Tempietto de San Pietro in Montorio

TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN MONTORIO:

Fitxa tècnica:

• Autor: Bramante, Donato (1444-1514)
• Cronologia: 1502
• Localització: Roma (Itàlia)
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Materials: pedra, marbre (base i capitells de les columnes) i granit (el fust de les columnes)
• Sistema constructiu: arquitravat i voltat
• Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i el cilindre central)
• Biografia de l'autor: Donato Bramante (Urbino 1444 - Roma 1514). La seva aportació fou determinant per a la nova concepció de l'arquitectura, que en aquest segle aconsegueix la plenitud clàssica que s'endevinava en el segle anterior (Quattrocento). L'arquitectura del Cinquecento representa el triomf definitiu de la monumentalitat, l'elegància, la mesura constructiva, la proporció exquisida, la centralització dels espais i la proliferació de la cúpula com a símbol còsmic i perfecta coronació dels edificis, els quals consoliden amb ella la centralització de l'espai i en subratllen la monumentalitat. Bramante és el principal representant d'aquest nou llenguatge.
• Estil: Petit temple votiu, edificat on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als omaments accentua la simple estructura i els valors formals. Aquest templet és considerat l'exemple més acurat de classicisme bramantià i, a més, no ha patit transformacions ni afegits, cosa per la qual ha esdevingut una obra modèlica, un manifest de l'estil de nova época racionalisme renaixentista. Bramante s'apropa a l'esperit clàssic, combinant amb harmonia els ideals romans de la dignitas (dignitat) i la severitas (austeritat) amb l'elegància i la frescor del Renaixement italià. L'arquitecte s'inspirà en dues obres romanes: l'antic temple dedicat a la deessa Vesta i el Panteó de Roma.
• Cinquecento (1500-1527) L' arquitectura del Cinquecento es caracteritza per:
  • La tendència a eliminar elements superflus i decoratius.
  • La recreació d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia.
  • El màxim representant del classicisme arquitectònic serà Donato Bramante (1444-1514) amb obres com: Tempietto de San Pietro in Montorio i Projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  • El seu classicisme serà recuperat més tard per Andrea Palladio.
• Bramante i San Pietro in Montorio A la ciutat eterna la seva primera obra és fruit de l'encàrrec dels Reis Catòlics, qui per commemorar la Presa de Granada (1492) decideixen aixecar una església en honor a Sant Pere. En el lloc, on es creu va ser martiritzat, es va construir el 1502 el Templet de San Pietro in Montorio o Tempietto. Aquest templet va ser gairebé una mena de prova per part del papa Juli II. Malgrat la seva petita grandària, la construcció té totes les proporcions rigoroses i la simetria de les estructures clàssiques.
• Projecte de Bramante: Bramante va planejar un pati amb columnes que ho envoltés, però es van posar en marxa plans més grandiosos: la Basílica de Sant Pere. Només la va arribar a començar, més tard va ser modificat i continuat per Rafael Antonio de Sangallo i Miquel Àngel, per ser conclòs en el per Carlo Maderno. La visió de Bramante per Sant Pere, una planta de creu grega que simbolitzava la sublim perfecció per a ell i la seva generació, va ser fonamentalment alterada per l'extensió de la nau després de la seva mort el 1514. El pla de Bramante preveia quatre grans capelles omplint els espais de les cantonades entre els transseptes de la mateixa mida, cada un d'ells cobert per una petita cúpula envoltant a la gran cúpula sobre el creuer. Així que el pla original de Bramante era més romà-bizantí, en les seves formes, que la basilica que en realitat es va construir.
• Espai interior: La planta és circular i s'alça sobre una cripta on se suposa que s'erigí la creu en que fou crucificat Sant Pere. Les dimensions reduïdes (4,50 m) de la cel·la només permeten celebra-hi cerimònies íntimes. Malgrat això hi ha un altar al cantó oposat a la porta d'entrada. Després tenim la cel.la de San Pietro amb el seu altar. Aquest, amb l'escalinata que ens porta a ell ocupen aproximadament la meitat de l'interior de la cel·la, per tant l'espai que hi queda és molt reduït.
• Elements de suport i suportats. Setze columnes d'ordre toscà s'alcen damunt d'un sòcol esglaonat i suporten un entaulament que, seguint el model clàssic, consta d'arquitrau, fris i cornisa. El mur circular s'envolta de pilastres adossades. Al pis superior, el tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera coronada per una llanterna. El peristil s'enlaira damunt d'un basament esglaonat, format per tres graons que envolten tot l'edifici. Seguidament hi ha un curt podi al qual s'hi accedeix per tres petits graons situats en quatre costats simètrics. Sobre les columnes hi ha l'entaulament, el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere. Té en total 48 mètopes separades pels corresponents tríglifs. En el mur exterior del