El Tempietto de San Pietro in Montorio: Anàlisi de l'obra de Bramante

El Tempietto de San Pietro in Montorio

Fitxa tècnica

• Nom: San Pietro in Montorio
• Localització: Roma
• Autor: Bramante
• Data: 1502 - 1510
• Estil: Renaixentista (Cinquecento)

Descripció del Temple

Sant Pietro in Montorio és un petit temple votiu situat en el lloc en el qual, segons la tradició cristiana, va ser sacrificat Sant Pere, el primer Papa.

Consta de dos pisos, en incloure en el seu interior, sota el sòl del pati, una cripta circular que cobreix la roca del martiri de l'apòstol.

Es tracta d'un temple de planta circular envoltat de 16 columnes d'ordre toscà. Aquestes columnes, alçades sobre un alt pedestal o basament, sostenen un fris amb tríglifs i mètopes amb baixos relleus al·lusius al martiri de Sant Pere. El petit temple està coronat per una cúpula semiesfèrica sobre tambor, rematada al seu torn per l'esfera i la creu, símbols per excel·lència de la cristiandat.

Característiques de l'Arquitectura Renaixentista

Aquest estil trenca amb el precedent prenent com a model el de l'antiga Roma. El Renaixement torna a emprar els elements constructius i decoratius clàssics, encara que amb total llibertat.

• En l'estructura i en les plantes es busca la unitat espacial.
• El mur recupera la seva funció sustentadora, que havia desaparegut en l'arquitectura gòtica, encara que sempre apareix revestit per una vistosa decoració.
• Es recuperen els ordres clàssics.
• A les esglésies, es fusionen la planta centralitzada i la planta basilical, que respon més a les necessitats de la litúrgia. Per assolir la síntesi, es fusionen ambdues formes i així, al cos longitudinal, s'hi afegeix una capçalera de planta centralitzada presidida per una cúpula.
• Es construeixen també palaus urbans, vil·les o mansions campestres (com la Villa Capra de Palladio).

Anàlisi d'una altra obra arquitectònica

(Nota: La següent descripció sembla correspondre a una església de Brunelleschi, no al Tempietto de Bramante).

Estructura i materials

En aquesta obra arquitectònica s'alcen columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d'entaulament que recolzen arcs de mig punt. A les naus laterals, les voltes estan suportades en els murs laterals i en les arcades de la nau central, presidides al seu torn per pilastres.

Brunelleschi utilitza una pedra especial per destacar parts de l’edifici, un tipus de pedra grisa anomenada pietra serena.

Aquesta obra arquitectònica està coberta per un sostre pla amb cassetons (plaques de guix) a la nau central. Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts, cadascuna recolzada per una pilastra. Al creuer, hi ha una cúpula sobre petxines als laterals.

Espais interiors

El tipus de planta és basilical, més allargada i inspirada en les basíliques romanes. S’incorpora un transsepte, o nau transversal, que li dona un aspecte de creu llatina.

Els espais estan dividits en: nau central, naus laterals i capelles laterals. És molt allargada; les naus laterals són la meitat de la nau central. Les proporcions són pensades amb anterioritat. Els espais estan molt allargats.

Il·luminació

La lluminositat està aconseguida amb òculs, il·luminant les naus laterals. La nau central s'il·lumina amb finestrals construïts a la planta superior de la capella.

Punts d'Anàlisi Exterior

• Aparença: cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana, integració amb l’entorn, element singular, etc.
• Elements destacats: torres, campanars, xemeneies, pinacles, etc.
• Organització de la façana.
• Programa decoratiu.

Funció, Significat i Entorn

Entorn i integració urbanística

Plaça més perspectiva.

Funció

La funció de l'edifici és litúrgica.

Significat

És una església parroquial on se celebraven actes litúrgics cristians. Està configurada sistemàticament al voltant d'un eix principal que va de l'entrada a l'altar, que està configurat com a camí cap a Déu. Les capelles laterals permeten atendre devocions diverses. La sobrietat decorativa cerca també distanciar-se de l'escultura i la pintura, més ornamentals, i proposa l'arquitectura com un art autònom, amb valors propis. Les esglésies renaixentistes recuperen la mesura humana de la nova societat.