La Televisió i la Ràdio: Evolució, Llenguatge i Impacte Social

La Televisió: Mitjà, Missatge i Impacte Social

A finals dels anys 70, Marshall McLuhan va dir que «el mitjà és el missatge». Feia referència a la TV com a tòtem del segle XX que tothom adorava i que marca el valor social de les coses.

McLuhan deia que la TV ens trasllada un missatge de control i és fàcil pensar que el que no surt no existeix.

Baudrillard, a finals dels 80, escriu sobre la idea de simulacre, que és una espècie de realitat que existeix sobre la societat en el col·lectiu gràcies a la TV.

Ell posarà un exemple: la por nuclear durant la Guerra Freda. La idea que existissin prou bombes atòmiques per destruir el món milers de vegades era difosa per la TV.

Els objectius eren la por i el control. És una idea absurda: amb una sola bomba que destruís la Terra ja n'hi hauria prou. Provoca també simulacres, fets que tenen lloc en un imaginari col·lectiu.

Umberto Eco i les Dues Visions de la TV

Umberto Eco deia que davant d'aquesta TV hi ha dos punts de vista:

• Els apocalíptics: Criticisme. Modifiquen el que hi ha a la TV.
• Els integrats: La TV és un reflex de la societat.

Si la TV és un reflex de la societat, la TV és democràtica i és un receptor, no un canal de transmissió.

Ens ho volen fer creure: enviant SMS. És una democràcia falsa. El propi canal selecciona les opinions i els objectius.

La televisió té el poder de comprar personatges, de sotmetre l’espectador a una positivitat. La TV crea estats d'opinió.

Goebbels, ministre de propaganda nazi i amic de Hitler, va dir: «Una mentida repetida mil vegades es converteix en una gran veritat».

4.1. El Llenguatge Televisiu: Interacció i Audiència

Dirigit a un espectador anònim que vol tenir la sensació que és reclamat directament. A través de SMS, concursos, intentant portar-lo al plató. L’espectador és anònim i el programa focalitza la seva audiència.

És el mitjà de comunicació per excel·lència. La mitjana d’aparells de TV supera els 11 milions, un o més per a cada família.

Finalitats de la Televisió: Explícites i Implícites

• Explícites: Informar / Entretenir.
• Implícites: Crear estats d’opinió concrets, controlar el teu comportament i mantenir-te enganxat mirant alguna cosa; el control sobre nosaltres sense que ho percebem.

4.2. Característiques de la Televisió: Imatge i So

• Imatges.
• De moment es transmet per ones o cable.
• Té programes de ficció i/o no ficció.
• Hi ha so, imatges, muntatge, guió.

• A la TV hi ha episodis, programes, blocs de producció amb professionals que treballen directament més controlats pel realitzador, actes i escenes.
• Els programes són un producte final amb periodicitat diària, setmanal...
• Blocs de producció: Dins d’un programa hi ha blocs. Aquests blocs equivalen a la seqüència d’una pel·lícula (comunicació amb la casa).
• Escenes: Acció de moviment, diàleg... dins els blocs: Discussió entre les famílies...

Exemple: Gran Hermano i els Blocs de Producció

En Gran Hermano, hi ha diferents blocs de producció amb diferents professionals:

• La casa.
• El plató.
• El confessionari.

Els blocs de producció elaboren material que recullen els guionistes, que agafen cadascun dels personatges i aquest bloc de producció crea escenes. Dona idees al bloc de producció del plató perquè estimulin els amics i familiars a barallar-se. Tots els blocs de producció estan controlats per un realitzador, que a vegades és el director i que és qui tria la càmera i parla pel micròfon al locutor.

Realitat i ficció es barregen en la televisió en programes com Sálvame.

4.3. El Guió Televisiu: Estructura i Coherència

El guió ha de:

1. Contextualitzar una acció en l’espai.
2. No s’ha de donar de cop, ha de mantenir tensió i intriga alternant moments de pausa. Les pauses poden ser humorístiques o publicitàries.
3. La bíblia (guió) és un document sobre el qual es van dibuixant trames argumentatives de cadascun dels personatges i és un document que permet el treball conjunt de diferents guionistes.

