Tectònica de Plaques: Teoria, Estructura i Dinàmica Terrestre

Tectònica de Plaques

Aquesta teoria és la successora de la Teoria de la Deriva Continental i l'estudi de l'expansió del fons oceànic. Es va enunciar l'any 1968 per la comunitat científica. Explica els motius dels desplaçaments dels continents al llarg dels segles i, més detalladament, l'estructura interna de la Terra.

La litosfera (capa més externa de la Terra) està fragmentada en plaques, anomenades litosfèriques o tectòniques. Aquestes plaques tenen una espessor de 100 km i es desplacen per sobre de l'astenosfera, formada per un material viscós. Els límits entre les plaques són zones de gran activitat sísmica i volcànica.

Hi ha 3 tipus de plaques:

• Continentals
• Oceàniques
• Mixtes

Plaques: Euroasiàtica (mixta), Nord-americana (mixta), Sud-americana (mixta), Pacífica (oceànica), Indo-australiana (mixta), Africana (mixta), Antàrtica (mixta).

Límits de Plaques

1. Límits Divergents (Creació d'Escorça)

Estan formats per les dorsals oceàniques, que són grans elevacions situades a la zona mitjana de tots els oceans. Algunes crestes de les dorsals sobresurten de la superfície del mar formant illes volcàniques. A la part central de la dorsal hi ha un rift, per on ascendeix el magma i provoca activitat volcànica. Les dorsals estan travessades per nombroses fractures anomenades falles de transformació. Al formar-se una dorsal, es crea un nou oceà.

2. Límits Convergents (Destrucció d'Escorça)

Formats per zones de subducció. En aquestes zones, la placa oceànica més densa és subduïda per sota d'una altra placa oceànica (formant un arc insular) o una continental (serralada). En aquestes zones hi ha molts terratrèmols deguts a les friccions i tensions. La placa subduïda s'incorpora al mantell a partir de 700 km de profunditat.

3. Límits Neutres (Transformació d'Escorça)

Formats per les falles de transformació. Són llocs on les plaques estan en contacte entre elles i conserven la seva extensió total. A les falles de transformació es produeix un moviment de desplaçament lateral. Normalment, es troben tallant i desplaçant les dorsals oceàniques. Quan s'acumula un esforç continu, s'allibera una deformació acumulada provocant un terratrèmol.

Causes del Moviment de les Plaques

El moviment de les plaques està causat per dos factors:

1. Les cèl·lules convectives del mantell: es creen degut al calor intern de la Terra. El material calent ascendeix des de la base del mantell, es desplaça horitzontalment i descendeix un altre cop al refredar-se.
2. La força de gravetat: a les zones de la dorsal, ascendeixen magmes de l'interior i fan que la placa recent formada es quedi a una altura més elevada. Aquest desnivell permet que la placa empenyi des de la dorsal fins a la zona de subducció, on la placa s'enfonsa en el mantell.

Dinàmica del Mantell

En el mantell, el magma calent ascendeix en forma de plomes des de punts calents. Algunes plomes no tenen arrels tèrmiques i es considera que són restes de plomes antigues. La litosfera freda i densa descendeix per les zones de subducció i s'acumula a la base del mantell. Aquest material fred empeny el calent, que ascendeix a la superfície formant una nova ploma.

Composició de la Terra

Escorça Continental

La seva composició és variada. Tenim roques sedimentàries que ocupen grans extensions a les conques, i en altres llocs no es troben. Per sota, trobem els granits amb una composició en minerals preciosos i homogènia. Els minerals més abundants són el feldspat i el quars, mentre que les miques són menys abundants. Els feldspats poden ser potàssics (amb calci i sodi) o plagiòclasi. Les miques, en canvi, moscovites (blanques) i biotites (negres).

Escorça Oceànica

Constituïda per basalt, que és una roca micro-granuda, volcànica. Aquest basalt, vist al microscopi, mostra cristalls de mida variable submergits en una pasta anomenada vidre. Els cristalls més grans es poden arribar a veure a simple vista. Contenen menys silici que el granit i els cristalls són els piroxens i els olivins. Per sota del basalt, trobem gabre (textura granuda).

Mantell

En les serralades continentals, podem trobar roques del mantell. Els moviments tectònics ens permeten, a vegades, observar aquestes roques (ofiolites). El mantell superior està format per peridotites, que són roques granudes amb molts piroxens i olivins, i amb molt poc silici (roques molt fosques).

Atmosfera

Troposfera

Fenòmens atmosfèrics, 16 km, menys 6,5 °C cada 1000 m, ja que la calor prové de la llum reflectida. Límit superior: tropopausa.

Estratosfera

Aire estratificat, no té fenòmens atmosfèrics, 50 km d'altura, -20 a 80 °C, destrueixen meteorits a causa dels gasos atmosfèrics, la llum transforma el O₂ en O₃. Estratopausa.

Mesosfera

80 km, 80 a -90 °C, menys oxigen. Mesopausa.

Termosfera

500 km, gasos ionitzats a causa dels raigs còsmics, 1600 °C de temperatura, es reflecteixen ones de ràdio i TV.

Exosfera

Poc densa, composta per H i He.