Temes clau en l'obra de Vicent Andrés Estellés

Ací

L’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March». El seu passeig per la ciutat, per Beniarjó o per Gandia va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

Assumiràs la veu d’un poble

Assigna al poeta el rol de portaveu cultural del seu poble, encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians. Amb un desdoblament del jo poètic, l'autor s'adreça a un "tu" que representa clarament a ell mateix. El poema crida a defensar i lluitar pels vençuts, utilitzant les eines del poeta per als interessos del poble.

Cant de Vicent

La impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. El cant a la ciutat, que ell ha dit que sent com a seua, acaba esdevenint un cant a si mateix com a individu, com ho testimonia el títol que li posa al poema: «Cant de Vicent». El jo poètic del poema es converteix en la viva representació de la ciutat. Hi ha una identificació plena.

Demà serà una cançó

Recorda un amor carnal i sexual, expressat explícitament en versos com «mentre féieu l'amor en aquella terrassa». L'amor, tant espiritual com físic, es presenta de manera planera i terrenal, amb trobades al cinema, a l'Albereda o al riu. Per Estellés, l'amor és la força essencial que impulsa les persones i és font de goig i passió, malgrat les adversitats. Els amants del poema viuen intensament la festa de la ciutat, identificats amb l'excitació del foc.

Els amants

L'amor apassionat i salvatge que perdura en el temps. Els amants, que sempre s'han estimat de manera brusca, ja no poden estimar-se sovint per l'edat, però de tant en tant, la passió ressorgeix. El poema exalta la passió, el desig i l'amor sense reserves, amb una forta càrrega eròtica. Malgrat conèixer altres formes d'estimar, el poeta es decanta per l'hedonisme i el goig carnal, creient que «la carn vol carn».

L’estampeta

La duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables. El poema és un quadre, una estampeta, com el títol indica, que reuneix els principals factors que caracteritzen la postguerra valenciana. La composició adopta la forma de crònica, on es relaten els sofriments particulars (el dol sobre el teu cos) i col·lectius (Trista, trista València, quina amarga postguerra!) imposats pel franquisme.

No escric èglogues

El record de la sensualitat d'una jove i el desig que li provocava. El passat es vincula a la felicitat, mentre que el present és marcat pel desig insatisfet. El jo poètic evoca amb tendresa aquestes vivències que ara només queden en la memòria, sense poder recuperar el que desitjava.

Un entre tants

L’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat. Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és part indestriable, n’és «un entre tants». Aquesta frase, òbviament associada a una idea que té el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció, ja que la recupera en altres tres poemes.