La bíblia és el plantejament gràfic d’un storyline que es desenvolupa en el temps.

Aspectes Clau del Guió Televisiu

• La personalitat dels personatges (forma de parlar, trets característics...).
• Pot ser que hi hagi una veu en off que resumeixi «els capítols anteriors»...
• Ha de ser coherent.

En certa forma, tots els programes de televisió tenen un guió i intenten arribar a la majoria; són tant ficció com veritat. A la televisió costa de distingir la ficció de la no-ficció, fins i tot als telenotícies.

Gèneres Televisius: Ficció

• Telefilms: Pel·lícules que són llargmetratges, emeses per antena.
• Sèries: Es divideixen per temporades, són pel·lícules per capítols i poden ser una història cada capítol o els mateixos personatges amb diferents històries cada capítol.
  • Sitcoms: Comèdies de situació (normalment d’humor), històries quotidianes humorístiques centrades en petites situacions que s’acaben solucionant.
  • Sèries de gènere: Policíaques.
  • Sèries dramàtiques: Combinació de drama i sèries.
• Grans relats: Són minisèries de 4 o 5 capítols que podrien ser perfectament una pel·lícula.

Gèneres Televisius: No Ficció

• En directe (temps real) o en diferit (es grava prèviament l’esdeveniment).

Als Estats Units, des que Janet Jackson va ensenyar un pit a la final de la Super Bowl, les retransmissions en directe tenen uns segons de retard per poder censurar.

Les retransmissions tenen guió, malgrat siguin en directe, per minimitzar imprevistos.

Tipologies de Gèneres de No Ficció

• Informatius: Parlen de l’actualitat, poden estar en directe o en diferit; la periodicitat varia.
• Culturals: Poden ser de divulgació o molt més especialitzats, com per exemple documentals, crítiques de cinema...
• Esportius: Tenen un ritme i un vocabulari propi.
• Educatius, varietats, de servei, humor.
• Musicals, publicitat, taurins, concursos.

Professionals Clau en la Producció Televisiva

• Els realitzadors: Al davant d’un munt de pantalles, decideixen quina càmera punxar.
• L’escaleta: Qui controla el guió, el que cadascú ha de dir.
• Els càmeres: Filmen sense parar.
• Els guionistes: Preveuen el que pot passar, dissenyen frases...
• Els directors: Són responsables de la coordinació de tot.
• Els atrezzistes: S’encarreguen de crear els ambients, el maquillatge, el vestuari...
• Tècnics d’il·luminació.
• Tècnics de so.

El Rol dels Productors

• Preproducció: Cerquen recursos, patrocini, contactes, lloguen material...
• Postproducció: Fan efectes de so, muntatge, rètols...

Actualment, alguns programes mostren aquests professionals. Hi ha material de rebuig amb el qual es poden fer preses falses, fer pel·lícules amb altres finals, el muntatge del director o el making-of.

Evolució Tècnica de la Televisió

En la TV no hi ha moral ni barreres. Als anys 50 apareix la televisió als EUA i tenia 365 línies i un tub catòdic al buit.

A finals dels anys 70 hi havia color amb tricromia.

Als anys 80, el Sony Trinitron introdueix el negre. Es popularitza el videocasset (amb 2 sistemes: VHS o el Beta de Sony) i es popularitza la videocàmera.

Als anys 90 hi ha moltes millores en el so.

S’incorpora el Dolby Surround o so envolvent, que grava amb més aguts que quan surt amb freqüència. Esclata el DVD, en què el soroll és molt baix. Actualment, ha augmentat la mida diagonal de les polzades, ha augmentat la definició Full HD i amb la pantalla plana. Podem veure que hi ha pantalles de Plasma, LCD, LED, 3D...

La Televisió del Futur: Interactivitat i Noves Plataformes

Està evolucionant la TV al mòbil, equips portàtils... Hi ha una millora en la interacció perquè es vol que l’espectador deixi de ser un element passiu:

1. Missatges de mòbil que interactuen amb el programa.
2. TV per ordinador, a Internet.
3. Aparells de TV connectats a Internet, «TV a la carta», en què pots veure un programa quan vulguis o aturar-lo.

