Tema 7: Transformacions socioeconòmiques a l'Espanya liberal
Les transformacions socioeconòmiques a l'Espanya liberal
1. Retard i desenvolupament econòmic
A Anglaterra, des de mitjans del segle XVIII, es va produir la Revolució Industrial. Encara que l'inici d'aquesta a Espanya va ser molt primerenc, els progressos van ser inferiors als d'altres països, per un possible patró llatí de modernització caracteritzat pel retard en les transformacions.
Característiques del procés:
- Predomini de les activitats del sector primari.
- Protecció aranzelària.
- Dependència de l'exterior.
- Fort desequilibri territorial i regional.
1.1 El desenvolupament capitalista
Les activitats econòmiques havien d'estar en mans dels particulars i l'Estat no havia d'intervenir. La llibertat econòmica havia de ser absoluta i basar-se en la llei de l'oferta i la demanda. El capital es considerava el factor clau de la producció, i el seu propietari havia d'utilitzar-lo per obtenir beneficis continus mitjançant la reinversió en activitats productives.
Les bases jurídiques de l'economia de l'Espanya liberal
Es va modificar la legislació econòmica de l'Antic Règim, primer a les Corts de Cadis i després en els governs, la qual cosa va ser una lentitud deguda a la feblesa de la burgesia comercial i industrial a Espanya.
*Llibertat de mercat, que pot ser interna o externa. El proteccionisme era, per a alguns, un motiu de creixement econòmic i, per a d'altres, una causa de retard.
Dificultats i limitacions del desenvolupament
- Dificultats naturals: les dificultats d'explotació feien elevar els preus.
- Escasses transformacions en els sistemes agraris: la falta de renovació productiva provocava la necessitat de molta mà d'obra amb sistemes de poca productivitat.
- Reduïda capacitat de consum del mercat interior: salaris baixos.
- Falta de competitivitat dels productes espanyols.
- Despreocupació per les innovacions tecnològiques.
- Escassetat de capitals i preferència per les inversions immobiliàries.
- Mentalitat tradicional dels empresaris i polítics: explotació dels treballadors i manca d'innovació.
- Escàs esperit empresarial.
1.2 La reforma agrària liberal i les desamortitzacions
A l'Antic Règim, la propietat de la terra limitava la producció agrícola; amb la reforma agrària, la terra passava a ser un bé lliure i privat. Es va abolir el règim senyorial i es van dissoldre les terres eclesiàstiques i els mayorazgos. La mesura més important va ser la desamortització (venda de les anomenades «mans mortes»: béns comunals i de propis).
Aquestes mesures van ser impulsades pels progressistes i rebutjades pels absolutistes i l'Església, i van ser paralitzades pels moderats. Les Corts de Cadis van promulgar un decret que posava a la venda els béns dels afrancesats i de les ordres militars, fins al retorn de l'absolutisme, quan es va tornar a posar en marxa durant el Trienni Liberal i de nou paralitzades pels absolutistas.
Durant el regnat d'Isabel II, entre les transformacions del règim destaquen:
- 1835-1836, Mendizábal: va dur a terme la desamortització eclesiàstica. El decret d'octubre de 1835 suprimia les ordes monàstiques, excepte les dedicades a l'assistència social, i el decret de 1836 posava a la venda tots els seus béns amb els objectius de: reformar el règim de propietat, obtenir recursos per cobrir les despeses de l'Estat i reduir el deute públic i aconseguir suport social.
- 1841, Espartero: va completar la desamortització eclesiàstica de Mendizábal, però els governs moderats, amb el concordat de 1851, la van frenar.
- 1855, Bienni Progressista: Madoz va aprovar la llei de desamortització civil, que posava a la venda les propietats dels béns de l'Estat. Va tenir conseqüències negatives per als pobres: els ingressos es van destinar a finançar el ferrocarril i els compradors eren persones amb diners.
Balanç
- Com a mesura política va ser un èxit.
- Des del punt de vista socioeconòmic, alguns lamenten que serviren per incrementar els latifundis, mentre que d'altres creuen que els possibles compradors no tenien capacitat per comprar-les.
- Les víctimes van ser l'Església, els municipis i els camperols pobres.
- A Galícia, la majoria de les terres s'explotaven mitjançant foros, que reconeixien els drets sobre una parcel·la que tenien els camperols.
- No es va alterar l'organització agrària tradicional, i els compradors es van convertir en rendistes.