temple, hi ha part de l'arquitrau i el fris interior, amb els tríglifs i les mètopes, i una petxina semicircular situada sobre la fornícula. Consta de 2 pisos: Tant al de baix com al de dalt, als murs s'hi alternen les fornícules (nínxols), portes i els finestrals, amb la interposició de pilastres. Aquestes es corresponen a les columnes exteriors. Les fornícules només estan decorades a la seva part alta, en forma de petxina semicircular. Al pis superior hi ha una balustrada (barana) que dóna la volta a l'edifici. Damunt d'aquest s'enlaira una cúpula nervada, els nervis de la qual conflueixen en una bella llanterna exterior. L'edifici es remata amb una cúpula semiesfèrica amb llanternó. Planta circular influència del tholos grec. La segona planta té una disposició semblant a la inferior, amb una consecució d'obertures amb llinda i amb closca. Corona l'obertura central d'il.luminació un escut. Pilastres adossades d'ordre toscà. Balustrada que dona la volta a l'edifici. Entaulament dòric: arquitrau, fris decorat amb mètopes i tríglifs. Les columnes del peristil són toscanes amb fust llis i capitell sense decoració. Basament esglaonat, escalinata cilíndrica amb un podi curt on descansa la columnata. La cúpula, coronada per una llanterna sobre la qual hi ha la creu, sembla alçar-se des del món terrenal cap al món celestial. El crepidoma, o les tres escales representa cadascuna les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat.
• Interpretació: Aquest petit temple fou finançat pels Reis Catòlics per donar gràcies per la conquesta de Granada i per commemorar el martiri de sant Pere, i simbolitza la fundació de l'església. Per aquest motiu s'alçà al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat sant Pere (cap per avall). A les mètopes hi ha imatges dels instruments de la passió de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana que redunden en el valor al.legòric d'aquesta obra. La forma circular obeeix a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof i teòleg italià Marsilio Ficino (1433-1499) que afirmava que a Déu, com a "ment còsmica", li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta, com havien dit els filòsofs grecs.
• Entorn i integració urbanística: Primer volia emmarcar l'edifici en un pati circular, per potenciar la monumentalitat del llenguatge clàssic. Al final el temple va quedar dins del claustre rectangular del monestir de San Pietro, que avui ocupa l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma. Tot i això la monumentalitat hi és present.
• Significat: Aquest tempietto fou finançat pels Reis Catòlics per tal de commemorar el martiri de Sant Pere i simbolitzar la fundació de l'església. Per aquests motius s'alçà al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat sant Pere. La forma circular de l'edifici, obviant els referents històrics que la inspiraren, obeeix fonamentalment a la creença neoplatònica que afirmava que a Déu li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta. La cúpula, coronada per una llanterna sobre la qual hi ha la creu, sembla alçar-se des del món terrenal cap al món celestial.
• Funció: El seu significat és simbolitzar la condició de l'apòstol Pere com a Primer Pontífex i fonament de l'Església, i la seva funció és religiosa i commemorativa. A més de la inqüestionable funció commemorativa l'execució de l'obra serví a Bramante per investigar noves formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics. Aquest temple era un assaig de l'encàrrec que posteriorment se li faria de la basílica de Sant Pere, que no pogué finalitzar i que acabà duent-se a terme amb grans variacions respecte del projecte inicial. Per tant aquesta obra es considera el manifest de l'arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat decorativa.
• Iconografia: Forma circular: el Món, la realitat del Cosmos, la nova Jerusalem. 1a vegada que un entaulament disposa de mètopes amb litúrgia cristiana= el calzes i la patena. 1r cos templet: la Cripta = 1a església romana de les catacumbes. 2n cos: la Capella=l'església militant. 3r cos: la cúpula = església triomfant, la Glòria del Cel.
• Models i influències: Bramante recuperà la tipologia de temple circular o thólos iniciat a Grècia i reformulat a Roma. El temple de Vesta i el Panteó romà foren el dos màxims referents d'aquesta obra. S'inspira indubtablement en el tholos grec d'Epidaure, Delfos i Olímpia, o en els més propers temples romans circulars de Vesta. L'arquitecte s'inspirà en dues obres concretes romanes: l'antic temple dedicat a la deessa Vesta i el Panteó de Roma. San Pietro serà el model, de la que podia haver estat, més tard, la seva gran obra: Sant Pere del Vaticà, fins influenciar a Saint Paul de Londres (segle XVIII).
• Actualitat: San Pietro in Montorio (en castellà «Sant Pere a la muntanya d'or) es un convent de franciscans espanyols a Roma. Actualment l'església segueix oberta al culte i en els antics claustres està instal.lada l'Academia d'Espanya a Roma.