5. La Ràdio: Llenguatge, Característiques i Gèneres

5.1. El Llenguatge Radiofònic: El Poder del So

La ràdio ha de suplir les imatges amb el so. La ràdio li dóna molta importància a la imaginació. L’espai cultural que avui ocupa la televisió abans l’ocupava la ràdio; l’aparell estava al mig del saló, la família escoltava radionovel·les... Tenia un lloc simbòlic dins de la família.

5.2. Característiques de la Ràdio: Immediatesa i Credibilitat

• Direccionalitat: El receptor no pot actuar com a emissor ni viceversa.
• Immediatesa: El missatge necessita menys postproducció, és menys fluid. En moments molt tensos, la ràdio és més fidel que la televisió.
• Inspira més confiança i credibilitat, potser perquè et fas el locutor a la teva mida.
• Repetibilitat: Predomina el directe.
• Claredat: El missatge ha de ser molt clar, poc confús, perquè normalment la ràdio s’alterna amb altres activitats.
• Brevetat: Fora silenci; als 15 segons la persona canvia. Però hi ha excepcions com Jesús Quintero.
• Tonalitat de la veu: Les frases tenen una altra entonació.
• Utilitza la veu, els efectes sonors ambientals, música (la sintonia és la música amb la qual es reconeix un programa, que és una breu melodia per separar seccions).
• És molt més barata que la TV, de manera que hi ha molts que comencen primer a la ràdio i després a la TV, però després tornen a la ràdio perquè sol ser més honesta, el locutor pot decidir més.

El Dial Radiofònic

Dial: És la freqüència d’ones que emet una ràdio.

El 1959 tot canvia i comença a haver-hi un baby boom.

5.3. Formats Radiofònics: De la Notícia al Magazine

Formats Informatius

És el format més important, per la seva immediatesa i simultaneïtat.

Tipologies d'Informatius

• Flaix informatiu: Titulars molt breus de 5 minuts com a màxim o notícia incrustada en un programa.
• Butlletí informatiu: És una mica més extens i no són només titulars, normalment cada hora.
• Noticiari:
  • Notícies del dia més aprofundides.
  • Sol ser al matí, a la tarda i al final del dia, d’entre 30 i 60 minuts.
  • Divisió de seccions: internacional, nacional, economia, successos, esports, cultura, meteorologia i trànsit (al matí).
  • Al final del dia: Tertúlia, anàlisis... del que ha passat al dia.
  • Pot haver-hi entrevistes.

• Magazine: És un format que tracta d’una forma relatada des de la informació fins a la premsa groga, que és la sensacionalista (saturar una història). Hi ha reportatges, entrevistes, humor, tertúlies.
• Cada secció està introduïda per una ràfega.
• Dinamisme: Té veus alternes, masculines i femenines.
• Intencionalitat: Creen un estat d’opinió.

5.4. Gèneres Radiofònics: Entreteniment i Especialització

Gènere d'Entreteniment

Objectiu: Atreure audiència.

Especialment és el magazine; hi ha un munt de gèneres (actualitat, esports, opinió, tertúlia, viatges...).

Solen tenir un locutor/a carismàtic, amb credibilitat.

Gènere Esportiu

• Poden ser en directe o diferit.
• Dins d’un programa o no.
• Cada nit i sobretot els diumenges.
• Els locutors solen estar a l’estadi.
• Poden tenir comentaristes que han estat esportistes.
• Han de suplir la imatge, transmeten nervis, tensió, sensacions...

Gènere Musical

Elaboren rànquings depenent de la inversió de les discogràfiques.

Hi ha petites emissores més lliures on cadascú posa el seu pressupost i no depenen de les discogràfiques.

Nous Gèneres Musicals

• Electrònica.
• Remember dels 80-90, on paguen una quota a SGAE (Societat General d'Autors i Editors).

No cançó per cançó. També RAC 105. Clàssica: Ràdio clàssica. També hi ha programes especialitzats en música.

Poden barrejar música contínuament amb breus interrupcions presentant cançons, formant magazines amb notícies, tertúlies o esdeveniments musicals. Alguns poden tenir dedicatòries.

5.5. Formats de Nit: Confidències i Participació

Sobretot de confidències (parlar per parlar) i participació de la gent: disculpes, declamacions, opinions, ajuts...