa la perspectiva.

Significat de l’obra

Funció: té una funció religiosa, ja que va ser construït com a ofrena a la deessa Atena com a agraïment dels seus favors i també té una funció simbòlica ja que demostrava la grandesa d’Atenes.

Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de la polis, Atenes, i el poder de l’estat (majestuositat)

Característiques de l’estil o moviment que es reflecteixen en l’obra: S’hi reflecteixen les característiques generals de l’art grec: l’antropocentrisme, que es pot observar en les columnes, ja que estan fetes a partir de la mesura de l’home, en aquest cas les columnes són d’ordre dòric.

És de construcció arquitravada, l’estructura de l’edifici està basada només en línies rectes horitzontals i verticals. Està construït a mesura de l’ésser humà, rebutja la monumentalitat. Hi ha una recerca de l’expressió de la bellesa a través de l’harmonia i la proporció, s’utilitzen els efectes òptics modificant la distància entre les columnes i corbant algunes línies per evitar les distorsions que ens provoca la perspectiva a l’ull humà i així aconseguir un efecte d’ordre.

Relació amb obres anteriors, innovacions i influències: Cal·lícrates va dissenyar també el temple d’Atena Nike, i Ictinos el temple d’Apol·lo Epicuri. Té una influència de l’època arcaica, cosa que s’observa en l’ús de l’ordre dòric. Les innovacions consistien en l’ús dels recursos òptics, per tal de donar més harmonia al temple, modificant la distància entre les columnes i corbant les línies verticals i horitzontals i corregir les distorsions de la perspectiva. Posteriorment influeix sobre l’art romà, el Renaixement i el Neoclassicisme.

Context històric

Les principals activitats econòmiques de l’època clàssica eren l’artesania i el comerç, l’agricultura i la ramaderia estaven en segon terme.

La societat estava dividida en: aristòcrates, comerciants i artesans, pagesos i esclaus.

El sistema polític de l’època clàssica a Atenes era la democràcia, un nou sistema polític. Els anys de govern de Pèricles a Atenes (461 – 429), van tenir una esplendor mai vista. Va ser una etapa de grans realitzacions intel·lectuals preocupada, sobretot, per les creacions de l’esperit, en les quals triomfà l’antropocentrisme. Els monuments que es van anar construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i elegit especialment per la deessa Atena.

Pel que fa al context cultural, cal destacar que escriptors i filòsofs, intel·lectuals rellevants de l’època, Demòcrit, els sofistes i Sòcrates, van contribuir molt a l’embelliment de la ciutat i a millorar el seu nivell cultural atraient escriptors i intel·lectuals rellevants. La religió grega era politeista, creien en diversos déus o divinitats. El déu suprem era Zeus, tot i que el seu poder no era il·limitat, cada déu tenia sota el seu domini un o diversos àmbits de l’univers.